[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Òxid - Viquipèdia

Òxid

De Viquipèdia

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements. Per exemple són òxids l'òxid nítric (NO), o el diòxid de nitrogen (NO2). Els òxids són molt comuns i variats en l'escorça terrestre.

Els òxids es poden sintetitzar normalment directament per mitjà de processos d'oxidació, per exemple, amb magnesi:

2Mg + O2 -> 2 MgO.

o utilitzant substàncies oxidants:

Metall + H2O2 -> òxid metàl·lic + H2O

Taula de continguts

[edita] Llista d'òxids

Vegeu la: Categoria:Òxids

[edita] Nomenclatura

Els òxids s'anomenen segons la quantitat d'àtoms d'oxigen presents. En cas de dubte, a més es pot afegir en quin estat d'oxidació actua l'element present en l'òxid.

  • Els compostos amb un àtom d'oxigen s'anomenen; òxid o monòxid
  • Els compostos amb dos àtoms d'oxigen s'anomenen; diòxid
  • Els compostos amb tres àtoms d'oxigen s'anomenen; triòxid
    • Triòxid de ferro o Òxid de ferro (III) (Fe2O3)
  • Els compostos amb quatre àtoms d'oxigen s'anomenen; tetròxid
    • Tetròxid d'osmi (OsO4)

A més de l'òxid, on l'oxigen s'enllaça amb l'altre compost, actuant amb estat d'oxidació -2, existeixen a més dos altres tipus d'òxid. Els dos conten com a òxids, però tenen diferents estats d'oxidació i reaccionen de forma diferent a la dels òxids normals.

  • Els peròxids, on dos àtoms d'oxigen s'enllaçen entre ells oferint cadascun només un estat d'oxidació -1. Per exemple en el peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada, H2O2)
  • Els superòxids, on dos àtoms d'oxigen i un electró s'agrupen, oferint un estat d'oxidació -1. Per exemple en el superòxid de potassi (KO2).

[edita] Propietats químiques

Els òxids es generen durant les reaccions redox per oxidació. Quan un agent reductor reacciona amb oxigen molecular O2 o amb agents oxidants que contenen oxigen, com el peròxid d'hidrogen (H2O2) o permanganat (MnO4-). Els òxids es caracteritzen per una redistribució d'electrons entre l'oxigen, que està disposat a cedir-ne dos i els altres àtoms que els accepten.

En òxids d'hidrogen, carboni, nitrogen, sofre, fòsfor i halogens, trobem enllaços covalents entre l'oxigen i els altres elements. Generalment aquests compostos són gasos o liquids a temperatura ambient.

Els òxids metàl·lics, són compostos iònics o sals, i són sòlids a temperatura ambient. Les sals dels òxids, generalment són insolubles en aigua, tot i que algunes reaccionen amb aquesta.

Generalment, els òxids no són bons conductors elèctrics. L'us d'aquesta característica en el silici i el seu òxid (diòxid de silici) que és fàcil d'obtenir, permet la construcció de transistor i és la base de molta de la tecnologia actual.

[edita] Classificació dels àcids

Segons les seves propietats àcides es classifiquen en:

  • Òxids àcids; per exemple el diòxid de carboni, CO2. Els òxids dels elements més electronegatius, tendeixen a ser àcids. S'anomenen també anhidres àcids, ja que si hi afegim aigua, poden formar-se àcids. Per exemple, l'heptòxid de diclor és un òxid àcid que amb aigua es converteix en l'àcid perclòric.
Cl2O7 + H2O -> 2·HClO4
  • Òxids bàsics; per exemple l'òxid de calci, CaO. Els òxids dels elements més electropositius, tendeixen a ser bàsics. S'anomenen també anhidres bàsics, ja que si hi afegim aigua, es genera l'hidròxid;
CaO + H2O -> Ca(OH)2
  • Òxids amfòters; per exemple el diòxid de titani, TiO2, o l'òxid d'alumini (III), Al2O3. Segons les condicions es poden comportar com a àcids o com a bases. També hi han alguns àcids que no mostren cap tendència àcida ni bàsica.

Els òxids dels elements químics en el seu estat d'oxidació més alt es pot predir i la formula s'obté a partir del nombre d'electrons de valència en aquest element. Inclús la formula de l'ozó es pot preveure, com els altres elements de grup 16. Existeixen almenys tres excepcions a aquesta regla;

  • El coure, que el seu estat d'oxidació superior s'obté òxid de coure(II) i no òxid de coure(I)
  • El fluor, que no existeix com a heptòxid de difluor (F2O7), sinó com a OF2, degut a la superior electronegativitat del fluor.
  • El fòsfor, la fórmula esperada de l'òxid de fòsfor (V) és P2O5, però en realitat el trobem com a P4O10.

[edita] Òxids més comuns

ordenats segons l'estat d'oxidació

  • Òxids covalents
  • Element amb estat d'oxidació (I)
  • Element amb estat d'oxidació (II)
    • Òxid de beril·li (BeO)
    • Òxid de calci (CaO)
    • Monòxid de carboni (CO)
    • Òxid de coure(II) (CuO)
    • Òxid de ferro(II) (FeO)
    • Òxid de plom(II) (PbO)
    • Òxid de magnesi) (MgO)
    • Òxid de mercuri (HgO)
    • Òxid de nitrogen (NO)
    • Òxid de zinc (ZnO)
  • Element amb estat d'oxidació (III)
    • Òxid d'alumini (Al2O3)
    • Triòxid d'antimoni (Sb2O3)
    • Triòxid d'arsènic (As2O3)
    • Òxid de bor (B2O3)
    • Triòxid de dinitrogen (N2O3)
    • Òxid de ferro(III) (Fe2O3)
    • Òxid d'Itri (III) (Y2O3)
  • Element amb estat d'oxidació (IV)
  • Element amb estat d'oxidació (V)
    • Pentòxid de dinitrogen (N2O5)
    • Pentòxid de fòsfor (P2O5)
  • Element amb estat d'oxidació (VI)
    • Triòxid de molibdè (MoO3)
    • Triòxid de sofre (SO2)
  • Element amb estat d'oxidació (VII)
    • Heptòxid de diclor (Cl2O7)
  • Element amb estat d'oxidació (VIII)
    • Tetròxid d'osmi (OsO4)

[edita] Articles relacionats