Sibèria
De Viquipèdia
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament els Urals (oest), l'Oceà Àrtic (nord), l'Oceà Pacífic (est) i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Àsia Central. Administrativament comprèn el Districte Federal de Sibèria, amb capital a Novosibirsk i el Districte Federal Estrem Oriental.
[edita] Geografia
Generalment Siberia se sol subdividir en tres grans conjunts, geològicament diferents i separats pels rius Ienissei i Lena:
- Sibèria occidental (2.427.000 km ²), a l'est dels Urals: planície 2000 km d'amplada i baixa alçada, que en estar mal drenades són plenes de llacs i maresmes pantanoses.
- Sibèria central (4.122.000 km ²), a l'est del riu Ienissei, amb una alçada que oscil·la entre els 300 i 1.200 metres d'alçada, retallada per congosts i amb llacs profunds com el Baikal. Al sud, s'eleva l'alt sistema muntanyós de l'Altai i mont Saian, amb cims de 3.000 a més de 4.000 metres.
- Sibèria oriental, ubicada a l'Extrem-orient rus (més de 6 milions de km ²), l'est del riu Lena, constituït per massisos diversos i muntanyosos, que conclouen a l'est per la península de Kamchatka els seus volcans actius.
Àmplies extensions siberianes tenen un sòl permanentement glaçat (permafrost), situació que dificulta la construcció i la introducció de xarxes hidràuliques en els molt dispersos asentaments humans.
[edita] Clima
Les tundres del nord de Sibèria es caracteritzen per un clima extremadament fred. La resta de Sibèria es composa de zones boscoses (taigues) i pantanoses on predomina un clima continental molt extrem, amb estius curts i hiverns molt rigorosos.
[edita] Hidrografia
El riu Ienissei és el principal riu de Sibèria i un dels més grans d'Àsia, amb uns 4.093 km de longitud; la seva conca és d'uns 2.580.000 km².
El riu Kolyma es troba al nord-est de Sibèria. Té 2.129 km de longitud i drena una conca de 679,934 km², cosa que el converteix en el sisè més gran de Rússia.
El llac Baikal, amb 636 km de llarg, 80 km d'ample i 1.637 m de profunditat, és el més gran dels llacs d'aigua dolça de l'Àsia, i el més profund de tot el món.
El llac Elgygytgyn es troba al nord-est de Sibèria. Té un diàmetre aproximat de 15 kilòmetres i una profunditat de 175 metres, i està ubicat en un cràter d'impacte de meteorit creat fa 3,6 milions de anys en el Pliocè. El diàmetre del cràter és de 18 km.
[edita] Història
Sibèria fou ocupada por diferents grups de nòmades com els Yenets, els Nenets, els Huns, i els Uigurs. L'àrea fou conquerida pels mongols al segle XIII i eventualment va posseir independència política (khanat siberià) . Durante le segle XVI, els grups de mercaders i cosacs començaren a sovintejar l'àrea, i posteriorment l'exèrcit rus va començar a establir fortificaciones a l'extrem est. Les ciutats com Mangazeya, Tara, Yeniseysk i Tobolsk van ser fundades, essent aquesta darrera nomenada capital de Sibèria. A mitjans del segle XVII, les àrees controlades pels russos s'havin extés fins a l'Oceà Pacífic.
Durant els segles XVII y XVIII la població russa a Sibèria continuà essent escassa, degut a les difícils condicions climàtiques i de comunicacions. Només algunes missions i comerciants van habitar Sibèria.
Durant la segona meitat del segle XIX, es van experimentar les primeres onades d'inmigrants russos, pagesos majoritàriament. Diversos aconteixements es van combinar per a explicar tal fet: l'abolició de la servidumbre l'any 1861, l'excés de població a la Rússia Europea i, sobretot, el ferrocarril transsiberià, promogut pels tsar Nicolau II, i construit entre 1891 i 1903. Un altre factor que se sumà a aquesta onada va ser l'enviament de presoners de Rússia occidental o de territoris ocupats pels russos, com és el cas de Polònia.
[edita] Revolució Russa i Secessió
[edita] Govern provisional de Sibèria (Novembre del 1917)
El moviment independentista de Sibèria fou fundat per Iadrintsev, Shapov i Potanin. Aquest últim fou un dels fundadors de la "Duma" siberiana a l'agost de 1917 i mes tard president del govern autònom.
El 2 d'agost de 1917 es va hissar a Tomsk, al inici de l'assemblea regional, una bandera blanca i verda amb la inscripció "Visca Sibèria autònoma" (Zazdrastvuyet avtonomnaya Sibir). Aquestos color siberians ja apareixien en un pamflet independentista datat el 21 de maig de 1865. El 5 d'agost de 1917 les organitzacions publiques reunides a l'assemblea regional de Tomsk van adoptar una bandera nacional de Sibèria amb els colors tradicionals: el blanc representant la neu i el verd els boscos (la taiga) dividida en diagonal des la part superior del asta fins a la part inferior del vol, amb la part de dalt verda i la part de baix blanca. El 8 d'octubre de 1917 es va celebrar un congres regional de tota Sibèria.
El desembre de 1917 a Ucrainià es va formar un Comitè Militar revolucionari siberià que va aprovar la creació de regiments siberians separats dins l'octau exèrcit rus estacionat al front romanès. Aquestes unitats van utilitzar cintes blanques i verdes per identificar-se. El 22 de desembre de 1917 la situació es va reproduir al 16 exèrcit estacionat al mateix front.
El desembre de 1917 el Congres regional extraordinari de Sibèria va proclamar una autoritat regional autònoma. El gener de 1918 delegats de Sibèria van formar una Duma regional. El 28 de gener de 1918 es va obrir el primer parlament siberià a Tomsk i es va formar un govern de Sibèria dirigit per Piotr Derber que va començar a actuar el març de 1918, però va ser dissolt pels bolxevics el maig quant van ocupar Tomsk (V.V. Zhuravliov. State symbols of "white" Sibèria//History of "white" Sibèria [Istoria "beloi" Sibiri]. Kemerovo, 1995.)
[edita] Comissariat de Sibèria Occidental (Maig del 1918)
Las noticies del Tractat de Brest-Litovsk, que suposaven la sortida de Rússia de la guerra, van alarmar als presoners Txecs de Sibèria, partidaris del Consell Nacional txec que desitjaven retornar al seu país per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independència. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar Samara on varen formar un govern conegut com Komutx (Comitè de membres de l'assemblea Constituent) amb la pretensió de representar a tota Rússia. Després de la ocupació de Novonikolaevsk (avui Novosibirsk) per la Legió Txeca els delegats siberians van establir el Comissariat de Sibèria Occidental (26 de maig de 1918) dirigit per Piotr Derber que el juny de 1918 va establir la seva residencia a Omsk.
[edita] Segon Govern Provisional Siberià (Juny del 1918)
Els blancs, gracies a la rebel·lió dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el juny de 1918, on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberià, en el que va tenir paper destacat Piotr Vologodosky. Poc després a Omsk es va proclamar la independència de Sibèria (4 de Juliol de 1918). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se'n va anar a Ufa, on va assumir el poder declarant-se partidari d'una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels Urals va quedar substituit per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (Directori d'Ufa). El govern siberià de Tomsk va fugir cap a Omsk a on l'octubre es va imposar el Directori. El 18 de novembre de 1918 el cop d'estat del almirall Kolchak establí la dictadura i va posar fi de facto al govern independent siberià.
[edita] Directori d'Ufa (Setembre del 1918)
Piotr Vologodoski abandona el govern siberià de Tomsk y es trasllada a Ufa on se li entrega el poder i constitueix un Directori que preconitza la Dictadura per fer front als bolxevics (setembre de 1918). El Directori va assumir el poder a Omsk (9 d'octubre de 1918) i va subsistir formalment fins el 18 de novembre de 1918 quant el cop d'estat de Kolchak va entregar-li tot el poder. El Directori fou dissolt.
[edita] Govern Provisional de totes les Russies a Omsk (Novembre del 1918)
Kolchak era considerat el dictador necessari per fer front als bolxevics i va assumir el govern i el comandament de les forces armades. L'assistiren els consellers dels aliats generals Yanin i Knox. Kolchak disposava d'un exèrcit amb 112.00 soldats. Va intentar avançar cap al oest amb ajuda dels txecs i el febrer de 1919 va establir el seu quartell general a Irkutsk. El 6 de març de 1919 Kolchak va iniciar la seva ofensiva entrant a Ufa. L'abril Lenin va fer una crida reforçar el front oriental i 15000 comunistes es van allistar sota el comandament de Kamenetz i amb el General Frunze al ala Sud. Els sagnants xocs del abril van fer retrocedir a Kolchak (maig) i els bolxevics van recuperar Ufa. Kamenetz era partidari d'acabar amb les forces de Kolchak mentre Patsetis i Trotski preferien combatre a Denikin al Caucas. Stalin va afavorir a Kamenetz i va fer prevaldre els seus punts de vista. La mort del cap bolxevic del Ural, Vasili Txapaiev, no va impedir els avanços comunistes que durant l'estiu van ocupar extensos territoris incloent Perm, arribant a nomes 509 kms. d'Omsk. Al agost els txecs van arribar a Kazan però la varen perdre el setembre davant els bolxevics. El 12 de novembre de 1919 Kolchak i el seu primer ministre Pipilaev van sortir d'Omsk cap Irkutsk (en un tren blindat) i els bolxevics van entrar a Omsk el dia 14 de novembre de 1919. A la zona oriental de Sibèria van arribar tropes japoneses a finals de 1919 (vuitanta mil soldats) que van imposar el terror; també van arribar forces de països europeus i dels Estats Units, i de la Xina. Els guerrillers comunistes actuaven a la zona i a finals de 1919 s'acostaren a Irkutsk on es dirigia el tren blindat de Kolchak. La legió txeca va retirar el seu suport a Kolchak. El 4 de gener de 1920 Kolchak va resignar el poder en l'ataman suprem Gregori Semenov (el lloctinent del qual era el general Roman Ungern von Sternberg) el qual era el cap d'un grup d'atamans que dominava tota la regió del Baikal a través de la imposició del terror mitjançant successives massacres (al seu govern se li deia la Atamanxina). El gener de 1920 un comitè revolucionari va prendre el poder a Irkutsk establint el govern anomenat "Centre Polític" que va donar pas al poder bolxevic (febrer).
[edita] Centre Polític (gener 1920)
Abans de que Kolchak arribés a Irkutsk, una rebel·lió va portar al poder als menxevics social revolucionaris (gener) que van formar el govern anomenat Centre Polític. El 15 de gener Kolchak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Yanin n'estaven assabentats) que el van entregar al Centre Polític.
A finals de gener el Centre Polític va traspassar el poder als bolxevics, i també va entregar al presoner. Com que els blancs havien iniciat un contraofensiva cap Irkutsk, l'almirall Kolchak fou executat sense judici per la Cheka (7 de febrer de 1920) i el seu cadàver llançat al riu Angara.
[edita] Era Soviètica
Durant el mandat de Stalin es crearen una sèria de campaments de presoners , coneguts com a Gulags, on es sotmetien els presos a treballs forçosos. Aquesta pràctica va a arribar a ser tan freqüent que "Sibèria" va ser considerada sinònim d'exili i càstig.
Durant la Segona Guerra Mundial, la majoría de les activitats industrials foren traslladades a Sibèria amb la finalitat de protegir-les dels atacs de l'exèrcit alemany
Acabada la guerra, i donat que Sibèria compta amb nombrosos recursos naturals, una sèrie de plans quinquenals promogueren la seva explotació, que fomentaren la creació de ciutats industrials per tota la regió.
