Peròxid d'hidrogen
De Viquipèdia
L'aigua oxigenada o peròxid d'hidrogen (H2O2), és un compost químic lleugerament diferent a l'aigua (H2O). Ja que conté un oxigen extra en cada molècula.
La seva estructura simplificada és; H-O-O-H
Aquest fet la converteix en una substància bastant inestable, que té tendència a perdre aquests àtoms d'oxigen extres per a convertir-se en aigua, alliberant oxigen pur.
2 * H2O2 ---> 2 * H2O + O2
Aquesta reacció la converteix en una substància molt oxidant, sobretot a concentracions elevades, i en presència d'un catalitzador que iniciï la reacció.
En la seva aplicació com a desinfectant, s'aprofita la seva capacitat per a oxidar i destruir teixits, que al ser aplicada en zones localitzades, es pretén que només afecti als teixits més externs de les ferides, provocant la destrucció dels possibles agents patògens.
La concentració habitual de l'aigua oxigenada per a usos mèdics és d'entre el 3% i el 10%, tot i que la utilitzada per a usos científics i industrials sol ser de concentració més elevada. L'aigua oxigenada a concentracions elevades pot provocar cremades al contacte amb la pell i té un fort potencial explosiu.
Actualment també cal destacar la seva importància com a agent blanquejant en les indústries com la paperera i en la fabricació de detergents.
La concentració de les dissolucions aquoses de peròxid d'hidrogen s'acostuma a expressar en volums. Aquesta unitat mesura els litres d'oxigen que es generarien en la descomposició (segons la reacció anterior) de tot el peròxid d'hidrogen present en un litre de dissolució, en condicions normals de pressió i temperatura. Així, per exemple, una dissolució de peròxid d'hidrogen de 10 volums (tenint en compte que en condicions normals, 1 mol de qualsevol gas té un volum de 22.4 litres) equival a una dissolució al 3 % d'aigua oxigenada.
El peròxid d'hidrogen també el trobem de forma natural en les cèl·lules de tots els organismes aeròbics, com a producte residual de la β-oxidació peroxisomal. L'acció de l'enzim catalasa neutralitza el peròxid d'hidrogen, ja que redueix l'energia d'activació de la reacció abans esmentada, fet que produeix una acceleració del procés.
