Oce?? ??rtic

De Viquip??dia

Oce?? ??rtic

L'oce?? ??rtic (tamb?? anomenat oce?? Glacial ??rtic), situat a la zona del pol Nord, ??s el menor dels oceans mundials. Ocupa una conca aproximadament circular i cobreix una ??rea d'aproximadament 14.090.000 km??. Pr??cticament envoltat de terra, l'oce?? est?? rodejat de les masses terrestres d'Europa, ??sia, Am??rica del Nord i Grenl??ndia i un bon nombre d'illes, aix?? com pel mar de Barentsz, el de Beaufort, el de Grenl??ndia, el de L??ptev, el de Lincoln, el de Noruega, el de la Sib??ria Oriental i el dels Txuktxis. Est?? connectat a l'oce?? Pac??fic per l'estret de Bering i a l'Atl??ntic pel mar de Grenl??ndia.

Una serralada submarina, la dorsal de Lomon??sov, divideix l'oce?? ??rtic en dues conques: l'eurasi??tica, o de Nansen, que t?? una profunditat entre 4.000 i 4.500 m, i la nord-americana, o hiperb??ria, que t?? 4.000 m de profunditat, aproximadament. La topografia del fons mar?? est?? caracteritzada per les cadenes de blocs de falla, les planes de la zona abissal, les profunditats oce??niques i les conques.

L'entrada d'aigua m??s gran ve de l'Atl??ntic pel corrent de Noruega, que despr??s flueix per la costa eurasi??tica. L'aigua tamb?? entra al Pac??fic per l'estret de Bering. El corrent de Grenl??ndia Oriental ??s la sortida d'aigua m??s important. La temperatura i la salinitat varien amb les estacions segons la capa de gel es fon i es gla??a. El gel cobreix la major part de la superf??cie oce??nica al llarg de l'any, cosa que provoca temperatures per sota del punt de congelaci?? la major part del temps. L'??rtic ??s una font important d'aire molt fred que inevitablement es mou cap a l'equador, i quan troba aire m??s c??lid a les latituds mitjanes provoca pluja i neu. Hi ha poca vida marina all?? on la superf??cie de l'oce?? est?? coberta de gel tot l'any; la vida, per??, abunda a les ??rees obertes, especialment a les m??s meridionals. Els principals ports es troben a les ciutats russes de M??rmansk i Arkh??nguelsk. L'oce?? ??rtic ??s important estrat??gicament al ser la ruta m??s curta entre la costa del Pac??fic nord-americana i Europa.

[edita] Situaci??

??s una massa d'aigua situada principalment al nord del Cercle Polar ??rtic .

[edita] ??rea

total: 14.056 milions de km??
nota: inclou la badia de Baffin, el mar de Barentsz, el mar de Beaufort, el mar de Grenl??ndia, la badia de Hudson, l'estret de Hudson, el mar de Kara, el mar de L??ptev, el mar de la Sib??ria Oriental, el mar dels Txuktxis i altres masses d'aigua tribut??ries.

Comparativament ??s una mica menys d'una vegada i mitja la mida dels Estats Units.

[edita] L??nia de costa

45,389 km

[edita] Clima

Clima polar caracteritzat per marges de temperatura relativament estrets de fred persistent; hiverns caracteritzats per la foscor cont??nua, el fred i unes condicions meteorol??giques estables, amb cels clars; claror cont??nua als estius, boires, i de vegades tempestes d??bils amb pluja o neu.

[edita] Massa oce??nica

La superf??cie central est?? coberta per una capa de gel en moviment d'uns 3 m de gruix de mitjana, encara que en alguns punts pot ser de tres vegades m??s; la circulaci?? ??s en el sentit de les agulles del rellotge al corrent de Beaufort, per?? va gaireb?? en l??nia recta des de les illes de Nova Sib??ria (al nord de R??ssia) fins a l'estret de Dinamarca (entre Grenl??ndia i Isl??ndia); el gel est?? envoltat de mar oberta durant l'estiu, per?? a l'hivern duplica la seva mida (i fins i tot m??s) i arriba fins a les masses de terra; el 50% de l'oce?? est?? situat damunt la plataforma continental (el m??s gran percentatge de qualsevol oce??), mentre que la resta ??s una conca central interrompuda per tres dorsals submarines (la serralada Alfa, la serralada de Nansen i la dorsal de Lomon??sov).

[edita] Elevacions extremes

punt m??s baix: conca de Fram -4,665 m
punt m??s alt: 0 m (nivell del mar)

[edita] Recursos naturals

Conglomerats de sorres i graves, dip??sits detr??tics, n??duls polimet??l??lics, camps de petroli i gas, peix, mam??fers marins (foques i balenes).

[edita] Perills naturals

Illes de gel que es desprenen ocasionalment al nord de l'illa Ellesmere ; icebergs sorgits de les glaceres de Grenl??ndia i de la costa nord-oriental del Canad??; permafrost a les illes; virtualment tancat pel gel d'octubre a juny, i practicable nom??s amb vaixells trenca-gels d'octubre a maig.

[edita] Medi ambient

Les esp??cies marines en perill inclouen morses i balenes; els ecosistemes s??n fr??gils i es recuperen lentament dels canvis o danys; la capa de gel s'est?? aprimant; hi ha un forat estacional a la capa d'oz?? sobre el pol Nord.

[edita] Nota de geografia

El principal coll d'ampolla ??s el mar dels Txuktxis (l'acc??s nord a l'oce?? Pac??fic per l'estret de Bering). Aix?? ??s especialment problem??tic ja que es tracta d'un punt estrat??gic entre l'Am??rica del Nord i R??ssia; ??s la ruta mar??tima m??s curta entre els dos extrems (est i oest) de R??ssia; hi ha estacions flotants de recerca operades pels EUA i R??ssia; el m??xim gruix de neu hi t?? lloc al mar?? o l'abril, al voltant de 20 a 50 cent??metres sobre l'oce?? gla??at; la capa de gel hi dura uns 10 mesos.

[edita] Ports

Churchill (Canad??), M??rmansk (R??ssia), Prudhoe Bay (Estats Units).

[edita] Transports

Hi ha una xarxa min??ma de rutes a??ries, oce??niques i fluvials; el pas del Nord-oest (Am??rica del Nord) i la ruta mar??tima del Nord (Eur??sia) s??n vies de navegaci?? estacionals. importants.

[edita] Exploraci??

La primera travessa per superf??cie de l'oce?? ??rtic la va dur a terme Wally Herbert el 1969, en una expedici?? de trineus amb gossos des d'Alaska fins a les illes Svalbard amb suport aeri.

[edita] Refer??ncies

Bibliografia: Neatby, L. H., Discovery in Russian and Siberian Waters (1973); Ray, L., i Stonehouse, B., eds., The Arctic Ocean (1982); Thoren, Ragnar, Picture Atlas of the Arctic (1969).

Basat en el text de domini p??blic de l'US Naval Oceanographer: http://oceanographer.navy.mil/arctic.html