Diagrama de Hertzsprung-Russell
De Viquip??dia
En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (a vegades diagrama H-R) mostra la relaci?? entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles. Fou creat devers 1910 per Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russell.
El diagrama de Hertzsprung-Russell s'empra per definir els diferents tipus d'estrelles i comparar les previsions te??riques de l'evoluci?? de les estrelles obtingudes per models inform??tics amb les observacions d'estrelles reals.
El diagrama existeix en dues formes diferents. Una usada pels observadors mostra la magnitud en funci?? del color de l'estrella, mentre els te??rics prefereixen utilitzar la temperatura de l'estrella m??s que el seu color.
Si b?? el color d'una estrella dep??n essencialment de la seva temperatura, la transformaci?? d'una forma a l'altra no ??s pas evident i ??s diferent segons el model emprat, l'edat i la composici?? qu??mica de l'estrella.
Donat que la talla, la lluminositat i la temperatura de la superf??cie de les estrelles varien molt, es podria creure que estan distribu??des m??s o menys uniformement dins el diagrama de Hertzsprung-Russell. Un examen r??pid del diagrama mostra que les estrelles es reparteixen grosso modo en dos grups: la seq????ncia principal, que cont?? les estrelles nanes i les estrelles gegantes.
Un tercer grup, menys important, correspon a les nanes blanques.
Taula de continguts |
[edita] Seq????ncia principal
La seq????ncia principal ??s la regi?? del diagrama de Hertzsprung-Russell on resideixen la majoria d'estrelles, correspon aproximadament a una diagonal que va del rac?? superior de l'esquerra (calent i llumin??s) al rac?? inferior dret (fred i poc llumin??s).
Les estrelles que es troben en aquesta regi?? estan dins la seva fase evolutiva durant la qual consumeixen l'hidrogen del seu nucli. Durant aquesta fase les estrelles estan dins un estat estable en que la seva estructura canvia ??nicament a causa de la modificaci?? progressiva de la seva composici?? qu??mica. Com que el proc??s de "combusti??" de l'hidrogen ??s molt lent, les estrelles passen la major part de la seva vida dins la seq????ncia principal.
La dispersi?? de les estrelles en torn a la seq????ncia principal es deguda a moltes raons. Un dels factors m??s importants ??s la incertesa de les observacions; aquestes incerteses afecten principalment a la dist??ncia de l'estrella en q??esti?? per?? concerneix tamb?? a les estrelles bin??ries no o mal identificades per elles mateixes. De totes maneres observacions perfectes menarien a una extensi?? de les estrelles en torn a una seq????ncia principal ideal, perqu?? la massa no ??s pas l'??nic factor. En efecte, la composici?? qu??mica d'una estrella i l'estat evolutiu determinen tamb?? la seva posici?? dins el diagrama, aix?? com la pres??ncia de companys pr??xims, la rotaci?? de l'estrella o la pres??ncia de camps magn??tics per no esmentar m??s que alguns par??metres.
[edita] I Supergegantes
S??n estrelles molt massives i lluminoses quasi al final de les seves vides. Es classifiquen com a Ia o Ib. Ia representa les mes brillants d'aquestes estrelles. Aquestes estrelles s??n molt rares; nom??s una de cada mili?? s??n supergegantes.
[edita] II Gegantes brillants
S??n estrelles gegantes molt lluminoses.
[edita] III Gegantes normals
Aquestes estrelles s??n, principalment, estrelles poc massives al final de les seves vides que han augmentat el seu radi fins esdevenir estrelles gegantes. Aquesta categoria tamb?? inclou algunes estrelles molt massives evolucionant en el seu cam?? per arribar al estatus de supergegantes.
[edita] IV Subgegantes
S??n estrelles que evolucionen cap a gegantes o supergegantges.
[edita] V Nanes
Compr??n totes les estrelles normals que obtenen la seva energia de la fusi?? de l'hidrogen. Aquestes estrelles estan la major part de les seves vides en aquesta categoria abans de evolucionar. Les de la classe O i B d'aquesta categoria s??n actualment molt brillants i lluminoses amb un esclat generalment superior a la majoria de les estrelles gegantes. El nostre Sol est?? en aquesta categoria.
