Riu de la Plata
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
 |
||||
| Llargada | 300 km | |||
| Altitud del naixement | Nivell del mar m | |||
| Cabal mitj?? | 22.000 m??/s | |||
| ??rea conca | ? km?? | |||
| Naixement | Estuari | |||
| Desembocadura | Oce?? Atl??ntic | |||
| Territoris de la conca |  Argentina i  Uruguai |
|||
| Riu - Hidrologia - Rius del m??n | ||||
El Riu de la Plata ??s l'estuari creat pel riu Paran?? i el riu Uruguai, formant sobre la costa atl??ntica d'Am??rica del Sud una osca triangular de 290 km de llarg. La conca combinada del Riu de la Plata i els seus afluents (els rius Luj??n, Matanza, Samboromb??n i Salado del Sud) t?? una superf??cie d'aproximadament 3.200.000 de quil??metres quadrats.
Corre de nord-oest a sud-est, amb una ampl??ria de 48 kil??metres mesurat el punt que es pren com l'origen. En el punt on les aig??es deixen de ser dolces i es converteixen en l'Oce?? Atl??ntic t?? una ampl??ria de 219 km. El l??mit exterior del Riu de la Plata est?? determinat per la l??nia imagin??ria que uneix Punta del Este (Rep??blica Oriental de l'Uruguai) amb Punta Rasa del Cap San Antonio (Rep??blica Argentina).
Taula de continguts |
[edita] Geografia f??sica
F??sicament el Riu de la Plata es divideix en tres zones geogr??fiques:
- Zona interior, des de Punta Gorda fins a la l??nia Colonia-La Plata, la qual es caracteritza per un substrat de sorra fina, llim i argila.
- Zona mitja, des d'aquesta l??nia fins a una altra, Montevideo-Punta Piedras, on s'evidencia la influ??ncia marina per una major import??ncia de les marees.
- Zona exterior, des d'aquesta segona l??nia fins al l??mit exterior, on les aig??es ja s??n salobres amb una salinitat variada.
Quant a les costes del riu, aquestes presenten caracter??stiques molt diverses. La costa uruguaiana pertany a la formaci?? geol??gica de l'Escut Brasiler, amb costes altes i platges de sorra vorejades de dunes separades per caps rocosos. La costa argentina correspon a la conca sediment??ria de la Pampa, formada per altiplans de llim que alternen amb planes pantanoses.
Cada any arriben 57 milions de metres c??bics e llacor que, provinent de les prov??ncies del nord d'Argentina i el sud de Brasil, ??s arrossegat a l'estuari. La llera del riu ??s dominada per la pres??ncia d'extensos bancs de baixa profunditat que dificulten la navegaci?? de les embarcacions de calat, que ha de fer-se seguint diversos canals naturals i artificials, molts dels quals, especialment en la ruta que comunica Buenos Aires amb l'Oce?? Atl??ntic, s??n objecte de constant dragatge per a evitar l'acumulaci?? de sediments i mantenir-los oberts a la navegaci??. Els principals bancs s??n Ortiz, Arquimedes, Angl??s i Rouen.
[edita] Mart??n Garc??a
La morfologia de l'??rea espec??fica de Mart??n Garc??a es caracteritza per un baix de sorra (la formaci?? Platja Profunda) travessat per canals i compost per sediments grisos-marrons, sorrencs cap al nord, sorres llimoses i llims sorrencs cap al sud i llims argilencs (llots) cap a la marge argentina. El delta sofreix un continu avan?? de 15 m per any i es produ??x una disminuci?? de les profunditats del ja?? amb la formaci?? de bancs que despr??s es transformen en illes. Aquest proc??s est?? present i molt actiu en la zona propera a la Illa Mart??n Garc??a que ??s de nucli roc??s, amb el creixement de la illa de Timoteo Dom??nguez i dels bancs com el de Santa Ana i del Mitj??.
??s part del l??mit entre Argentina i Uruguai. La costa uruguai?? ??s, en general, alta, presentant platges sorrenques. Els principals afluents per la ribera uruguaiana s??n els rius San Juan, Rosario, Saint Lucia i Sol??s. La costa argentina ??s, en general baixa, formada per llims, sent abundants els camalotes i jonqueres. En ella es destaca la Badia de Samboromb??n, la costa de la qual t?? uns 180 km de longitud. En aquesta badia desemboquen diversos cursos d'aigua, moltes vegades canalitzats, sent els principals els rius Samboromb??n i Salat. Els principals ports s??n Buenos Aires, en el sud-oest, i Montevideo, en el nord-est.
[edita] Hist??ria
El primer europeu a navegar les seves aig??es va ser Juan D??az de Sol??s, el 1516, mentre intentava trobar un passatge des de l'Oce?? Atl??ntic a l'Oce?? Pac??fic. Va desembarcar al costat d'un grup d'homes en costes del que avui ??s el departament de Col??nia i van ser atacats pels ind??genes (probablement guaran??s encara que per molt temps s'ha adjudicat el fet als charr??es). En va sobreviure nom??s un, que es deia, Francisco del Port, grumet de 14 anys d'edat, at??s que la cultura de tals ind??genes prohibia matar dones, nens i ancians.
El 1526, des d'un navili al comandament de Sebastiano Caboto, en la que hi participava el catal?? Miquel Rif??s van albirar "un ind??gena enorme fent senyals i donant veus des de la costa"; al desembarcar es van trobar amb aquell sobrevivent, educat com guerrer charr??a. Va retornar amb els espanyols per a, finalment i al cap d'un temps, tornar a la naci?? ind??gena, sense que hagin quedat registres de la seva vida a partir d'aquest moment.
El primer assentament va ser l'actual ciutat de Buenos Aires, fundada per Pedro de Mendoza el 2 de febrer de 1536, abandonada i fundada novament per Juan de Garay el 11 de juny de 1580.
El 1680 els portuguesos funden, sobre la ribera oriental del riu, la Colonia del Sacramento, a l'altre costat de Buenos Aires. Colonia va ser objecte de disputes entre espanyols i portuguesos per prop d'un segle, canviant diverses vegades de mans i obligant als espanyols a colonitzar la Banda Oriental, fins a llavors majorment ignorada. Colonia ??s assaltada i ocupada per les forces virregnals espanyoles el mateix any de la seva fundaci??, per a ser retornada a Portugal el 1681.
Per a detenir l'avan?? lusit??, Felip V va ordenar la construcci?? de Montevideo i les seves fortificacions sobre la banda oriental del riu. Aquesta tasca es va realitzar entre 1724 i 1730.
Els anys 1806-1807 el Riu de la Plata ??s testimoni de les Invasions angleses al Virregnat que duia el seu nom.
El 5 de juny de 1888 es va produir el Terratr??mol del Riu de la Plata 1888, a les 3:20, amb una magnitud en l'escala de Richter de 5,5, el seu epicentre va estar en 34?? 36??? 0??? S 57?? 53??? 59??? O, a 30 m de profunditat. Mai es van prendre mesures antis??smiques, encara que va afectar a totes les poblacions de la costa del Riu de la Plata, especialment a les ciutats de Buenos Aires i de Montevideo. Va produir lleus danys i el seu epicentre es va localitzar en el centre d'aquest riu.
El 13 de desembre de 1939 es va desenvolupar la Batalla del Riu de la Plata, enfront de Punta del Este, primer enfrontament important de navilis alemanys i brit??nics durant la Segona Guerra Mundial.
En aig??es del Riu de la Plata s'han produ??t nombrosos naufragis. L'hi considera de navegaci?? dif??cil per la intensitat i la rapidesa amb la qual es formen tempestes.
[edita] Tempestes comunes en el Riu de la Plata
[edita] Sudestada
La sudestada ??s un fenomen clim??tic que es caracteritza per vents persistents, regulars a forts del sud-est, temperatures relativament baixes i generalment acompanyat per precipitacions de variada intensitat.
Aix?? ocorre quan despr??s del passatge d'un sistema frontal fred, un sistema d'alta pressi??, el centre de la qual se situa al sud-oest de la prov??ncia de Buenos Aires produ??x per la seva circulaci?? vents persistents de l'esmentat sector sobre la costa del Riu de La Plata.
Es genera per l'efecte combinat de dos sistemes, un d'alta pressi?? situat sobre l'oce?? Atl??ntic, enfront de les costes de la Patag??nia central, que transporta aire fred i d'origen mar??tim cap a l'Est de la prov??ncia de Buenos Aires, extrem sud del Litoral i Sud de l'Uruguai i un sistema de baixa pressi??, localitzat sobre el Centre i sud de la Mesopot??mia i la regi?? occidental de l'Uruguai i que per la seva circulaci?? produ??x un aporti d'aire c??lid i humit sobre la regi??.
Quan s'aprofundeix la depressi??, s'intensifica la circulaci?? del vent del sector sud-est produint-se aquest fenomen clim??tic.
Durant una sudestada, el riu pot arribar a una altura de 3,96 metres i onatge intens.
[edita] Pampero
El Pampero es caracteritza per ser un vent fort que bufa del quadrant sota produint el despla??ament de la marea cap a la costa uruguaiana.
[edita] Esports en el Riu de la Plata
El Riu de la Plata embravit permet la pr??ctica de surfing en la capital d'Uruguai. Les platges on es practica s??n: Platja Profunda, Platja la Pantalla i Platja Malv??n. Presenta ones de dos metres i la impossibilitat d'operar el Port de Montevideo. Tamb?? es pot practicar Kite-surf. La pr??ctica del Yachting est?? molt estesa en la zona de Buenos Aires i voltants. En San Isidro, Prov??ncia de Buenos Aires, es practica Wind Surf.
