De Viquipèdia

El Telescopi Espacal Spitzer (SST en les seves sigles en anglès)(conegut inicialment com Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels Gran Observatoris de la NASA.

[edita] Història

Va ser llençat el 25 d'agost de 2003 des del Centre Espacial Kennedy, usant com a vehicle de llançament un Delta 7920H ELV.

Seguint la tradició, la NASA va batejar el telescopi després de la seva demostració d'operació amb èxit el 18 de desembre de 2003. A diferència de la majoria dels telescopis que són nomenats per un grup de científics, el nom d'aquest telescopi va ser obtingut en un concurs obert només a nens. El nom final prové del Doctor Lyman Spitzer Junior, considerat un dels científics més influents del segle XX i un dels primers impulsors de la idea de telescopis espacials proposant aquest possibilitat als anys 40.

[edita] Característiques

Manté una òrbita heliocèntrica i va equipat amb un telescopi de 85 cm de diàmetre. La duració de la missió Spitzer es d'un mínim de dos anys i mig, possiblement ampliat a cinc amb un cost total de 670 milions de dòlars. Entre els reptes tecnològics amb que s'ha trobat la missió, està al realització del mirall principal, fet de Beril·li.

Amb el telescopi Spitzer es volen estudiar els objectes freds que van des del Sistema Solar exterior fins als confins de l'univers. Aquest telescopi constitueix l'últim element del programa de Grans observatoris de la NASA, i un dels principals elements del Programa de Recerca Astronòmica dels Orígens (Astronomical Search for Origins Program). El telescopi conté tres instruments capaços d'obtenir imatges, realitzar fotometria en el rang de 3 a 180 micres i obtenir espectres de gran resolució en el rang de 5 a 100 micres.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina del Telescopi Spitzer (anglès)