Ienissei
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 5.539 km | |||
| Altitud del naixement | m | |||
| Cabal mitj?? | 19.600 m??/s | |||
| ??rea conca | 2.580.000 km?? | |||
| Naixement | Tuva (R??ssia), Vall de Darhad (Mong??lia) | |||
| Desembocadura | Oce?? ??rtic | |||
| Territoris de la conca | R??ssia, Mong??lia | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del m??n | ||||
El Ienissei (del rus ????????????) ??s el m??s gran dels sistemes fluvials que flueixen cap a l'Oce?? ??rtic i el cinqu?? riu m??s llarg del m??n. Neix a Mong??lia i es dirigeix cap al nord per desembocar al Mar de Kara en estuari, tot drenant una gran part de la Sib??ria Central, amb el recorregut m??s llarg seguint el Ienissei ??? Angara ??? Selenga ??? Ider, d'uns 5.500 km.
El curs alt, subjecte a corrents r??pids i inundacions, recorre ??rees amb escassa poblaci??. Al curs mitj?? hi abunden les preses hidroel??ctriques, constru??des parcialment per treballadors del gulag en temps sovi??tics, que donen energia a gran part de la ind??stria russa. La contaminaci?? continua essent un problema dif??cil de subsanar en aquesta ??rea. Durant el curs per la taig??, el Ienissei rep les aig??es de nombrosos afluents i finalment arriba al Mar de Kara en un entorn de tundra, on es mant?? gla??at m??s de sis mesos l'any.
Taula de continguts |
[edita] Curs alt
El Ienissei sorgeix amb dos corrents principals: el Bolxoi (gran) Ienissei, conegut tamb?? amb el nom de Bii-Khem (??????-??????), Neix a la regi?? de Tuv??, al flanc sud del Saian oriental i al nord de les muntanyes Tannu-Ola, al punt 52?? 20' N, 97?? 30' E; el Malii (baix) Ienissei, conegut tamb?? amb el nom de Kaa-Khem (??????-??????) neix a la Vall de Darhat (rift), a Mong??lia. S'ha demostrat que l'estreta sortida cap a la Vall de Darhat ha estat regularment bloquejada pel gla??, formant aix?? un llac tan gran com el seu ve??, el Llac Khovsgol, quan el gran bloc de gla?? es retirava (l'??ltim cop fa 9.300 anys), una volum de 500 km?? d'aigua podia quedar lliure, descendint possiblement de forma violenta i catastr??fica.
Aquests dos corrents principals flueixen cap a l'oest i convergeixen a Kizil i, despr??s de rebre les aig??es del riu Khemtxic (????????????), cap al nord seguint les valls del Saian oriental. En aquesta zona hi trobem la presa Saiano-Xuxenskaia, que alimenta la planta hidroel??ctrica m??s gran de R??ssia, completada el 1989, que produeix 6.400 MW destinats a la producci?? d'alumini. 25 km m??s avall, on el Ienissei emergeix de les muntanyes en una ??rea d'estepa, hi trobem la presa de Maina, de 30 m d'al??ada.
Uns 120 km riu avall el Ienissei passa per Abakan, la capital de Khak??ssia, i per Minusinsk. 300 km m??s i arriba a Krasnoiarsk, despr??s d'acostar-se a 10 km del Txulim (afluent de l'Obi) i de trobar-se la presa de Krasnoiarsk, just abans de la ciutat, que ??s un port important i t?? connexi?? amb el Transiberi??.
70 km riu avall, la ciutat tancada de Zheleznogorsk no apareix a la majoria de mapes ja que era un centre d'armament nuclear i base per sat??l??lits sovi??tics. L'estat dels residus nuclears no es coneix amb certesa, pero el Ienissei continua essent contaminat per algunes filtracions. A uns 200 km riu avall hi trobem la conflu??ncia amb el riu Angar?? (el tram final del qual es coneix amb el nom de Tunguska Superior [?????????????? ????????????????]).
[edita] Llac Baikal
La part alta del riu Angar?? (320 km navegables en part) desemboca a l'extrem nord del Llac Baikal provinent de la Rep??blica de Buri??tia, per?? el cabal m??s important que rep el llac ??s del riu Selenga, que forma un delta a la part del sud est del llac. Els rius m??s llargs que hi aporten les aig??es provenen de la cara est de les muntanyes Khangai, a la Mong??lia central. El Tuul passa per la capital de Mong??lia, Ulan Bator, i l'Egiin Gol drena el llac Khovsgol.
[edita] El riu Angar??
L'Angar?? (del rus ????????????) drena el llac Baikal i s'allunya d'Irkutsk (la capital de la regi??) 1840 km per convergir amb el Ienissei a Strelka (58,101?? N, 92,998?? E). en el seu recorregut hi trobem quatre preses que donen electricitat a la ind??stria local. La presa d'Irkutsk (44 m) produeix 650 MW. La de Bratsk (124 m), 500 km riu avall, va ser constru??da als anys 60 i produeix 4.500 MW. El pant?? que en resulta rep el nom de Llac del Drac per la seva forma. Els rius Oka i Iia, provinents dels vessants nord del Saian oriental, en formen les ???mand??bules??? i 400 km del riu Angar?? en formen la ???cua???, Hi ha preses noves tan grans com les anteriors a Ust-Ilimsk, 250 km riu avall (el pant?? tamb?? afecta el riu Ilim), i la de Bogutxani (no operacional), 400 km m??s avall. S'ha planejat construir m??s embassaments, per?? les conseq????ncies que comporta per a l'entorn el fet de barrar completament el pas al riu Angar?? fa que sorgeixin protestes que en poden prevenir la financiaci??.
Angarsk, a 50 km d'Irkutsk, ??s el centre en expansi?? de la ind??stria petroliera de la Sib??ria Oriental i seu d'una enorme refineria de Yukos. Un gran oleoducte porta petroli cap a l'oest i se'n construeix un altre cap a l'est per abastir el Jap?? des del port de Nakhotka, al mar del Jap??. El potencial exacte de la Sib??ria Oriental ??s desconegut, per?? hi ha dos centres petroliers m??s: les terres de Kovuktinskoie, prop de Zhigalovo, 200 km al nord d'Irkutsk, i les remotes terres de Verkhnekhonskoie, 500 km al nord d'Irkutsk, a l'Altipl?? de la Sib??ria Central.
[edita] Curs baix
El gran Kaz s'ajunta amb el Ienissei 300 km riu avall des de Strelka. ??s important perqu?? s'hi troba la connexxi?? amb el riu Obi mitjan??ant el canal Obi-Ienissei el riu Ket. El riu comen??a a eixamplar-se i el seu llit queda ple d'illes a mesura que nombrosos rius n'augmenten el cabal, en particular el Podkamennaia (Pedreg??s) Tunguska (1.800 km) i el Nizhniaia (Inferior) Tunguska a Turukhansk, tot drenant l'Altipl?? de la Sib??ria Central des de l'est. La remota regi?? de Tunguska ??s m??s coneguda per l'impacte del meteorit del 1908 (vegeu: Esdeveniment de Tunguska), per?? actualment s'hi realitzen prospeccions per trobar petroli. M??s enll?? de Turukhansk, el riu s'endinsa a la tundra.
El Ienissei est?? gla??at durant m??s de la meitat de l'any i, si no es revisa, el gel forma preses que podrien causar inundacions desastroses. S'utilitzen explosius per mantenir l'aigua fluint. L'??ltima ciutat important ??s Dudinka, connectada amb Krasnoiarsk per vaixells de l'??nia regular. El Ienissei desemboca al Mar de Kara en un estuari de 50 km d'amplada i 250 km de llargada, els ports del qual resten oberts mitjan??ant trencagels.
Durant l'ultima glaciaci??, la ruta cap a l'??rtic estava bloquejada pel gel. Es creu que el Ienissei havia format un enorme llac que ocupava la major part de la Sib??ria Occidental, i que possiblement desembocava al Mar Negre (vegeu: West Siberian Glacial Lake (angl??s)).
[edita] Navegaci??
El primer equip que va navegar per la totalitat del riu Ienissei, incloent-t'hi la violenta part part del curs alt a Mong??lia, va ser format per Ben Kozel, Tim Cope, Colin Angus i Remy Quinter, provinents d'Austr??lia i Canad??. Kozel i Angus van escriure un llibre cadasc?? amb els detalls d'aquesta expedici??. Tamb?? se n'ha produ??t un documental de la National Geographic Television.
[edita] Hist??ria
Les antigues tribus n??mades ket i yugh vivien a les ribes del riu Ienissei. Els kets, unes 1.000 persones, s??n els ??nics supervivents de tots aquells que originalment vivien a la part central del sud de Sib??ria, prop de les ribes dels rius. Els pobles extingits s??n els kotts, els assans, els arins, els baikots i els pumpokols, que vivien riu amunt cap al sud. Els kets actuals vivien a la riba oriental del Ienissei abans de ser pol??ticament assimilats per la R??ssia dels segles XVII al XIX.
