Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Telescopi espacial Hubble - Viquip??dia

Telescopi espacial Hubble

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Hubble??.
Telescopi espacial Hubble
Telescopi especial Hubble vist des de Transbordador espacial Discovery durant la missi?? STS-82
Organitzaci?? NASA/ESA
R??gim de longitud d'ona ??ptic, ultraviolat, pr??xim infraroig
Altitud orbital 600 km
Per??ode orbital 97 min
Data de llan??ament 24 d'abril de 1990
Data de desactivaci?? Al voltant del 2010
Masa 11 000 kg
Pagina web http://hubble.nasa.gov
Caracter??stiques
Tipus de telescopi Ritchey-Chretien reflector
Di??metre 2,4 m
??rea col??lectora aproximadament. 4,3 m2
Dist??ncia focal efectiva 57,6 m
Instruments
NICMOS C??mera/espectr??metre infraroig
ACS C??mera d'an??lisi avan??ada
WFPC2 C??mera ??ptica de camp ample
STIS C??mera/espectr??metre ??ptic (defectuosa)

El Telescopi espacial Hubble (HST per les seues sigles angleses) ??s un telescopi rob??tic localitzat en les vores exteriors de la atmosfera, en ??rbita circular al voltant de la Terra a 593 quil??metres sobre el nivell del mar, amb un per??ode orbital entre 96 i 97 minuts. Va ser posat en ??rbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA i de la ESA. El telescopi pot obtenir imatges amb una resoluci?? espacial major de 0,1 segons d'arc.


L'avantatge de disposar d'un telescopi m??s enll?? de l'atmosfera radica principalment que d'esta manera es poden eliminar els efectes de la turbul??ncia atmosf??rica sent possible aconseguir el l??mit de difracci?? com a resoluci?? ??ptica de l'instrument. A m??s l'atmosfera absorbeix fortament la radiaci?? electromagn??tica en certes longituds d'ona, especialment en el infraroig disminuint la qualitat de les imatges i impossibilitant l'adquisici?? d'espectres en certes bandes caracteritzades per l'absorci?? de l'atmosfera terrestre. Els telescopis terrestres es veuen tamb?? afectats per factors meteorol??gics (pres??ncia de n??vols) i la contaminaci?? lum??nica ocasionada pels grans assentaments urbans, el que redu??x les possibilitats d'ubicaci?? de telescopis terrestres.


[edita] Descripci?? t??cnica

La unitat t?? un pes entorn de 11.000 quilos, ??s de forma cil??ndrica i t?? una longitud de 13,2 m i un di??metre m??xim de 4,2 metres. El cost del telescopi va ascendir (en 1990) al 2000 milions de d??lars US. Inicialment un fallada en el polit de l'espill primari del telescopi va produir imatges lleugerament desenfocades a causa de aberracions esf??riques. Encara que esta fallada va ser considerat en el seu dia com una important neglig??ncia per part del projecte la primera missi?? de servici al telescopi espacial va poder instal??lar un sistema de correcci?? ??ptica capa?? de corregir el defecte de l'espill primari aconseguint-se les especificacions de resoluci?? inicialment previstes.

El telescopi ??s un reflector de dos espills, tenint el principal 2,4 metres de di??metre. Per a l'exploraci?? del cel incorpora diversos espectr??metres i tres cameres, una de camp estret per a fotografiar zones xicotetes de l'espai (de brillantor d??bil per la seva llunyania), una altra de camp ample per a obtenir imatges de planetes i una tercera infraroja.

Per a la generaci?? de electricitat s'empren dos panells solars que alimenten les cameres, els quatre motors empleats per a orientar i estabilitzar el telescopi i l'equips de refrigeraci?? de la camera infraroja i l'espectr??metre que treballen a -180 ??C.

Des del seu llan??ament, el telescopi ha rebut diverses visites dels astronautas per a corregir diversos errors de funcionament i instal??lar equip addicional. A causa del fregament amb l'atmosfera (molt t??nue a eixa altura), el telescopi va perdent velocitat molt lentament, de manera que cada vegada que ??s visitat, el transbordador espacial ha d'espentar-lo a una ??rbita lleugerament m??s alta. D'aquesta manera, s???aconsegueix mantenir l'??rbita, que havia sigut alterada pel fregament.

La pr??xima missi?? de manteniment, la quinta, prevista per a 2006 es va cancel??lar. Amb ella, estava previst que el Hubble aconseguir?? el final de la seva vida ??til en 2010, 5 anys m??s tard del que preveu. La fi del Hubble, per tant, ??s incert, ja que dep??n de la vida dels gir??scops, bateries i la frenada atmosf??rica. La NASA preveu llan??ar en 2012 un telescopi de nova generaci?? per a substituir-lo.


[edita] Principals descobriments

Imatge d'un forat negre presa pel Hubble
Imatge d'un forat negre presa pel Hubble
  • El Hubble ha proporcionat imatges impressionants de la col??lisi?? del cometa Shoemaker-Levy 9 amb J??piter en 1994.
  • Les imatges obtingudes pel telescopi han proporcionat evid??ncies de l'exist??ncia de planetes orbitant altres estreles.
  • Algunes de les observacions que han portat al model actual de l'univers en expansi?? es van obtenir amb aquest telescopi incloent fortes evid??ncies a favor de l'exist??ncia de la mat??ria fosca de l'univers.
  • La teoria que la majoria de les gal??xies allotgen un forat negre en el seu nucli ha sigut parcialment confirmada per nombroses observacions.
  • Al desembre de 1995, la camera de Camp Profund del Hubble va fotografiar una regi?? de la grand??ria d'una entre trenta milions de parts de l'??rea del cel que cont?? diversos milers de gal??xies. Una imatge semblant de l'hemisferi sud va ser presa en 1998 apreciant-se notables similituds entre ambd??s, el que ha refor??at el principi que postula la isotropia de l'Univers (??s a dir, que l'estructura del Univers ??s independent de la direcci?? en la qual es mira).

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
el Hubble