Sib??ria
De Viquip??dia
Sib??ria ??s una regi?? septentrional d'Eur??sia, els l??mits de la qual s??n, aproximadament els Urals (oest), l'Oce?? ??rtic (nord), l'Oce?? Pac??fic (est) i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'??sia Central. Administrativament compr??n el Districte Federal de Sib??ria, amb capital a Novosibirsk i el Districte Federal Estrem Oriental.
[edita] Geografia
Generalment Siberia se sol subdividir en tres grans conjunts, geol??gicament diferents i separats pels rius Ienissei i Lena:
- Sib??ria occidental (2.427.000 km ??), a l'est dels Urals: plan??cie 2000 km d'amplada i baixa al??ada, que en estar mal drenades s??n plenes de llacs i maresmes pantanoses.
- Sib??ria central (4.122.000 km ??), a l'est del riu Ienissei, amb una al??ada que oscil??la entre els 300 i 1.200 metres d'al??ada, retallada per congosts i amb llacs profunds com el Baikal. Al sud, s'eleva l'alt sistema muntany??s de l'Altai i mont Saian, amb cims de 3.000 a m??s de 4.000 metres.
- Sib??ria oriental, ubicada a l'Extrem-orient rus (m??s de 6 milions de km ??), l'est del riu Lena, constitu??t per massisos diversos i muntanyosos, que conclouen a l'est per la pen??nsula de Kamchatka els seus volcans actius.
??mplies extensions siberianes tenen un s??l permanentement gla??at (permafrost), situaci?? que dificulta la construcci?? i la introducci?? de xarxes hidr??uliques en els molt dispersos asentaments humans.
[edita] Clima
Les tundres del nord de Sib??ria es caracteritzen per un clima extremadament fred. La resta de Sib??ria es composa de zones boscoses (taigues) i pantanoses on predomina un clima continental molt extrem, amb estius curts i hiverns molt rigorosos.
[edita] Hidrografia
El riu Ienissei ??s el principal riu de Sib??ria i un dels m??s grans d'??sia, amb uns 4.093 km de longitud; la seva conca ??s d'uns 2.580.000 km??.
El riu Kolyma es troba al nord-est de Sib??ria. T?? 2.129 km de longitud i drena una conca de 679,934 km??, cosa que el converteix en el sis?? m??s gran de R??ssia.
El llac Baikal, amb 636 km de llarg, 80 km d'ample i 1.637 m de profunditat, ??s el m??s gran dels llacs d'aigua dol??a de l'??sia, i el m??s profund de tot el m??n.
El llac Elgygytgyn es troba al nord-est de Sib??ria. T?? un di??metre aproximat de 15 kil??metres i una profunditat de 175 metres, i est?? ubicat en un cr??ter d'impacte de meteorit creat fa 3,6 milions de anys en el Plioc??. El di??metre del cr??ter ??s de 18 km.
[edita] Hist??ria
Sib??ria fou ocupada por diferents grups de n??mades com els Yenets, els Nenets, els Huns, i els Uigurs. L'??rea fou conquerida pels mongols al segle XIII i eventualment va posseir independ??ncia pol??tica (khanat siberi??) . Durante le segle XVI, els grups de mercaders i cosacs comen??aren a sovintejar l'??rea, i posteriorment l'ex??rcit rus va comen??ar a establir fortificaciones a l'extrem est. Les ciutats com Mangazeya, Tara, Yeniseysk i Tobolsk van ser fundades, essent aquesta darrera nomenada capital de Sib??ria. A mitjans del segle XVII, les ??rees controlades pels russos s'havin ext??s fins a l'Oce?? Pac??fic.
Durant els segles XVII y XVIII la poblaci?? russa a Sib??ria continu?? essent escassa, degut a les dif??cils condicions clim??tiques i de comunicacions. Nom??s algunes missions i comerciants van habitar Sib??ria.
Durant la segona meitat del segle XIX, es van experimentar les primeres onades d'inmigrants russos, pagesos majorit??riament. Diversos aconteixements es van combinar per a explicar tal fet: l'abolici?? de la servidumbre l'any 1861, l'exc??s de poblaci?? a la R??ssia Europea i, sobretot, el ferrocarril transsiberi??, promogut pels tsar Nicolau II, i construit entre 1891 i 1903. Un altre factor que se sum?? a aquesta onada va ser l'enviament de presoners de R??ssia occidental o de territoris ocupats pels russos, com ??s el cas de Pol??nia.
[edita] Revoluci?? Russa i Secessi??
[edita] Govern provisional de Sib??ria (Novembre del 1917)
El moviment independentista de Sib??ria fou fundat per Iadrintsev, Shapov i Potanin. Aquest ??ltim fou un dels fundadors de la "Duma" siberiana a l'agost de 1917 i mes tard president del govern aut??nom.
El 2 d'agost de 1917 es va hissar a Tomsk, al inici de l'assemblea regional, una bandera blanca i verda amb la inscripci?? "Visca Sib??ria aut??noma" (Zazdrastvuyet avtonomnaya Sibir). Aquestos color siberians ja apareixien en un pamflet independentista datat el 21 de maig de 1865. El 5 d'agost de 1917 les organitzacions publiques reunides a l'assemblea regional de Tomsk van adoptar una bandera nacional de Sib??ria amb els colors tradicionals: el blanc representant la neu i el verd els boscos (la taiga) dividida en diagonal des la part superior del asta fins a la part inferior del vol, amb la part de dalt verda i la part de baix blanca. El 8 d'octubre de 1917 es va celebrar un congres regional de tota Sib??ria.
El desembre de 1917 a Ucraini?? es va formar un Comit?? Militar revolucionari siberi?? que va aprovar la creaci?? de regiments siberians separats dins l'octau ex??rcit rus estacionat al front roman??s. Aquestes unitats van utilitzar cintes blanques i verdes per identificar-se. El 22 de desembre de 1917 la situaci?? es va reproduir al 16 ex??rcit estacionat al mateix front.
El desembre de 1917 el Congres regional extraordinari de Sib??ria va proclamar una autoritat regional aut??noma. El gener de 1918 delegats de Sib??ria van formar una Duma regional. El 28 de gener de 1918 es va obrir el primer parlament siberi?? a Tomsk i es va formar un govern de Sib??ria dirigit per Piotr Derber que va comen??ar a actuar el mar?? de 1918, per?? va ser dissolt pels bolxevics el maig quant van ocupar Tomsk (V.V. Zhuravliov. State symbols of "white" Sib??ria//History of "white" Sib??ria [Istoria "beloi" Sibiri]. Kemerovo, 1995.)
[edita] Comissariat de Sib??ria Occidental (Maig del 1918)
Las noticies del Tractat de Brest-Litovsk, que suposaven la sortida de R??ssia de la guerra, van alarmar als presoners Txecs de Sib??ria, partidaris del Consell Nacional txec que desitjaven retornar al seu pa??s per combatre pel Consell nacional i aconseguir la independ??ncia. Els bolxevics els van negar el pas. Els txecs es van revoltar i van ocupar Samara on varen formar un govern conegut com Komutx (Comit?? de membres de l'assemblea Constituent) amb la pretensi?? de representar a tota R??ssia. Despr??s de la ocupaci?? de Novonikolaevsk (avui Novosibirsk) per la Legi?? Txeca els delegats siberians van establir el Comissariat de Sib??ria Occidental (26 de maig de 1918) dirigit per Piotr Derber que el juny de 1918 va establir la seva residencia a Omsk.
[edita] Segon Govern Provisional Siberi?? (Juny del 1918)
Els blancs, gracies a la rebel??li?? dels presos txecs, van poder ocupar Tomsk el juny de 1918, on el dia 23 es va formar el segon govern provisional siberi??, en el que va tenir paper destacat Piotr Vologodosky. Poc despr??s a Omsk es va proclamar la independ??ncia de Sib??ria (4 de Juliol de 1918). El setembre Piotr Vologodoski va trencar amb el govern de Tomsk i se'n va anar a Ufa, on va assumir el poder declarant-se partidari d'una dictadura militar. A Ufa el govern provisional dels Urals va quedar substituit per un directori amb Vologodoski, Avksentiev, el General Boldirev, Vinogradov i Zenzinov (Directori d'Ufa). El govern siberi?? de Tomsk va fugir cap a Omsk a on l'octubre es va imposar el Directori. El 18 de novembre de 1918 el cop d'estat del almirall Kolchak establ?? la dictadura i va posar fi de facto al govern independent siberi??.
[edita] Directori d'Ufa (Setembre del 1918)
Piotr Vologodoski abandona el govern siberi?? de Tomsk y es trasllada a Ufa on se li entrega el poder i constitueix un Directori que preconitza la Dictadura per fer front als bolxevics (setembre de 1918). El Directori va assumir el poder a Omsk (9 d'octubre de 1918) i va subsistir formalment fins el 18 de novembre de 1918 quant el cop d'estat de Kolchak va entregar-li tot el poder. El Directori fou dissolt.
[edita] Govern Provisional de totes les Russies a Omsk (Novembre del 1918)
Kolchak era considerat el dictador necessari per fer front als bolxevics i va assumir el govern i el comandament de les forces armades. L'assistiren els consellers dels aliats generals Yanin i Knox. Kolchak disposava d'un ex??rcit amb 112.00 soldats. Va intentar avan??ar cap al oest amb ajuda dels txecs i el febrer de 1919 va establir el seu quartell general a Irkutsk. El 6 de mar?? de 1919 Kolchak va iniciar la seva ofensiva entrant a Ufa. L'abril Lenin va fer una crida refor??ar el front oriental i 15000 comunistes es van allistar sota el comandament de Kamenetz i amb el General Frunze al ala Sud. Els sagnants xocs del abril van fer retrocedir a Kolchak (maig) i els bolxevics van recuperar Ufa. Kamenetz era partidari d'acabar amb les forces de Kolchak mentre Patsetis i Trotski preferien combatre a Denikin al Caucas. Stalin va afavorir a Kamenetz i va fer prevaldre els seus punts de vista. La mort del cap bolxevic del Ural, Vasili Txapaiev, no va impedir els avan??os comunistes que durant l'estiu van ocupar extensos territoris incloent Perm, arribant a nomes 509 kms. d'Omsk. Al agost els txecs van arribar a Kazan per?? la varen perdre el setembre davant els bolxevics. El 12 de novembre de 1919 Kolchak i el seu primer ministre Pipilaev van sortir d'Omsk cap Irkutsk (en un tren blindat) i els bolxevics van entrar a Omsk el dia 14 de novembre de 1919. A la zona oriental de Sib??ria van arribar tropes japoneses a finals de 1919 (vuitanta mil soldats) que van imposar el terror; tamb?? van arribar forces de pa??sos europeus i dels Estats Units, i de la Xina. Els guerrillers comunistes actuaven a la zona i a finals de 1919 s'acostaren a Irkutsk on es dirigia el tren blindat de Kolchak. La legi?? txeca va retirar el seu suport a Kolchak. El 4 de gener de 1920 Kolchak va resignar el poder en l'ataman suprem Gregori Semenov (el lloctinent del qual era el general Roman Ungern von Sternberg) el qual era el cap d'un grup d'atamans que dominava tota la regi?? del Baikal a trav??s de la imposici?? del terror mitjan??ant successives massacres (al seu govern se li deia la Atamanxina). El gener de 1920 un comit?? revolucionari va prendre el poder a Irkutsk establint el govern anomenat "Centre Pol??tic" que va donar pas al poder bolxevic (febrer).
[edita] Centre Pol??tic (gener 1920)
Abans de que Kolchak arrib??s a Irkutsk, una rebel??li?? va portar al poder als menxevics social revolucionaris (gener) que van formar el govern anomenat Centre Pol??tic. El 15 de gener Kolchak fou arrestat pels txecs (els aliats del general Yanin n'estaven assabentats) que el van entregar al Centre Pol??tic.
A finals de gener el Centre Pol??tic va traspassar el poder als bolxevics, i tamb?? va entregar al presoner. Com que els blancs havien iniciat un contraofensiva cap Irkutsk, l'almirall Kolchak fou executat sense judici per la Cheka (7 de febrer de 1920) i el seu cad??ver llan??at al riu Angara.
[edita] Era Sovi??tica
Durant el mandat de Stalin es crearen una s??ria de campaments de presoners , coneguts com a Gulags, on es sotmetien els presos a treballs for??osos. Aquesta pr??ctica va a arribar a ser tan freq??ent que "Sib??ria" va ser considerada sin??nim d'exili i c??stig.
Durant la Segona Guerra Mundial, la major??a de les activitats industrials foren traslladades a Sib??ria amb la finalitat de protegir-les dels atacs de l'ex??rcit alemany
Acabada la guerra, i donat que Sib??ria compta amb nombrosos recursos naturals, una s??rie de plans quinquenals promogueren la seva explotaci??, que fomentaren la creaci?? de ciutats industrials per tota la regi??.
