Color
De Viquipèdia
El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influïda pels colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.
Taula de continguts |
[edita] Classificacions
La problemàtica del color és molt àmplia i pot ser abordada des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc. El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental fa referència al color pigment i prové de les ensenyances de l'antiga Acadèmia Francesa de Pintura, que considerava com a colors primaris al vermell, el groc i el blau. Aquesta classificació no és aleatòria; els pintors, en aquell temps, es feien ells mateixos les pintures i partien d'uns pigments recollits a la natura; bàsicament terres de colors i algun vegetal. Els tres colors esmentats són els que més joc donaven al pintor. Hem de considerar d'altra banda que aquests pigments són components químics que a voltes reaccionen amb l'aglutinant, amb un altre pigment o en el suport on han estat aplicats. Per tant s'havien de descartar els pigments poc estables.
Existeixen dos sistemes de colors primaris: colors primaris llum i colors primaris pigment.
[edita] Colors primaris llum (mescla additiva)
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc o taronja. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obtenen tons de violeta i magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès).
[edita] Colors primaris pigment (mescla subtractiva)
Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empra sobretot en pintura, en vitralleria i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.
En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, hom n'obté negre per suma subtractiva.
Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (veure CMYK).
Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.
[edita] La física del color
| Color | Longitud d'ona | Freqüència | ||
|---|---|---|---|---|
| roig | ~ 625-740 nm | ~ 480-405 THz | ||
| taronja | ~ 590-625 nm | ~ 510-480 THz | ||
| groc | ~ 565-590 nm | ~ 530-510 THz | ||
| verd | ~ 520-565 nm | ~ 580-530 THz | ||
| cian | ~ 500-520 nm | ~ 600-580 THz | ||
| blau | ~ 450-500 nm | ~ 670-600 THz | ||
| indi | ~ 430-450 nm | ~ 700-670 THz | ||
| violat | ~ 380-430 nm | ~ 790-700 THz | ||
La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent d'un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.
Una superfície que reflexa difusament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra.
El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics.
Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm).
La taula de color no s'ha d'interpretar com a una llista definitiva, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.
[edita] Color dels objectes
El color d'un objecte depen de les característiques físiques de l'objecte en el seu context ambiental i de les caracteristiques de la percepció a l'ull i el cervell. Físicament els objectes tenen el color de la llum que es reflectida per la seva superfície, la que normalment depen de l'espectre lumínic i de la il·luminació incident, així com a potencialment dels angles d'il·luminació i vista. Alguns objectes no només reflexen la llum, també transmeten o emeten llum per ells mateixos (vegeu emissor primari), la qual cosa contribueix també al color. I la percepció de l'observador del color de l'objecte depen no només de l'espectre de la llum que emet la seva superfície, sinó també del context de colors, així que el color tendeix a ser percebut com a relativament constant: el qual és, relativament independent de l'espectre lluminòs, l'angle de visió, etc. Aquest efecte es conegut com a constància del color.
- La llum que arriba a una superfície opaca es pot reflectir especularment, tal i com fan els miralls, dispersar (això és, reflectida amb dispersió difusa), o absorbir; o combinacions d'aquestes.
- Els objectes opacs que no reflecteixen especularment, els quals acostumen a tenir superfícies rugoses, el color és determinat per les longituds de l'espectre visible que les dispersen més o menys (amb la llum que no es dispersa s'absorbeix i l'energia posteriorment emesa en forma de calor). Si els objectes dispersen totes les longituds d'ona de l'espectre visible es perceben blancs. Si absorbeixen tota la llum visible es perceben negres.
- Els objectes opacs que reflexen la llum especularment de diferents longituds d'ona amb diferents eficiències semblen miralls tenyits amb colors determinats per aquestes diferències. Un objecte que reflexa una fracció de la llum incident i absorbeix la resta pot semblar negre, però també èsser lleugerament reflectants; com per exemple els objectes negres recoberts d'esmalt o laca.
- Els objectes que permeten el pas de la llum al seu través s'anomenen translúcids (dispersant la llum transmesa) o bé transparents, si no dispersen la llum emesa. Si també absorbeixen o reflexen la llum de diverses longituds d'ona diferencialment, es perceben tenyits amb un determinat color per la natura d'aquesta absorció o reflexen).
- Els objectes poden emetre llum genenerada per ells mateixos (emissors primaris), de forma contraria a la reflexió com a font secundaria. Degut a la seva temperatura elevada s'anomenen incandescents, com a resultat de certes reaccions químiques, un fenòmen anomenat quimioluminescència, o per altres raons.
- Els objectes poden absorvir la llum i aleshores tornar-la a emetre-la amb diferents propietats. S'anomenen llavors fluorescents (si la llum s'emet només mentres la llum s'absorveix) o fosforescent (si la llum s'emet després de aque la font primaria d'iluminació s'apaga; aquest terme és també aplicat a la llum emesa deguda a reaccions químiques.
Resumint, el color d'un objecte és un resultat complex de les propietats de la seva superfície,la seves propietats de transmissió de la llum i les seves propietats d'emissió, totes elles contribueixen per a barrejar les longituds d'ona de la llum que abandona la superfíce de l'objecte. El color percebut es troba condicionat per la natura de la il·luminació ambient, i per les propietats de color dels altres objectes propers, via l'efecte conegut com a constància del color i via altres caracteristiques de percepció al cervell i l'ull.
[edita] La percepció del color en els éssers vius
Els ésser vius percebem els diferents colors gràcies a l'expressió de tres gens distints en les cèl·lules de la retina coneguts com cons i bastons. Cadascun d'aquests gens codifica una proteïna en combinació amb altres substàncies que reben a diferents freqüències.
Cada tipus de con expressa solament un dels tres gens. Existeixen proves que confirmen que l'aparició d'aquest tercer gen va ser deguda a una mutació que va duplicar un dels dos originals, mutant posteriorment la còpia.
La retina conté, doncs, tres tipus de cèl·lules fotosensibles, o cons. Un tipus relativament distint de les altres dues, és responsable de la percepció dels colors violeta, amb longituds d'ona al voltant dels 420 nm. Els cons d'aquest tipus sovint s'anomenen cons d'ona curta o Cons S, o, de forma errònia, cons blaus. Els altres tipus estan estretament relacionats geneticament i químicament. Un d'aquests, sovint anomenats cons d'ona llarga, cons L, o, erròniament, cons vermells; és més sensible a la llum que percebem com a verd groguenc, amb longituds d'ona al voltant dels 564 nm; l'altre tipus, anomenats con d'ona mitjana, Cons M, o, erròniament, cons verds és més sensible a la llum percebuda com a verd, amb longituds d'ona al voltant dels 534 nm.
La corba de resposta com a funció de l'ona per cada tipus. A causa de la sobreposició de les corbes, alguns valors tristimulus no ocorren a qualsevol combinació lumínica. Per exemple, no és possible estimular únicament els cons d'ona mitjana; qualsevol dels altres dos tipus de cons resulten inevitablement afectats en algun grau alhora. La combinació de tots els possibles valors de tristimulus determina l'espai de colors humans. S'ha estimat que els humans són capaços de diferenciar 10 milions de tons cromàtics diferents.[1]
L'altre tipus de cèl·lules fotosensibles de l'ull, els bastons, tenen una corba de resposta diferent. En situacions normals, quan la llum brilla amb intensitat suficient estimula fortament els cons, llavors els bastons no juguen virtualment cap rol en la visió.[2]. D'altra banda, en la llum tènue, els cons són subestimats deixant només el senyal dels bastons, resultant només el senyal dels bastons, resultant en una resposta en blanc i negre. A més a més, els bastons són pobrament sensibles a la llum en l'espectre del vermell. En certes condicions d'il·luminació, la resposta dels bastons i una resposta dels cons debils pot resultar en discriminacions de color que no s'aconsegueix diferenciar correctament.
Sense importar la seva composició i intensitat de les diferents longituds d'ona, el color es redueix per l'ull en tres components principals. Per cada localització al camp visual, a la retina, els tres tipus de cons cedeixen tres signes basats en l'extensió en que és estimulat. Aquests valors s'anomenen sovint valors de tristimulus.
Molts mamífers d'origen africà, com l'ésser humà, comparteixen aquestes característiques genètiques descrites: per això es diu que tenim percepció tricròmica. No obstant això, els mamífers d'origen sud-americà únicament tenen dos gens per a la percepció del color.
En general, els mamífers no solen diferenciar bé els colors, les aus en canvi, sí; encara que solen tenir preferència pels colors vermellosos. Els insectes, per contra, solen tenir una millor percepció dels blaus i fins i tot ultraviolats. Per regla general els animals nocturns veuen en blanc i negre.
Algunes malalties com el daltonisme o la acromatòpsia impedeixen diferenciar bé els colors.
[edita] Color al cervell
Mentres els mecanismes del color de la visió al nivell de la retina estan ben descrits en termes de valors de tristimulus, el porcessat del color desprès d'aquest punt s'organitza diferentment. Una teoria dominant de la visió del color proposa que la informació del color es transmet a fora de l'ull mitjançant tres vies, o canals oponents, cadascun construt ä partir de la informació en brut dels cons: el canal verd-vermell, el canal blau-groc i el canal blanc-negre o canal d'il·uminació. Aquesta teoria ha rebut proves de la neurobiologia i compta per a l'estructura de l'experiència cognitiva del color. Això específicament, explica perque no podem percebre el "verd vermellós" o el "groc blavós" tal i com prediu la roda de color: és la col·lecció de colors pels que almenys algun dels dos canals de color pren un valor a un dels seus extrems.
La natura exacta de la percepció del color més enllà del seu processat cognitiu ja descrit, i ben segur l'estat del color com a representació de la pròpia "percepció del món", és un tema en continua disputa i controversia filosofica i científica.
[edita] Sistemes de representació del color
Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu la manera en que els colors poden ser representats com a conjunts de números, normalment tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim una llista de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.
- Sistema de colors espectrals primaris RGB
- Sistema de televisió NTSC
- Sistema cromàtic de diferències de color YUV
- Sistema cromàtic XYZ
- Sistema cromàtic IHS
- Sistema cromàtic IHS
- CMYK
- HSV
- Codificació hexadecimal del color
[edita] Regularitats als noms de colors
Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i així, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bàsics (onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color). Segueixen en freqüència marró i groc i completen els tons bàsics aquells que són variants més clares o fosques dels primers: el rosa, el taronja, el grana i el gris.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
- International Color Consortium (anglès)
|
Colors | Llista de colors |
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
|
