Magnesi
De Viquip??dia
|
|||||||||||||||||||||||||
General | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom, s??mbol, nombre | Magnesi, Mg, 12 | ||||||||||||||||||||||||
S??rie qu??mica | Metalls alcalinoterris | ||||||||||||||||||||||||
Grup, per??ode, bloc | 2, 3 , s | ||||||||||||||||||||||||
Densitat, duresa Mohs | 1738 kg/m3, 2,5 | ||||||||||||||||||||||||
Aparen??a |
Blanc platejat |
||||||||||||||||||||||||
Propietats at??miques | |||||||||||||||||||||||||
Pes at??mic | 24,305 uma | ||||||||||||||||||||||||
Radi mitj????? | 150 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi at??mic calculat | 145 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 130 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 173 pm | ||||||||||||||||||||||||
Configuraci?? electr??nica | [Ne]3s2 | ||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidaci?? (??xid) | 2 (base fort) | ||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal??lina | Hexagonal | ||||||||||||||||||||||||
Propietats f??siques | |||||||||||||||||||||||||
Estat de la mat??ria | s??lid (paramagn??tic) | ||||||||||||||||||||||||
Punt de fusi?? | 923 K | ||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullici?? | 1363 K | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporitzaci?? | 127,4 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusi?? | 8,954 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Pressi?? de vapor | 361 Pa a 923 K | ||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | 4602 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||
Informaci?? diversa | |||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,31 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||
Calor espec??fica | 1020 J/(kg??K) | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat el??ctrica | 22,6x106/m ohm | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat t??rmica | 156 W/(m??K) | ||||||||||||||||||||||||
1r. potencial d'ionitzaci?? | 737,7 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
2n. potencial d'ionitzaci?? | 1450,7 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
3r. potencial d'ionitzaci?? | 7732,7 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||
Is??tops m??s estables | |||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0?? C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. ???Calculat a partir de distintes longituds d'enlla?? covalent, met??l??lic o i??nic. |
El magnesi (element qu??mic de s??mbol: Mg, i nombre at??mic 12) ??s un metall blanc brillant, d'aspecte semblant a l'argent. ??s el vuit?? element m??s abundant a la natura. La seva densitat ??s 1,74 i per tant la menor de tots els metalls, si exceptuam el liti i el beril??li. Es fon a 650 ?? i es volatilitza a 1.120 ??.
En aire sec ??s mant??n inalterable per?? en pres??ncia d'humitat es cobreix d'una capa d'??xid que evita que l'oxidaci?? posterior.
Amb el foc s'enc??n amb una flama blanca molt viva.
Es d??ctil i mal??leable, i resulta imprescindible per la fabricaci?? de aliatges lleugers molt ??tils per l'aviaci??.
Taula de continguts |
[edita] Usos
Els composts de magnesi, en primer lloc l'??xid de magnesi, s??n emprats principalment com a material refractari als forns per fabricar ferro i acer, metalls no ferrosos, vidre, i ciment. L'??xid de magnesi junt amb altres components s'empren tamb?? a l'agricultura, i a les ind??stries qu??miques i de la construcci??. Aliat amb l'alumini s'usa per fabricar envasos de llauna. Els aliatges de magnesi s??n usats tamb?? en components estructurals dels autom??bils i de maquinaria. Un ??s d'aquest metall es tamb?? l'eliminaci?? dels sulfurs en el ferro i l'acer.
Altres usos s??n:
- Additiu en propel??lents convencionals.
- Obtenci?? de fosa nodular (Fe-Si-Mg).
- Agent reductor en l'obtenci?? de urani i altres metalls a partir de les seves sals.
- L'hidr??xid de Magnesi(Mg(OH)2, tamb?? anomenat llet de magn??sia), el clorur de magn??si (MgCl2), el sulfat de magnesi (MgSO4, o sals Epsom) i el citrat s'empren en medicina.
- La pols de carbonat de magnesi (MgCO3) ??s utilitzat pels atletes, com gimnastes i al??adors de pes, per a millorar l'adher??ncia dels objectes. Els escaladors l'utilitzen per a millorar l'adher??ncia de les mans a la roca.
- Altres usos inclouen flaixos fotogr??fics, pirot??cnia i bombes incendi??ries.
[edita] Rol biol??gic
El magnesi ??s important per a la vida, tant d'animal com vegetal. La clorofil??la ??s una subst??ncia complexa de porfirina i magnesi que interv?? en la fotos??ntesi.
??s un element qu??mic essencial per a l'home; la major part del magnesi es troba en els ossos i els seus ions exerceixen papers d'import??ncia en l'activitat de molts coenzims i en reaccions que depenen del ATP. Tamb?? exercix un paper estructural, l'i?? de Mg2+ t?? una funci?? estabilitzadora de l'estructura de cadenes d'ADN i ARN.
En funci?? del pes i l'al??ada, la quantitat di??ria recomanada ??s de 300-350 mg, quantitat que pot obtindre's f??cilment ja que es troba en la majoria dels aliments, sent les fulles verdes de les hortalisses especialment riques en magnesi.
Contingut en magnesi d'alguns aliments;
- Espinacs (1/2 tassa) = 80 mg (mil??ligrams)
- Llet descremada (1 tassa) = 40 mg
[edita] Hist??ria
El nom procedix de magn??sia, que en grec designava una regi?? de Tess??lia. L'angl??s Joseph Black, va recon??ixer el magnesi com un element qu??mic al 1755. Al 1808 Sir Humphrey Davey va obtindre metall pur per mitj?? d'electr??lisi d'una mescla de magn??sia i ??xid de mercuri (II) (HgO)
[edita] Abund??ncia i obtenci??
El magnesi ??s el s??ptim element m??s abundant en l'escor??a terrestre, no obstant no es troba lliure, encara que entra en la composici?? de m??s de 60 minerals, sent els m??s importants industrialment els dip??sits de dolomia, magnesita, brueta, carnalita i olivina.
En els Estats Units el metall s'obt?? principalment per electr??lisi del Clorur de magnesi (MgCl2), obtingut de salmorres i aigua de mar. M??tode que ja emprava Bunsen;
[edita] Is??tops
El magnesi-26 ??s un is??top estable que s'empra en la dataci?? geol??gica, igual que l'Al-26. En les inclusions riques en calci i alumini (CAI en angl??s) d'alguns meteorits, els objectes m??s antics del sistema solar, s'han trobat quantitats de Mg-26 majors de les esperades que s'atribu??xen a la desintegraci?? de l'Al-26. Aquests objectes, quan s'han despr??s en etapes primerenques de la formaci?? dels planetes i asteroides no han patit els processos geol??gics que fan desapar??ixer les estructures condr??tiques(formades a partir de les inclusions) i per tant guarden informaci?? sobre l'edat del sistema solar.
En els estudis es van comparar els r??tios Mg-26/Mg-24 i Al-27/Mg-24, per a determinar aix??, de forma indirecta, la relaci?? Al-26/A-27 l'incial de la mostra en el moment en qu?? est?? es va separar de les regions de pols de la nebulosa presolar a partir de la que es va formar el nostre sistema solar.
[edita] Precaucions
El magnesi ??s extremadament inflamable, especialment si est?? pulveritzat. Reacciona exot??rmica i r??pidament en contacte amb aire o aigua pel que ha de manipular-se amb precauci??. El foc, de produir-se, no s'haur?? d'intentar apagar amb aigua; sols un extintor per a focs del tipus D (sodi, alumini, reactius,...) o sigui extintors de pols espec??fic o CO2.
[edita] Enlla??os externs
- webelements.com - magnesi (angl??s)
- environmentalchemistry.com - magnesi (angl??s)
- Dietary Magnesium (angl??s)