[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mar de la Sibèria Oriental - Viquipèdia

Mar de la Sibèria Oriental

De Viquipèdia

El mar de la Sibèria Oriental (en rus Восто́чно-Сиби́рское мо́ре, Vostotxno-Sibírskoie more) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de l'est de Sibèria, entre les illes de Nova Sibèria a l'oest, on comunica amb el mar de Làptev, i l'illa de Wrangel a l'est, que el separa del mar dels Txuktxis.

Té una extensió de 913.000 km2 i durant la major part de l'any està glaçat. El 70% del mar no fa més de 50 m de fondària, mentre que el punt més profund es troba per sota dels 155 m. La costa és més aviat plana a l'oest, des de la desembocadura del riu Kolimà, mentre que a partir d'aquí és muntanyosa. La temperatura mitjana de l'aire en aquesta regió marítima és de 0°C a 2°C (4°C a la part sud) durant l'estiu, mentre que a l'hivern s'arriba als -30°C.

La mar fou solcada per mariners russos que s'hi desplaçaven des de la desembocadura d'un riu fins a una altra amb els seus vaixells de fusta de dos pals anomenats kotxi (plural de kotx), ben bé des del segle XVII. El 1648, els exploradors Semion Dejniov i Fiódor Aleksèiev van navegar per la costa entre el riu Kolimà fins a l'Anadir a través de l'estret de Bering. L'exploració sistemàtica i la cartografia del mar fou duta a terme en una sèrie d'expedicions durant els anys 1735-42, 1820-24, 1822, 1909 i 1911-14.

El port principal és el de Pevek.