Oce??
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Oce?? (desambiguaci??)??. |
Taula de continguts |
[edita] Introducci??
Un oce?? (del grec ??????????????, Okean??s, el nom del d??u mitol??gic Oce??) ??s una gran massa d'aigua salada que, en la seva totalitat, cobreix prop del 71% de la superf??cie de la Terra (o una ??rea de 361 milions de quil??metres quadrats). Els oceans s??n, per tant, el principal component de la hidrosfera. Gaireb?? la meitat de l'aigua marina o oce??nica del m??n t?? una profunditat de 3.000 metres. La salinitat mitjana dels oceans ??s d'aproximadament 35 parts per mil (3,5%), en un rang de 31 a 39 parts per mil.
Encara que es divideixen arbitr??riament en oceans separats, aquestes aig??es conformen una massa d'aigua salada global i interconnectada; un oce?? global o mundial. Les divisions oce??niques es defineixen pels continents, pels arxip??lags o per altres criteris. Les divisions oce??niques s??n:
Les regions m??s petites dels oceans es coneixen com a mars, golfs, badies i estrets.
Existeixen altres masses d'aigua salada sobre la superf??cie de la Terra, per??, que s??n envoltades per terra, i per tant no estan connectades amb l'oce?? mundial o global, com ara la mar C??spia, la mar d'Aral i el Gran Llac Salat.
Geol??gicament, un oce?? ??s una ??rea de l'escor??a terrestre coberta d'aigua, coneguda com a escor??a oce??nica. Aquesta escor??a ??s la capa superior de basalt volc??nic que cobreix el mantell terrestre i sobre la qual no hi ha cap continent. Des d'aquest punt de vista, nom??s existeixen tres oceans: l'oce?? global, la mar C??spia i la mar Negra. La mar Mediterr??nia ??s gaireb?? un oce?? discret, connectat amb l'oce?? global per mitj?? de l'estret de Gibraltar i, de fet, durant algunes ??poques geol??giques antigues, el moviment del continent afric?? va tancar l'estret i aix?? separ?? la Mediterr??nia de l'oce?? global. La mar Negra est?? connectada a la mar Mediterr??nia per mitj?? del B??sfor, per?? aquest ??s un canal natural que travessa una porci?? de roca continental i no pas un pis oce??nic com ??s el cas de l'estret de Gibraltar.
[edita] La geologia dels oceans
L'estudi de les formes del relleu en la superf??cie de la Terra i la distribuci?? acumulada de les altures (m??xims a 800 i -4.800 metres), mostra que el que hi ha sota l???aigua dels oceans i el que hi ha a la superf??cie emergida s??n coses diferents. A m??s, l'estudi de l'escor??a de la Terra en continents i oceans mostra una molt diferent composici??, distribuci?? d???edats, antiguitat, i difer??ncies rellevants en molts altres par??metres geof??sics i geoqu??mics. Tot en conjunt ens porta a la conclusi?? de qu?? l'escor??a oce??nica i la continental s??n coses diferents. Ja vau veure al curs de "Geologia per a les Ci??ncies de la Vida" una descripci?? d'aquestes escorces i el seu origen i funcionament. Per tant ac?? el que farem ??s un rep??s-recordatori del que pertoca als oceans.
[edita] Fisiografia del fons oce??nic
Des del continent fins a la part mitjana dels oceans ens trobem amb tres parts principals:
- Marges Continentals. Els marges continentals poden ser de dos tipus:
- Atl??ntic (passiu o as??smic), que t??, del continent cap a l'oce??: Plataforma continental (normalment fins als 180 m de profunditat), Tal??s (3?? a 6?? i fins a 1.400-3.200 m de profunditat) i Elevaci?? Continental (pendents molt suaus, 1/1.000 a 1/700; fins a 5.000 de profunditat).
- Pac??fic (actiu o s??smic) que cont?? una estructura molt caracter??stica, l'Arc Volc??nic, el qual pot seguir al seu temps dos models:
- Arc de Muntanyes: Fons oce??nic, Fossa, Prisma d'acreci??, Conca d???avantarc, Arc volc??nic continental.
- Arc d'Illes: Fons oce??nic, Fossa, Prisma d'acreci??, Conca d'avantarc, Arc d'illes volc??niques, Conca marginal i continent.
- Fons de Conques Oce??niques. Pel que pertoca als fons de conques oce??niques, que generalment se situen entre 4.500 i 5.500 m de profunditat, hi trobem:
-Les planes abissals; solen ser molt planes i molt poc inclinades (menys de l'1/1.000) perqu?? la superf??cie superior correspon als sediments oce??nics molt fins que s'han acumulat durant molt de temps. D'aquests sediments poden sobreeixir formes del relleu submar?? que formen altres dues estructures de fons de conca:
-Altiplans oce??nics, d'alguns centenars de kil??metres d'ampl??ria i elevats uns pocs centenars de metres per damunt de les planes abissals. Si s??n molt nombrosos i es presenten alineats, s'anomenen dorsals as??smiques (p. ex. la dorsal de Walvis).
-Monts submarins, els qual s??n elevacions a??llades de forma c??nica, i que s'alcen 1.000 m o m??s per damunt de les planes abissals. Solen ser d'origen volc??nic i si el cim ha sigut aplanat per l'acci?? de les ones, s'anomenen guyots.
- Dorsal Oce??nica. La dorsal oce??nica ??s una gran serralada submarina, d'uns 64.000 km. de llarg??ria que discorre m??s o menys per la meitat dels oceans, si b?? arriba a topar amb els continents d'Am??rica del Nord i del Sud. T?? entre 2.000 i 4.000 km. d'ampl??ria, i el relleu ??s d'escalons al??ant-se des de les planes abissals. T?? una depressi?? central, anomenada Rift Axial, i est?? aparentment trencada per falles transformants.
Els fons de conca oce??nica i la dorsal estan formats per escor??a oce??nica, mentres que el Tal??s i la Plataforma Continental tenen, respectivament, escor??a transicional i escor??a continental (aquesta inundada per l'oce??).
[edita] Composici?? i estructura de l'escor??a oce??nica
L'escor??a oce??nica ??s una capa relativament prima en comparaci?? amb la continental (6 -12 km. front a 25-70 km.) per?? m??s densa (3,0 gr/cm3 front a 2,6 gr/cm3). ??s molt regular ja que est?? formada per tres capes quasi universals:
Capa 1: Sediments.
Capa 2: Formada por dues sub-capes, la superior formada por colades bas??ltiques submarines (laves en coix?? i colades laminars) i la inferior por un complex de dics bas??ltics (de tipus subvolc??nic) subverticals.
Capa 3: Gabres.
A les dorsals pot faltar la capa de gabres, substitu??da per una cambra magm??tica, i la capa de sediments ??s molt prima o b?? pot mancar totalment, I aflorar directament la capa 2. Per contra, al costat dels marges continentals la capa de sediments por arribar a tindre 10 km. de gruix, sobre tot als marges de tipus Atl??ntic.
L'edat de l'escor??a oce??nica augmenta regularment quan anem de les dorsals cap als marges continentals. A les dorsals en troben la m??s jove (Actual); en canvi, la m??s antiga que s'ha documentat fins ara arriba als 190 Ma., i es troba prop de la fossa de les Marianes (Pac??fic Occidental).
