Retina
De Viquipèdia
| Retina | |
|---|---|
 |
|
| Tall sagital del globus ocular. | |
| Gray | subject #225 1014 |
| Artèria nodridora | Artèria retinal central |
| MeSH | Retina |
| Dorlands/Elsevier | r_10/A09.371.729 |
La retina és la capa més interna de la cúpula òptica, que es compon de dues capes.
Taula de continguts |
[edita] Capes de la retina
- Pars nervosa. Capa interna que conté fotoreceptors.
- Epiteli pigmentari de la retina. Capa externa que descansa sobre la membrana de Bruch i la coroide en general, estant fortament adherida.
Entre aquestes dues capes existeix un espai potencial que facilita la separació d'ambdues, succeint llavors el que es coneix com despreniment de retina.
La retina té dues regions ben definides.
[edita] Regions de la retina
- Regió no fotosensible. Localitzada per davant de l'ora serrata. Revesteix el cos ciliar i la superfície posterior del iris.
- Regió fotosensible. És la part posterior de la retina on es localitzen els fotoreceptors, excepte en el punt on s'uneix al nervi òptic. Aquest punt es denomina papil·la òptica.
La retina es compon de deu capes més o menys diferenciades i les seves prolongacions. Són les següents, de més externa (en contacte amb la túnica mitjana) a més interna(en contacte amb el humor vitri):
- Capa pigmentària (I)
- Capa de cons i bastons (II)
- Membranaa limitant externa (III)
- Capa nuclear externa (IV)
- Capa plexiforme externa (V)
- Capa nuclear interna (VI)
- Capa plexiforme interna (VII)
- Capa ganglionar (VIII)
- Capa de fibres del nervi òptic (IX)
- Membrana limitant interna (X)
[edita] Elements retinals
[edita] Cons i bastons
Capa de cons i bastons. S'estenen des de la capa externa de la capa neural fins a l' epiteli pigmentari de la retina. Els cons i bastons són els segments externs de les cèl·lules fotoreceptores, els nuclis de les quals formen la capa nuclear de la retina. La llum que incideix deu travessar abans totes les restants capes de la pars nervosa. Els cons i bastons es disposen en estacada.
Hi ha 120 milions de bastons i 7 milions de cons, tenint unes dimensions variables en funció de la regió de la retina (són més grans en la fòvea òptica). Els bastons són sensibles a la llum poc intensa pel que la visió al capvespre resulta òptima per a aquests fotoreceptors. S'aprecien tonalitats de grises. Mentre, els cons són sensibles a les zones vermella, verda i blava de l'espectre lluminós. Distingeixen colors i permeten una major agudesa visual.
Cada bastó i con està format per tres parts.
- Segment extern de la cèl·lula. És cilíndric o cònic. Aquesta porció es relaciona amb la zona apical de les cèl·lules de l'epiteli pigmentari de la retina, sense entrar en contacte directe.
És el lloc de la fotosensibilitat. S'observen de 600 a 1000 discos horitzontals regularment distribuïts. En els bastons, aquests discos contenen membrana i estan tancats en la membrana plasmàtica del segment extern. Els bastons formen discos nous plegant la membrana plasmàtica tota la seva vida, i ho fan regularment. En els cons, el procés, anàleg, es dóna amb molta menys freqüència.
Els discos dels bastons perden la seva relació de continuïtat amb la membrana plasmàtica de la qual procedeixen poc després de ser formats. Aniran avançant fins a arribar a la zona apical de l'epiteli pigmentari de la retina, on acabaran per ser fagocitats.
Els discos dels cons, per contra, sí que mantenen la continuïtat amb la membrana plasmàtica i aquesta és una de les grans diferències. Això va unit i influeix en el fet que el pigment visual no es renova de la mateixa forma. En els bastons, el pigment s'incorpora al principi del segment extern i triga dies a arribar al seu extrem, mentre que en els cons, el pigment pot incorporar-se en qualsevol posició.
- Pedicle de connexió. Conté un cili composta per nou pars de microtúbuls perifèrics. És la porció més estreta. S'estén una prolongació caliceal des de l'extrem distal del segment intern amb el proximal de l'extern.
- Segment intern , que es divideix en dues porcions, la mioide i l'el·lipsoide. En la regió mioide hi ha el complex de Golgi, reticle endoplasmàtic rugós (RER) i polisomes. En l'el·lipsoide hi ha mitocondris. En definitiva, el segment intern conté la maquinària metabòlica que manté als fotoreceptors del segment extern.
