Oxigen

L'oxigen ??s un element qu??mic de nombre at??mic 8. En la seua forma molecular, O₂, ??s un gas a temperatura ambient. Representa aproximadament el 20% de la composici?? de l'atmosfera terrestre. ??s un dels elements m??s importants de la qu??mica org??nica i participa de forma molt important en el cicle energ??tic dels ??ssers vius, essencial en la respiraci?? cel??lular dels organismes aer??bics. ??s un gas incolor, inodor i ins??pid. Existeix una forma molecular formada per tres ??toms d'oxigen, O₃, denominada oz??.

Un ??tom d'oxigen combinat amb dos de hidrogen formen una mol??cula d'aigua.

Taula de continguts

1 Caracter??stiques de l'oxigen
2 Caracter??stiques principals
- 2.1 Oxigen gas
- 2.2 Oxigen l??quid i s??lid
3 Aplicacions
4 Hist??ria
5 Abund??ncia i obtenci??
6 Compostos
7 Rol biol??gic
8 Is??tops
9 Precaucions
10 Vegeu tamb??
11 Refer??ncies

[edita] Caracter??stiques de l'oxigen

S??mbol: O
Grup: 16
Per??ode: 2
Massa at??mica: 15.9994 uma
Punt de fusi??: 54.8K (-218.3??C/-360.9??F)
Punt d'ebullici??: 90.2K (-182.9??C/-297.2??F)
Densitat: 1429 kg/m³

[edita] Caracter??stiques principals

[edita] Oxigen gas

En condicions normals de pressi?? i temperatura, l'oxigen es troba en estat gas??s formant mol??cules diat??miques (O₂) que a pesar de ser inestables es generen durant la fotos??ntesi de les plantes i s??n posteriorment utilitzades pels animals en la respiraci?? (vegeu cicle de l'oxigen).

Aquestes mol??cules de gas oxigen, estan formades per dos ??toms units mitjan??ant un enlla?? qu??mic doble, aportant cada un els dos electrons desaparellats que t??.

Estructura del gas oxigen

          O = O

[edita] Oxigen l??quid i s??lid

L'oxigen l??quid i s??lid t?? una lleugera coloraci?? blavosa i en aquests dos estats ??s molt paramagn??tic. L'oxigen l??quid s'obt?? usualment mitjan??ant la destil??laci?? fraccionada de l'aire l??quid junt amb el nitrogen.

Reacciona amb la pr??ctica totalitat dels metalls (exceptuant els metalls nobles) provocant la corrosi??.

[edita] Aplicacions

La principal utilitzaci?? de l'oxigen ??s com oxidant ja que t?? una elevada electronegativitat, nom??s superada pel fluor, aix??, per exemple, s'usa oxigen l??quid en els motors de propulsi?? dels coets, mentre que en els processos industrials i en el transport l'oxigen per a la combusti?? es pren directament de l'aire. Altres aplicacions industrials s??n la soldadura i la fabricaci?? d'acer i metanol.

La medicina tamb?? fa ??s de l'oxigen subministrant-lo com a suplement a pacients amb dificultats respirat??ries; i s'empren botelles d'oxigen en diverses pr??ctiques esportives com el submarinisme o laborals, en el cas d'accedir a llocs tancats, o escassament ventilats, amb atmosferes contaminades (neteja interior de dip??sits, treball en sales de pintura, etc.)

L'oxigen provoca una resposta d'euf??ria als qu?? l'inhalen, pel que hist??ricament ha estat usat com a divertiment, pr??ctica que persisteix avui en dia. En el segle XIX tamb?? es va utilitzar, mesclat amb ??xid nitr??s com analg??sic.

[edita] Hist??ria

L'oxigen, del grec ??????????, ??cid, i -gen, de l'arrel ??????, generar, , nom donat per Antoine L. Lavoisier al 1774 que a la fi s'ha demostrat inexacte en la mesura en qu?? hi ha nombrosos ??cids que no contenen oxigen, va ser descobert pel farmac??utic suec Karl Wilhelm Scheele al 1771, per?? el seu treball no va obtenir reconeixement immediat i en ocasions s'atribueix a Joseph Priestley qui el va descobrir independentment l'1 d'agost de 1774.

[edita] Abund??ncia i obtenci??

??s l'element m??s abundant de l'escor??a terrestre (un 46,7% estimat), i dels oce??ns (entorn del 87% com a component de l'aigua) i el segon en l'atmosfera (20.947% en volum).

Els ??xids de metalls, silicats (SiO₄^4-) i carbonats (CO₃^2-) es troben amb freq????ncia en les roques del s??l. En l'atmosfera es troba com a oxigen molecular, O₂, di??xid de carboni i en menor proporci?? com a mon??xid de carboni (CO), oz?? (O₃), di??xid de nitrogen (NO₂), mon??xid de nitrogen (NO), di??xid de sofre (SO₂), etc.

En els planetes exteriors (m??s allunyats del Sol) i en cometes es troba aigua congelada i altres compostos d'oxigen, per exemple, a Mart hi ha di??xid de carboni congelat. L'espectre d'aquest element tamb?? s'aprecia sovint en les estrelles.

[edita] Compostos

La seva alta electronegativitat el fa reaccionar amb gaireb?? qualsevol element qu??mic exceptuant els pocs gasos nobles. El compost m??s notable de l'oxigen ??s l'aigua (H₂O); altres compostos ben coneguts s??n el di??xid de carboni, els alcohols (R-OH), aldehids, (R-CHO), i ??cids carbox??lics (R-COOH).

Els radicals clorat (ClO₃^-), perclorat (ClO₄^-), cromat (CrO₄^2-), dicromat (Cr₂O₇^2-), permanganat (MnO₄^-) i nitrat (NO₃^-) s??n forts agents oxidants. Els ep??xids s??n ??ters en els que l'??tom d'oxigen forma part d'un anell de tres ??toms.

L'Oz?? (O₃) es forma mitjan??ant desc??rregues el??ctriques en pres??ncia d'oxigen molecular (durant les tempestes el??ctriques per exemple), i s'acumula a l'atmosfera a la capa d'oz??. S'ha trobat a l'oxigen l??quid, en petites quantitats, una doble mol??cula d'oxigen (O₂)₂.

[edita] Rol biol??gic

L'oxigen respirat pels organismes aerobis, alliberat per les plantes mitjan??ant la fotos??ntesi, participa en la conversi?? de nutrients en energia (ATP). La seva disminuci?? provoca hipox??mia i la falta total d'ell an??xia podent provocar la mort de l'organisme.

[edita] Is??tops

L'oxigen t?? tres is??tops estables i deu de radioactius. Tots els radiois??tops tenen una vida mitja de menys de tres minuts.

[edita] Precaucions

L'oxigen pot ser t??xic a elevades pressions parcials.

Alguns compostos com l'oz??, el per??xid d'hidrogen i radicals hidroxil s??n molt t??xics. El cos hum?? ha desenvolupat mecanismes de protecci?? contra aquestes esp??cies t??xiques. Per exemple el glutati?? actua com a antioxidant, igual que la bilirubina (un producte derivat del metabolisme de la hemoglobina).

Les atmosferes riques en oxigen en pres??ncia de materials combustibles s??n susceptibles de provocar incendis que es propaguen amb gran rapidesa aix?? com explosions. El mateix succeeix si les fonts d'oxigen s??n clorats, perclorats, dicromats, etc.; aquests compostos amb alt poder oxidant, poden a m??s provocar cremades qu??miques.

Els derivats oxigenats, s??n propensos a generar radicals lliures, especialment durant els processos metab??lics. Aquests radicals s??n altament reactius, i s??n capa??os de danyar les c??l??lules i el seu ADN, i per tant s??n relacionats amb el c??ncer i l'envelliment.