Beril??li

iso.	AN (%)	Per??ode de semidesintegraci??	MD	ED (MeV)	PD
⁷Be	Sint??tic	53,12 d	??	0,862	⁷Li
⁹Be	100	Be ??s estable amb 5 neutrons
¹⁰Be	traces	1,51x10⁶ a	??^-	0,556	¹⁰B

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0?? C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

^???Calculat a partir de distintes longituds
d'enlla?? covalent, met??l??lic o i??nic.

El beril??li ??s un element qu??mic de s??mbol Be i nombre at??mic 4. ??s un element alcalinoterri bivalent, t??xic, de color gris, dur, lleuger i trencad??s. S'empra principalment com a enduridor en aliatges, (especialment de coure).

[edita] Caracter??stiques principals

El beril??li t?? un dels punts de fusi?? m??s alts entre els metalls lleugers. El seu m??dul el??stic ??s aproximadament un 33% major que el de l'acer. T?? una conductivitat t??rmica excel??lent, ??s no magn??tic i resisteix l'atac amb ??cid n??tric. ??s molt permeable als rajos X i igual que el radi i el poloni allibera neutrons quan ??s bombardejat amb particules alfa (de l'orde de 30 neutrons per mili?? de part??cules alfa). En condicions normals de pressi?? i temperatura el beril??li resisteix l'oxidaci?? de l'aire, encara que la propietat de ratllar al vidre es deu probablement a la formaci?? d'un prima capa d'??xid.

[edita] Aplicacions

Element d'aliatge, en aliatges coure-beril??li amb una gran varietat d'aplicacions.
En el diagn??stic amb rajos X s'usen primes l??mines de beril??li per a filtrar la radiaci?? visible, aix?? com en la litografia de rajos X per a la reproducci?? de circuits integrats.

Moderador de neutrons en reactors nuclears.
Per la seva rigidesa, lleugeresa i estabilitat dimensional, s'empra en la construcci?? de diversos dispositius com giroscopis, equips inform??tics, molles de rellotgeria i instrumental divers.

L'??xid de beril??li s'empra quan ??s necess??ria una elevada conductivitat t??rmica i propietats mec??niques, punt de fusi?? elevat i a??llament el??ctric.
Antuvi es van emprar compostos de beril??li en tubs fluorescents, ??s abandonat per la beril??liosi.

[edita] Hist??ria

El beril??li (del grec ????????????o?? beril??le) o glucini (de l'angl??s glucinium i aquest del grec ????????????, dol??) pel sabor de les seves sals, va ser descobert per Louis Nicolas Vauquelin en 1798 en forma d'??xid en el beril??le i la maragda. Friedrich W??hler i A A. Bussy de forma independent van a??llar el metall en 1828 mitjan??ant reacci?? de potassi amb clorur de beril??li.

[edita] Abund??ncia i obtenci??

Mena de beril??li

El beril??li es troba en 30 minerals diferents, sent els m??s importants beril??le i bertrandita, principals fonts del beril??li comercial, i crisoberil i fenaquita. Actualment la majoria del metall s'obt?? mitjan??ant reducci?? de fluorur de beril??li amb magnesi. Les formes precioses del beril??le s??n l'aiguamarina i la maragda.

Geogr??ficament, les majors reserves es troben als Estats Units, que lidera tamb?? la producci?? mundial de beril??li (65%), seguit de R??ssia (40%) i Xina (15%). Les reserves mundials se estima que superen les 80.000 tones.

[edita] Is??tops

El Be-9 ??s l'??nic is??top estable. El Be-10 es produeix en la atmosfera terrestre en bombardejar la radiaci?? c??smica l'oxigen i nitrogen. At??s que el beril??li tendeix a existir en dissoluci?? aquosa amb nivells de pH menors de 5,5, aquest beril??li atmosf??ric format ??s arrossegat per l'aigua de pluja (el pH de la qual sol ser inferior a 5,5); una vegada al terra, la soluci?? es torna alcalina precipitant el beril??li que queda emmagatzemat en el s??l durant molt de temps (vida mitja d'1,5 milions d'anys) fins a la seva desintegraci?? en B-10. El Be-10 i els seus productes derivats s'han emprat per a l'estudi dels processos d'erosi??, formaci?? a partir de regolit i desenvolupament de s??ls later??tics, aix?? com les variacions en l'activitat solar i l'edat de masses gelades.

El fet que el Be-7 i el Be-8 siguen inestables t?? profundes conseq????ncies cosmol??giques, ja que aix?? significa que elements m??s pesats que el beril??li no van poder produir-se per fusi?? nuclear en el big bang. M??s encara, els nivells energ??tics nuclears del Be-8 s??n tals (veure proc??s triple alfa) que possibiliten la formaci?? de carboni i amb aix?? la formaci?? de la vida basada en el carboni.

[edita] Precaucions

El beril??li i les seves sals s??n t??xiques i potencialment carcinogenes. La beril??liosi cr??nica ??s una afecci?? pulmonar causada per exposici?? a la pols de beril??li catalogada com a malaltia professional. Els primers casos de neumonitis qu??mica aguda per exposici?? al beril??li es van produir al 1933 a Europa i al 1943 als Estats Units; al 1946 es van descriure els primers casos de beril??liosi entre els treballadors d'una planta de fabricaci?? de tubs fluorescents a Massachusetts. La beril??liosi s'assembla a la sarcoidosis en molts aspectes, la qual cosa dificulta en ocasions el diagn??stic.

Encara que la utilitzaci?? de compostos de beril??li en llums fluorescents es va interrompre en 1949, l'exposici?? professional es produeix en les ind??stries nuclear i aeroespacial, en el refinat del metall i en la fusi?? dels aliatges que el contenen, en la fabricaci?? de dispositius electr??nics i en la manipulaci?? d'altres materials que contenen beril??li.

El beril??li i els seus compostos han de manipular-se amb molt atenci??, extremant les precaucions quan durant l'activitat es pugui generar pols de beril??li, ja que l'exposici?? prolongada a la pols de beril??li pot causar c??ncer de pulm??. La subst??ncia pot manipular-se amb seguretat sempre que se segueixin certs procediments. Si aquests es desconeixen no ha d'intentar-se la manipulaci?? del beril??li.

[edita] Efectes sobre la salut

Els efectes depenen del nivell i de la duraci?? de l'exposici??. Si el nivell ??s prou alt, per damunt de 1000 ??g/m³ en l'aire respirat, pot provocar una malaltia aguda per beril??li o beril??liosi aguda; en general, els valors l??mits per al beril??li atmosf??ric contemplats en la legislaci?? de higiene industrial que fixen els nivells m??xims d'exposici?? laboral, permeten controlar de forma efectiva aquest risc.

Entre l'1 i el 15% de la poblaci?? exposada desenvolupa sensibilitzaci?? al beril??li. Aquestes persones poden desenvolupar processos inflamatoris de l'aparell respiratori (enfermetat cr??nica per beril??li o beril??liosi cr??nica) que poden manifestar-se anys despr??s de l'exposici?? laboral quan aquesta ha superat els nivells d'exposici?? recomanats (0,2 ??g/m³). El risc de la poblaci?? general a contraure aquestes malalties ??s molt baix ja que els nivells de beril??li en entorns no laborals s??n molt baixos (0,00003-0,0002 ??g/m³).

La intoxicaci?? per ingesti?? de beril??li no es coneix ja que la quantitat de beril??li absorbida per l'organisme per aqueixa via ??s molt petita, encara que han pogut observar-se ??lceres en gossos despr??s de la ingesta de beril??li. El contacte del beril??li amb la pell despr??s d'una esgarrapada o tall, pot causar ??czema i ??lceres cut??nies.

L'exposici?? prolongada incrementa el risc de contraure c??ncer de pulm??. L'Ag??ncia Internacional per a la Investigaci?? del C??ncer han determinat que el beril??li ??s un carcinogen hum??.