Estuari

De Viquip??dia

Un estuari ??s la part m??s ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles ??rees on les marees tenen m??s amplitud o oscil??laci??. La desembocadura en estuari est?? formada per un sol bra?? o curs fluvial que ??s molt ample i profund, encara que tamb?? solen tenir una mena de platges a les vores on la quietud de les aig??es permet cr??ixer algunes herbes que suporten aig??es bastant salines. En alguns casos, els pastors d'ovelles de les costes franceses de l'Oce?? Atl??ntic aprofiten la baixamar per a portar el ramat a pastar en aquestes zones, donant origen a una concentraci?? bastant gran de sal a la seva carn, que ??s molt apreciada (mouton de pr?? sal??).

Els estuaris s'originen perqu?? l'entrada d'aig??es marines durant la plenamar, estanca les aig??es dolces del riu, mentre que durant la baixamar, totes les aig??es comencen a tornar i entren a gran velocitat al mar o al oce??, contribuint a netejar i aprofundir el seu llit, deixant sovint, grans zones de maresmes. Les marees de major amplitud del m??n (uns 16 metres) tenen lloc als estuaris del nord-oest de Fran??a i, sobretot, a la costa oriental del Canad?? (Baia de Fundy) a m??s d'algunes altres zones. El riu Rance (Fran??a) t?? un sistema de producci?? hidroel??ctrica que usa la for??a de les marees a l'estuari de la seva desembocadura, tant a la plenamar com quan es produeix la baixamar. Els ecosistemes dels estuaris es solen caracteritzar per una alta productivitat biol??gica i per la seva gran biodiversitat.

Els estuaris son bastant infreq??ents a la zona equatorial donada la escassa amplitud de les marees i la gran quantitat de sediments que arrastren els rius. Aquesta es la ra?? de que la desembocadura del N??ger, de l'Amazones, de l'Orinoco i de molts altres rius pr??xims a l'equador terrestre s??n deltes i no estuaris, a pesar de trobar-se en oceans oberts.