Segona Guerra Mundial
De Viquip??dia
| Segona Guerra Mundial | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 1 de setembre de 1939 ??? 2 de setembre de 1945 | ||||||||||||||||
| Escenari | Europa, ??sia, Oce?? Pac??fic Mediterrani, ??frica i Orient pr??xim |
||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria aliada. Creaci?? de les Nacions Unides | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
_crowned.svg/20px-Flag_of_Italy_(1861-1946)_crowned.svg.png){kind=small}
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte b??l??lic que va durar del 1939 al 1945, que va involucrar a un gran nombre de pa??sos de tot el planeta i que es considera la m??s gran i mort??fera guerra de la hist??ria de la humanitat, amb c??lculs que parlen de m??s de 70 milions de persones mortes.[1]
La major part de la lluita es va produir a Europa, al nord d'??frica i a l'est d'??sia. Tamb?? van tenir molta import??ncia la guerra a??ria i les batalles navals a l'Atl??ntic nord, al Mediterrani i a l'Oce?? Pac??fic.
Els pa??sos involucrats estaven dividits en dos b??ndols: els aliats i les pot??ncies de l'Eix. Entre els primers trobem, inicialment, el Regne Unit, Fran??a i Pol??nia entre d'altres. Posteriorment s'hi van sumar la Uni?? Sovi??tica (juny del 1941), els Estats Units d'Am??rica (desembre del 1941) i molts altres pa??sos. Entre les Pot??ncies de l'Eix hi havia, principalment, Alemanya, It??lia i, a partir del desembre de 1941, tamb?? el Jap??.
[edita] Introducci??
La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat m??s gran de la Hist??ria, el que va involucrar m??s pa??sos, va causar m??s baixes militars i civils, i el primer (i per ara ??nic) en qu?? es van usar armes nuclears. Va provocar, de forma directa o indirecta, la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, un 3% de la poblaci?? mundial de l'??poca. S'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.[2][3]
Durant la guerra, es van produir un gran nombre d'atrocitats contra la poblaci?? civil: confinament en camps de concentraci?? i extermini sistem??tic de jueus i altres grups ??tnics a Alemanya[4], massacres de milions de xinesos i coreans per part del Jap??, depuracions internes a la Uni?? Sovi??tica, bombardeig sistem??tic de la poblaci?? civil europea, tant per part dels Aliats com de les forces de l'Eix, i llan??ament de bombes at??miques a les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki per part dels nord-americans. Despr??s de la guerra, diversos dirigents alemanys i japonesos van ser jutjats per crims contra la Humanitat en els Judicis de Nuremberg.
La guerra va provocar la modificaci?? de fronteres i la creaci?? de nous estats. Algunes antigues col??nies de pa??sos europeus van aconseguir la independ??ncia. Hi va haver un despla??ament del poder dels pa??sos de l'Europa Occidental a les dues noves superpot??ncies, els Estats Units i la Uni?? Sovi??tica, cosa que va significar l'inici de la Guerra Freda. A les zones d'Europa ocupades pels sovi??tics s'hi van establir r??gims comunistes poc despr??s de la fi de la guerra. A la Xina, la retirada del Jap?? va catalitzar la revoluci?? comunista. D'altra banda, l'ocupaci?? militar nord-americana al Jap?? va conduir a la democratitzaci?? del pa??s.
Tot i que el Jap?? ocupava part de la Xina des del 1931 i que des del 7 de juliol de 1937 hi havia guerra declarada entre els dos pa??sos (Segona Guerra Sino-japonesa), generalment es considera que el conflicte va comen??ar l'1 de setembre de 1939 amb la invasi?? alemanya de Pol??nia. A la primavera de 1940, Alemanya, aliada amb It??lia, va envair els pa??sos de l'Europa Occidental i del nord, derrotant amb facilitat els ex??rcits franc??s i brit??nic. Tot i aix??, la Gran Bretanya no va poder ser ocupada. A la tardor del mateix any, la guerra es va estendre al nord d'??frica, i el juny del 1941, Alemanya va envair la Uni?? Sovi??tica, que fins llavors havia estat la seva aliada, sense aconseguir la vict??ria.
El desembre de 1941, el Jap?? va atacar als Estats Units i la guerra es va estendre tamb?? a l'??sia i al Pac??fic. A partir del 1942, els aliats van comen??ar a guanyar batalles i a fer retrocedir els ex??rcits de l'Eix. It??lia es va rendir el setembre de 1943. Alemanya, atacada des de l'est per la Uni?? Sovi??tica i per la resta dels aliats des de l'oest, es va rendir el 8 de maig de 1945. El Jap?? es va rendir el 15 d'agost del mateix any, pocs dies despr??s que els EUA llencessin dues bombes at??miques sobre ciutats japoneses, encara que la rendici?? oficial del Jap?? no va arribar fins al 2 de setembre.
[edita] Pa??sos involucrats
Els pa??sos que van participar en la Segona Guerra Mundial estaven alineats en un d'aquests dos b??ndols: els aliats i les pot??ncies de l'Eix.
Inicialment, els principals pa??sos aliats eren: Gran Bretanya, Fran??a (Fran??a Lliure a partir del juny de 1940), Pol??nia, Canad??, Sud-??frica, Austr??lia i Nova Zelanda. Un cas especial ??s la Xina que estava en guerra amb el Jap?? des del 1937. Com a conseq????ncia de la invasi?? alemanya, s'hi van afegir Noruega (abril de 1940), Pa??sos Baixos i B??lgica (maig de 1940) i Gr??cia (octubre de 1940), que havia estat atacada per It??lia. La Uni?? Sovi??tica tenia un pacte amb Alemanya des de l'agost de 1939 per?? la invasi?? alemanya, el juny de 1941, la va fer canviar de b??ndol. El desembre de 1941 l'atac japon??s a Pearl Harbor va fer que els Estats Units d'Am??rica entressin a la guerra en el b??ndol aliat.
A mesura que el conflicte es decantava en contra d'Alemanya, el nombre de pa??sos en el b??ndol aliat va anar augmentant. Prop del final de la guerra, els Aliats van posar com a condici?? per entrar a les Nacions Unides que els pa??sos declaressin la guerra a Alemanya i al Jap??. Aix?? va fer que el nombre de pa??sos aliats augment??s molt, encara que la majoria d'aquests mancaven de rellev??ncia militar i estrat??gica i no van tenir cap paper actiu en la guerra.
Les pot??ncies de l'Eix eren: Alemanya, It??lia i el Jap??. Despr??s de la vict??ria alemanya sobre Fran??a (juny 1940), part del govern franc??s va decidir col??laborar amb els nazis, era la Fran??a de Vichy. Seguidament, els pa??sos de l'est d'Europa es van veure pressionats per Hitler perqu?? s'unissin a l'Eix. Romania ho va fer el juliol de 1940, Hongria el novembre seg??ent i Bulg??ria el mar?? de 1941. Iugosl??via s'hi va unir a contracor el 25 de mar?? de 1941 per?? dos dies despr??s hi va haver un cop d'estat anti-Eix que va desencadenar l'ocupaci?? alemanya del pa??s. Un altre cas especial ??s Finl??ndia que va declarar la guerra a l'URSS per?? no a cap altre pa??s i durant un temps se la va considerar com a aliat de l'Eix.
No tots els pa??sos del m??n es van implicar en la guerra. Alguns pa??sos, com Irlanda, Portugal, Su??ssa i Su??cia, van aconseguir mantenir-se neutrals durant tot el conflicte. Espanya tamb?? es va declarar neutral per??, despr??s de les vict??ries contundents nazis de 1939 i 1940, quan la vict??ria alemanya semblava possible, va canviar el seu estat a "no bel??ligerant", donant suport pol??tic i econ??mic a les pot??ncies de l'Eix i enviant una divisi?? de voluntaris a lluitar contra els sovi??tics (Divisi?? Blava) que es va integrar en la Wehrmacht. Tot i aix??, Hitler mai no va poder conv??ncer Franco perqu?? entr??s en el conflicte. El 1943, quan Alemanya va comen??ar a acumular derrotes, Espanya va tornar a declarar-se neutral.
[edita] Antecedents de la guerra a Europa
- M??s informaci?? a l'article Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial
Despr??s de la Primera Guerra Mundial, els pa??sos vencedors van imposar greus sancions econ??miques i pol??tiques als pa??sos derrotats. Entre aquests ??ltims hi havia Alemanya que, a m??s de perdre gran part del seu territori, va patir una grav??ssima crisi econ??mica que va fer que la inflaci?? es dispar??s fins a quedar totalment fora de control. Per a molta gent, la derrota, les sancions i la crisi van ser com una gran humiliaci?? per al seu pa??s, que pocs anys abans havia estat el poder??s Imperi Alemany. Aix?? va portar a molta gent a les files dels partits radicals que donaven la culpa de tots els seus mals a grups minoritaris com els comunistes[5] i els jueus. Entre aquests grups hi havia el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, m??s coneguts pel nom de ??nazis??, liderats per Adolf Hitler. Durant la segona meitat dels anys 20 aquest grup va cr??ixer de forma espectacular tant en popularitat com en nombre de militants. Tamb?? van anar guanyant escons al Parlament Alemany fins que el 30 de gener de 1933 Hitler va assumir el c??rrec de Canceller d'Alemanya.
Hitler presid?? un govern de concentraci?? nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya, per b?? que no esperaven que l'instrument que havia d'??sser el NSDAP es convert??s en el subjecte de Poder. Al gabinet del nou govern, solament Hermann G??ring i Wilhelm Frick eren ministres del NSDAP. Aix?? no obstant, el Poder que gaudia el partit nazi era molt gran al carrer. Per conseg??ent, ni Hindenburg ni els socis de govern pogueren aturar la destrucci?? del marc institucional i democr??tic de la Rep??blica. D'altra banda, els partits de dretes ho veien com la consumaci?? de la dictadura ???en aquest cas civil??? que tan havien desitjat; no podien preveure la nazificaci?? i el r??gim totalitari que s'estava dibuixant. El tret de sortida per a la retallada de drets i llibertats fou l'Incendi del Reichstag, les causes del qual encara no s'han establert. Aquest incendi fou aprofitat per "desemmascarar" un cop d'estat del KPD, per la qual cosa fou il??legalitzat amb el Decret de l'Incendi del Reichstag (1933), amb el que es suprimien els drets civils. Els dirigents comunistes comen??aren a ??sser internats a camps de concentraci??, com Dachau, el primer que s'obr??, a prop de Munic.
Lentament, Hitler i els nazis anaren il??legalitzant la resta de formacions pol??tiques, ??dhuc les de la dreta. A la fi, solament el NSDAP i les seves organitzacions romangueren legals al nou sistema. Hindenburg an?? signant totes les lleis i decrets que destru??en la vella rep??blica i forjaven la dictadura nazi, com la Llei de Capacitaci??, que permetia al govern l'aprovaci?? de lleis sense la participaci?? del parlament. A l'abril de 1933 sign?? la llei per a la restauraci?? del servei civil professional, que exclo??a els jueus de tot c??rrec de l'administraci?? de l'Estat. Igualment, Hindenburg no protest?? per la purga feta dins el NSDAP el juny de 1934 contra els sectors d'esquerres del partit, com les Sturmabteilung d'Ernst R??hm o la facci?? de Gregor Strasser, molts dels quals van morir en la Nit dels ganivets llargs. Entre el 1933 i el 1939, la pol??tica de Hitler va estar centrada en:
1) Enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits.
2) Rearmament i modernitzaci?? de l'ex??rcit alemany.
3) Reunificaci?? de l'Imperi Alemany (Tercer Reich).
Per aconseguir aquest tercer objectiu Hitler va utilitzar una efica?? combinaci?? d'orat??ria i intimidaci?? que va aconseguir:
a) La militaritzaci?? de Ren??nia (mar?? de 1936).
b) L'annexi?? d'??ustria (Anschluss) (mar?? de 1938).
c) L'ocupaci?? dels Sudets (octubre de 1938).
d) Repartiment i ocupaci?? de Txecoslov??quia (mar?? de 1939).
e) Ocupaci?? de la ciutat de Memel (mar?? de 1939).
I tot aix?? sense ni una protesta de Fran??a i Gran Bretanya i fins i tot a vegades (annexi?? dels Sudets) amb el seu expr??s vist-i-plau.
Per?? Hitler no en tenia prou amb haver aconseguit tot aix?? i reclamava a Pol??nia l'ocupaci?? de la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre Alemanya i la Pr??ssia Oriental. Pol??nia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacci?? sovi??tica i en part perqu?? pensava que aix?? nom??s encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El 23 d'agost de 1939, Alemanya i l'URSS signaren el Pacte Molotov-Ribbentrop que, a m??s de ser un tractat de no-agressi?? entre els dos pa??sos, tenia unes cl??usules secretes entre les quals s'acordava el repartiment l'est europeu en dues zones d'influ??ncia, una per cada una de les dues pot??ncies. Hitler, en virtut d'aquest acord, va decidir envair Pol??nia, conven??ut que ni Fran??a ni Gran Bretanya pels seus ??xits anteriors.
[edita] Antecedents de la guerra a ??sia
[edita] Comunisme i el Kuomintang a Xina
Abans de la Primera Guerra Mundial, la dinastia Qing xinesa es va col??lapsar, donant peu a una rep??blica, per?? el seu govern no va reeixir i la Xian es va fragmentar en dominis de senyors de la guerra. D'aquesta situaci?? van sorgir dues ideologies que pretenien reunificar-la. El 1912 es va formar el Kuomintang i el 1922 el Partit Comunista Xin??s. Els dos no eren enemics, per?? el 1927 amb les zones sud i centre sota el seu control, els nacionalistes es van enfrontar obertament amb els comunistes.
[edita] Militarisme japon??s
A l'est, el Jap?? havia comen??at durant el segle XIX a expandir-se per ??sia mogut pel conflicte entre les pr??ctiques tradicionals i les condicions socials canviants associades a la r??pida industrialitzaci?? i modernitzaci??. El 1905, el Jap?? va guanyar la seva guerra contra R??ssia, i el 1910 va ocupar Corea, que es va convertir en col??nia.
Durant els anys 1920 la democr??cia semblava haver arrelat al Jap??, per?? la gran depressi?? va dur al poder als l??ders militars, sovint governant en nom de l'emperador Hirohito, tot i mantenir el respecte tradicional. El 1931, Jap?? va envair i ocupar la Manx??ria interior, creant l'estat titella de Manxukuo, que es va completar amb una segona invasi?? el 1937.
[edita] Desenvolupament de la guerra
[edita] 1939: Inici de la guerra a Europa
[edita] Invasi?? de Pol??nia
La guerra va comen??ar la matinada del 1 de setembre de 1939 quan Alemanya va envair Pol??nia. Aquesta agressi?? estava motivada per l'??nsia de Hitler d'obtenir el control sobre la ciutat lliure de Danzig i un corredor de terra entre aquesta ciutat i Alemanya. Com a excusa davant la comunitat internacional, Hitler va utilitzar un incident fronterer fictici que ell mateix havia planejat. El dia 3, Gran Bretanya i Fran??a van declarar la guerra a Alemanya per??, excepte algunes escaramusses en la frontera franco-alemanya, cap dels dos pa??sos va emprendre cap acci?? militar contra Alemanya.
Aqu?? va ser on l'ex??rcit alemany va posar en pr??ctica la Blitzkrieg o (guerra llampec) que consistia en rodejar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avan??ant cap a l'interior del pa??s ocupant les ciutats i els punts estrat??gics. Les tropes encerclades podien resistir durant un temps per??, a??llades de la resta de l'ex??rcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se.
L'ex??rcit alemany, amb el suport dels bombardeigs de la Luftwaffe, va superar f??cilment les defenses poloneses i el 8 de setembre ja havia arribat als afores de la capital, Vars??via. El dia 17, l'ex??rcit sovi??tic va envair Pol??nia des de l'est, amb el pretext de protegir la poblaci?? bielorussa i ucra??nesa de la zona. En realitat, la repartici?? de Pol??nia entre Alemanya i la Uni?? Sovi??tica ja havia estat pr??viament acordada en el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. Vars??via va caure el 27 de setembre i les ??ltimes tropes poloneses van rendir-se el 6 d'octubre.
[edita] Guerra de Broma
Despr??s de la caiguda de Pol??nia i durant tot l'hivern de 1939-1940, Gran Bretanya, Fran??a i els altres pa??sos aliats van continuar en guerra amb Alemanya per?? no es van registrar combats importants en el front, en el per??ode conegut com Guerra de Broma.
[edita] Batalla de l'Atl??ntic
Mentrestant, a l'Atl??ntic Nord, la Kriegsmarine (l'armada alemanya) va iniciar les operacions contra tot tipus de vaixells aliats. Especialment efectius van ser els atacs dels submarins alemanys (anomenats U-Boots). Les operacions navals a l'Atl??ntic, que m??s tard es van estendre tamb?? al Mediterrani, van durar fins al final de la guerra, tot i que el per??ode m??s intens de combats va durar des de mitjans de 1940 fins a finals de 1943.
[edita] Guerra d'Hivern
El 30 de novembre de 1939, la Uni?? Sovi??tica va atacar Finl??ndia amb la intenci?? d'envair-lo. Inicialment, l'ex??rcit fin??s va resistir molt b?? l'embat sovi??tic per?? els russos es van imposar a c??pia d'homes i el mar?? de 1940 els finesos es van veure for??ats a demanar un armistici. La Uni?? Sovi??tica va obtenir importants concessions territorials per?? la capacitat operativa del seu ex??rcit va ser posada en dubte per les dificultats que va tenir per obtenir tan sols una vict??ria relativa. Aix?? va acabar de conv??ncer a Hitler que la invasi?? de la Uni?? Sovi??tica era possible.
[edita] 1940: La guerra s'est??n
[edita] Invasi?? de Noruega i Dinamarca
El 9 d'abril de 1940 l'ex??rcit alemany va iniciar la invasi?? de Noruega i Dinamarca. En part, per assegurar-se el subministre de ferro de les mines sueques, del que Alemanya depenia per al seu esfor?? de guerra i que era transportat a trav??s del port noruec de Narvik. Per?? tamb?? per impedir una possible ocupaci?? aliada de Noruega i al mateix temps evitar el bloqueig dels ports alemanys decretat per Gran Bretanya des de la declaraci?? de guerra el setembre passat. Dinamarca no tenia cap valor estrat??gic per?? els ports danesos donaven un f??cil acc??s als ports noruecs i, a m??s, en ser un pa??s ve?? calia tenir-lo controlat d'alguna manera.
Dinamarca es va rendir quasi immediatament. El govern dan??s sabia perfectament que no podia fer res contra l'ex??rcit alemany i va voler evitar un vessament in??til de sang. A causa d'aquesta poca resist??ncia, l'ocupaci?? alemanya va ser lleugera comparada amb la d'altres pa??sos ocupats. Les institucions daneses van poder conservar gran part de la seva autonomia i es va postposar la deportaci?? de la poblaci?? jueva. Aquesta actitud permissiva es va acabar l'agost de 1943. Les derrotes alemanyes a Stalingrad i El Alamein havien provocat creixents disturbis i manifestacions antialemanyes que, segons els nazis, el govern dan??s no va castigar amb la suficient duresa.
L'ocupaci?? de Noruega va ser m??s complicada. Les tropes alemanyes van poder ocupar els ports en nom??s tres dies per?? l'ex??rcit noruec es va replegar a les valls de l'interior del pa??s, molt muntany??s, i all?? es va preparar per oferir resist??ncia. A m??s, Gran Bretanya i Fran??a van enviar algunes divisions per ajudar als noruecs. Per?? la situaci?? de les tropes aliades es va anar tornant cada dia m??s cr??tica i el 28 d'abril els brit??nics van decidir retirar-se del sud de Noruega. Nom??s al nord, al port de Narvik, la guarnici?? alemanya, a??llada de la resta de l'ex??rcit, va poder ser derrotada, i el port ocupat el 28 de maig. Per?? llavors, la invasi?? alemanya dels Pa??sos Baixos i B??lgica havia canviat les prioritats defensives de brit??nics i francesos. El 8 de juny, despr??s de destruir les instal??lacions portu??ries, les tropes aliades van ser evacuades del nord de Noruega. Finalment, el 10 de juny Noruega es va rendir incondicionalment.
[edita] Batalla de Fran??a
Poc despr??s d'haver finalitzat la invasi?? de Pol??nia, els nazis ja van comen??ar a preparar l'atac contra Fran??a. Aix?? implicava no nom??s envair Fran??a sin?? tamb?? B??lgica, Pa??sos Baixos i Luxemburg que eren pa??sos neutrals. El pla consistia en concentrar el principal atac alemany contra la regi?? boscosa de les Ardenes, entre B??lgica i Luxemburg, una zona que els aliats consideraven impenetrable per als tancs i que per aix?? mateix estava pobrament defensada.
Finalment, la invasi?? va comen??ar el 10 de maig de 1940. L'atac va sortir tal i com Hitler havia previst. L'avan?? dels tancs alemanys a trav??s de les Ardenes no va ser descobert i el dia 12 les tropes nazis van arribar al riu Mosa, a l'altura de Sedan, on va tenir lloc una batalla crucial. El dia 13 els alemanys ja havien creuat el riu. Seguidament, van avan??ar r??pidament a trav??s del nord de Fran??a en direcci?? al Canal de la M??nega, arribant a la costa el dia 20. Aquesta maniobra va deixar una gran part de l'ex??rcit aliat encerclat dins de B??lgica. Els nazis van fer retrocedir les tropes aliades fins a Dunkerque i els aliats van veure que seria necess??ria una evacuaci?? a gran escala. Entre el 26 de maig i el 3 de juny, 338.226 soldats aliats van ser evacuats de la costa francesa.
El 5 de juny, l'ex??rcit alemany va girar cap a Fran??a; llavors l'avan?? alemany ja era imparable. Veient que la derrota de Fran??a estava pr??xima i no volent desaprofitar l'ocasi??, la It??lia de Mussolini va declarar la guerra a Fran??a el dia 10 de juny. El dia 14 els nazis van entrar a Par??s, que havia estat declarada ciutat oberta. Mentrestant, els tancs alemanys avan??aven, gaireb?? sense oposici??, al llarg i ample de Fran??a. El 22 de juny Fran??a i Alemanya van signar un armistici segons el qual l'ex??rcit alemany ocuparia tot el nord de Fran??a i tota la costa atl??ntica fins la frontera espanyola, per?? al sud es mantindria un govern col??laboracionista franc??s. Aix??, a partir de llavors i fins al 1944, Fran??a va tenir dos governs: un, col??laborant amb els nazis, amb capital a Vichy i dirigit pel mariscal Philippe P??tain es va anomenar la "Fran??a de Vichy"; l'altre, en el b??ndol aliat, operant des de l'exili a Gran Bretanya i dirigit pel general Charles de Gaulle es va anomenar la "Fran??a Lliure".
[edita] Annexions sovi??tiques
A conseq????ncia del Pacte Molotov-Ribbentrop, el juny de 1940 la Uni?? Sovi??tica va ocupar Est??nia, Let??nia i Litu??nia i es va annexar les regions romaneses de Bessar??bia i Bucovina del Nord.
[edita] Batalla d'Anglaterra
Despr??s de la invasi?? de Fran??a, Hitler va pensar que potser Gran Bretanya es rendiria, per?? el primer ministre brit??nic Winston Churchill va decidir continuar lluitant fins al final. Per tant, els nazis van preparar un pla per a la invasi?? de la illa. Per?? per a qu?? aquest pla tingu??s probabilitats d'??xit primer s'havia d'aconseguir superioritat a??ria sobre el cel brit??nic. Aix?? va comen??ar la Batalla d'Anglaterra que no es va lliurar a terra sin?? a l'aire.
La fase principal de la batalla va tenir lloc durant el mes d'agost de 1940. Els nazis esperaven aconseguir la vict??ria r??pidament i comen??ar la invasi?? abans de que acab??s l'estiu. Els principals atacs anaven dirigits contra els aer??droms de la RAF i contra les estacions de radar. Per?? els pilots brit??nics, a pesar d'estar en inferioritat num??rica, van oposar m??s resist??ncia de l'esperada. Despr??s d'unes quantes setmanes i de veure que no s'aconseguia un resultat clar, els nazis van decidir canviar d'estrat??gia i van comen??ar a bombardejar Londres. Amb aix?? esperaven atreure molts avions brit??nics i aix?? poder destruir-los, per?? va tenir l'efecte contrari i va donar un respir a la RAF que va poder recuperar-se de les p??rdues de les ??ltimes setmanes. Finalment, el 17 de setembre, Hitler va apla??ar la invasi?? de Gran Bretanya (en teoria fins l'any seg??ent, per?? en realitat ja no es va tornar a preparar mai m??s).
[edita] Invasi?? italiana d'Egipte
El 13 de setembre de 1940, forces italianes van envair Egipte des de les seves bases a L??bia. En aquella ??poca, Egipte era col??nia brit??nica i L??bia col??nia italiana. Els italians van ocupar una petita regi?? a l'oest del pa??s i van establir posicions defensives a Sidi Barrani. El 9 de desembre, els brit??nics van contraatacar llan??ant l'Operaci?? Compass que va fer retrocedir als italians fins a El Agheila (L??bia). Durant l'operaci??, es van capturar un gran nombre de presoners italians.
[edita] Invasi?? italiana de Gr??cia
El 28 d'octubre de 1940, It??lia va declarar la guerra a Gr??cia, atacant-la des de les seves bases a Alb??nia. Per?? l'ex??rcit grec, no tan sols va resistir l'ofensiva, sin?? que va fer retrocedir als italians i va capturar algunes ciutats del sud d'Alb??nia. Durant l'hivern, el conflicte va arribar a un punt mort. La vict??ria grega va significar la primera derrota per a un pa??s de l'Eix i va demostrar que la vict??ria al??liada era possible.
[edita] 1941: La guerra esdev?? global
[edita] Campanya del nord d'??frica
La derrota de l'ex??rcit itali?? va for??ar Hitler a enviar refor??os al nord d'??frica per tal d'evitar un col??lapse total dels italians. Durant el mes de febrer de 1941, les primeres unitats del que m??s endavant seria conegut com Afrika Korps, sota el comandament del general Erwin Rommel, van arribar a L??bia. Inicialment, Rommel nom??s tenia ordres de mantenir la posici?? contra possibles atacs aliats, per?? veient que trobava poca resist??ncia va comen??ar una ofensiva improvisada que va fer retirar als brit??nics fins a la frontera amb Egipte. Despr??s de diversos contraatacs fallits, el 18 de novembre de 1941 els brit??nics van llan??ar l'Operaci?? Crusader que va resultar ser tot un ??xit i, abans d'acabar l'any, es va reconquerir tot el territori perdut durant la primavera passada fins a El Agheila.
[edita] Campanya dels Balcans
Abans d'iniciar la invasi?? de la Uni?? Sovi??tica, Hitler va considerar que era de vital import??ncia tenir controlat el flanc meridional, posant punt i final al conflicte entre It??lia i Gr??cia. Durant l'hivern de 1940-41, Hitler va conv??ncer als governs d'Hongria, Romania, Bulg??ria i Iugosl??via perqu?? s'unissin a les forces de l'Eix. Per?? el 27 de mar?? de 1941 un cop d'estat anti-Eix a Iugosl??via va obligar a canviar els plans d'invasi?? de Gr??cia per incloure-hi tamb?? a Iugosl??via.
El 6 d'abril de 1941, tropes alemanyes, italianes i hongareses van comen??ar la invasi?? simult??nia de Iugosl??via i Gr??cia. Els brit??nics van donar suport a Gr??cia i fins i tot van enviar tropes al pa??s. Per?? l'avan?? alemany va ser molt r??pid i la resist??ncia iugoslava escassa. La capital, Belgrad, va caure el dia 12 i la rendici?? del pa??s va arribar el dia 17. A Gr??cia, les coses van succeir de forma igualment r??pida i a la fi del mes Gr??cia estava ja sota control nazi. En un primer moment, els brit??nics es van retirar a Creta. Per?? davant la superioritat a??ria de la Luftwaffe, la RAF brit??nica va decidir traslladar avions i personal a Egipte, intentant salvar vides i aparells per a futures batalles. El 20 de maig els alemanys van iniciar la invasi?? de Creta que va quedar totalment ocupada el dia 1 de juny de 1941.
Encara que la vict??ria nazi va ser r??pida i contundent, la campanya dels Balcans va aconseguir retardar cinc setmanes l'inici de l'Operaci?? Barbarroja. Un temps important que va obligar als alemanys a combatre en ple hivern durant els punts clau de l'atac contra la Uni?? Sovi??tica.
[edita] Invasi?? de la Uni?? Sovi??tica
La matinada del 22 de juny de 1941 comen???? l'Operaci?? Barbarroja, la invasi?? alemanya de la Uni?? Sovi??tica. Va ser un atac per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Uni?? Sovi??tica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939. L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: un, al nord en direcci?? a Leningrad; el segon, al centre en direcci?? a Moscou; i el tercer, m??s al sud en direcci?? a la regi?? industrial del Donets i els camps petrol??fers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar r??pidament a l'ex??rcit sovi??tic a les planes de Bielor??ssia i Ucra??na per despr??s ocupar tota la part europea de la Uni?? Sovi??tica fins a la l??nia Arkh??nguelsk-Urals-Volga-??strakhan, des l'??rtic fins al Mar Caspi. Amb aquest objectiu, els alemanys havien concentrat prop de 140 divisions que inclo??en 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2770 avions. Els aliats d'Alemanya: It??lia, Hongria, Romania i Bulg??ria tamb?? aportaven unes quantes divisions cadascun. L'Ex??rcit Roig disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operaci?? militar m??s gran de la hist??ria.
Les primeres setmanes l'avan?? alemany va ser r??pid i efectiu. Al nord, els estats b??ltics van ser ocupats i el 8 de setembre va comen??ar el setge de Leningrad, que duraria fins al gener de 1944. Al centre, l'ofensiva va capturar la totalitat de Bielor??ssia i va arribar fins a Smolensk, capturada el 16 de juliol. Al sud, l'avan?? a trav??s d'Ucra??na va ser una mica m??s lent de l'esperat. Aix?? va fer que Hitler orden??s una parada a l'ofensiva del front central per proporcionar ajuda al del sud. La majoria de generals alemanys no van estar d'acord amb aquesta decisi?? ja que consideraven Moscou l'objectiu prioritari. Finalment, despr??s de la caiguda de K??ev, el 19 de setembre, es va donar l'ordre de continuar cap a Moscou (Operaci?? Tif??). Per?? llavors, va comen??ar el mal temps al front oriental, les pluges primer i la neu i el fred despr??s van alentir l'avan?? alemany, que a m??s es va trobar una creixent resist??ncia de l'ex??rcit sovi??tic a mesura que s'acostava a la capital. Els alemanys van poder arribar fins a les portes de la ciutat (a nom??s 30 quil??metres del Kremlin) per?? no m??s enll??. El 5 de desembre, Hitler va ordenar una parada general de l'ofensiva, en espera de poder continuar-la a la primavera seg??ent.
[edita] Atac a Pearl Harbor
Durant el mat?? del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents de portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. No obstant, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dip??sits de combustible i les instal??lacions de reparaci?? de vaixells van escapar a l'atac.
El mateix dia 7, el Jap?? (en aquell temps, Imperi Japon??s) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaraci?? que va ser resposta l'endem?? mateix per americans, brit??nics i tamb?? australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a ??frica, es va estendre tamb?? a l'??sia i al Pac??fic convertint-se en una verdadera guerra mundial.
[edita] Expansi?? japonesa
De forma simult??nia a l'atac a Pearl Harbor, els japonesos van comen??ar la invasi?? de les col??nies brit??niques de Hong Kong i Mal??isia, de la col??nia holandesa de les ??ndies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indon??sia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'Oce?? Pac??fic com Guam i Wake.
[edita] 1942: Punt mort
[edita] Campanya del nord d'??frica
Despr??s d'haver-se hagut de retirar com a conseq????ncia de l'Operaci?? Crusader, semblava que l'Afrika Korps havia quedat definitivament derrotat, per?? certs conflictes que estaven tenint lloc al Pr??xim Orient havien obligat als brit??nics a retirar tropes del nord d'??frica, mentrestant, les forces de l'Eix havien rebut nous subministres des de Tr??poli. Rommel es va adonar de seguida del canvi de situaci?? i el 21 de gener de 1942 va llan??ar la seva segona ofensiva. Els alemanys van fer retrocedir als aliats fins a Gazala, on l'avan?? va ser temporalment aturat, per?? despr??s de la Batalla de Gazala, que els alemanys van guanyar, van continuar avan??ant cap a Egipte, travessant la frontera fins a ser aturats, definitivament, a la Batalla d'Alam Halfa (1 - 27 de juliol). A pesar d'haver pogut parar l'avan?? alemany, els aliats es van veure a prop del desastre i van comen??ar a enviar tropes, tancs i tota mena de subministres. Tamb?? es va designar un nou comandant del 8?? ex??rcit brit??nic, el general Bernard Montgomery. Arribat l'octubre, la superioritat num??rica aliada ja era aixafant. Entre el 23 d'octubre i el 4 de novembre de 1942 va tenir lloc la Batalla d'El Alamein que va tenir com a resultat una completa i decisiva vict??ria aliada. El poc que quedava de l'Afrika Korps va haver de fugir cap a L??bia, perseguit de prop pels aliats.
El 8 de novembre va comen??ar l'Operaci?? Torxa: una combinaci?? de forces americanes i brit??niques va desembarcar al Marroc i a Alg??ria, en aquella ??poca, col??nies franceses sota el Govern de Vichy. Amb aix?? s'esperava poder atacar als alemanys per la rereguarda i acabar r??pidament la campanya al nord d'??frica. A pesar d'una breu resist??ncia inicial, el dia 11 el govern colonial franc??s va passar-se al b??ndol aliat. La reacci?? dels alemanys va ser ocupar Tun??sia, tamb?? col??nia francesa. A finals de novembre, perseguits des de L??bia i pressionats des d'Alg??ria, semblava que la resist??ncia alemanya estava a punt de col??lapsar, per?? durant el mes de desembre els alemanys van contraatacar i van aconseguir fer-se forts a Tun??sia, durant un temps.
[edita] Front Oriental
Durant l'hivern de 1941-42, els sovi??tics van poder recuperar una mica de terreny al voltant de Moscou, per?? no es va aconseguir for??ar una retirada general tal com hauria volgut Stalin. A la primavera, el front va quedar m??s o menys estable mentre ambd??s b??ndols es dedicaven a fer plans per a l'ofensiva de l'estiu. Hitler va canviar d'objectiu respecte l'any anterior i va concentrar els seus esfor??os en capturar els pous petrol??fers del Caucas. Aix?? deixaria els sovi??tics sense una part important del seu subministrament de combustible a l'hora que solucionaria els problemes alemanys per a l'obtenci?? del mateix. El pla consistia en capturar tota la regi?? entre els mars Negre i Caspi i els monts Caucas al sud. Mentrestant, un altre grup d'ex??rcits tallaria el riu Volga m??s amunt de Stalingrad per a protegir el flanc de l'avan?? alemany.
L'atac va comen??ar a finals de juny de 1942 i va acabar a principis de novembre, ir??nicament, perqu?? en arribar a prop de Grozni, a pocs quil??metres dels pous de petroli, els tancs alemanys es van quedar sense combustible. A m??s, en aquell moment les l??nies alemanyes estaven sobreexteses i els contraatacs sovi??tics els van obligar a una lenta per?? inexorable retirada.
M??s al nord, els alemanys van arribar al riu Volga el 20 d'agost i, tot seguit, van comen??ar l'atac contra Stalingrad. Stalin va ordenar que la ciutat fos defensada a qualsevol preu i aix?? va comen??ar un setge que tindria importants conseq????ncies per al desenvolupament de la guerra. De carrer en carrer, durant 3 mesos, els alemanys van anar reduint el per??metre defensiu sovi??tic. Per?? el 19 de novembre, en el moment en qu?? la batalla estava en el seu punt ??lgid, els sovi??tics van llan??ar un contraatac en forma de pin??a (Operaci?? Ur??) que va deixar el 6?? ex??rcit alemany encerclat dins la ciutat. Hitler no va permetre que les seves tropes intentessin escapar del cercle, ja que aix?? implicava abandonar la ciutat ja ocupada, i els sovi??tics van resistir tots els intents de trencar el setge des de fora. Durant mesos, els alemanys van enviar subministres al 6?? Ex??rcit per aire, per?? nom??s podien proporcionar-los una sisena part de les quantitats d'aliments i municions necess??ries, i cap al final de l'any la situaci?? dels assetjats era desesperada.
[edita] Guerra del Pac??fic
L'expansi?? japonesa pel sud-est asi??tic va durar fins a mitjans de 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre s?? com Birm??nia, les illes Salom?? i les Aleutianes. Va ser frenada pels ex??rcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal.
La Batalla de Midway (4 de juny) va ser una batalla naval i a??ria en qu?? els japonesos van perdre la majoria dels seus portaavions i molts dels seus millors pilots, convertint-se en la primera gran derrota japonesa de la guerra.
A Nova Guinea, l'objectiu dels japonesos era conquerir Port Moresby per despr??s poder atacar Austr??lia. Per?? els plans japonesos es van veure frustrats, primer a la Batalla del Mar del Corall (4-8 de maig), on una flota nord-americana els va impedir desembarcar tropes a l'illa, i despr??s a la pista de Kokoda, on durant els mesos d'agost i setembre japonesos, americans i australians es van enfrontar enmig de la jungla. Despr??s d'aconseguir arribar a nom??s 50 km de Port Moresby, la falta de refor??os i de material va obligar als japonesos a retrocedir i a abandonar definitivament els seus plans.
L'illa de Guadalcanal, a l'arxip??lag de les Salom??, estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el 7 d'agost. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aig??es es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuaci?? de l'illa. Despr??s d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats.
[edita] 1943: El tomb de la guerra
[edita] Campanya del nord d'??frica
A principis de 1943, de forma un tant inesperada, quan els alemanys van atacar les encara inexpertes forces americanes que s'havien endinsat a Tun??sia, van aconseguir algunes petites vict??ries que els van encoratjar a realitzar atacs m??s importants com el de la Batalla del Pas de Kasserine (19 - 25 de febrer de 1943). Per?? finalment, la superioritat num??rica, de recursos i de subministres dels aliats es va acabar imposant i, el 13 de maig de 1943, les ??ltimes forces de l'Eix a Tun??sia (250.000 soldats alemanys i italians) van acabar rendint-se als aliats. Aix?? van acabar gaireb?? 3 anys de guerra a l'??frica.
[edita] Campanya d'It??lia
Finalitzada la campanya del nord d'??frica, els aliats van decidir que el seg??ent pas seria la invasi?? d'It??lia, comen??ant per Sic??lia. El 10 de juliol de 1943, tropes brit??niques i nord-americanes van desembarcar al sud-est de l'illa i van poder ocupar-la en poc m??s d'un mes. La invasi?? aliada de territori itali?? va provocar que, el 24 de juliol, el rei d'It??lia V??ctor Manuel III orden??s la detenci?? de Mussolini i nomen??s el mariscal Badoglio nou president del pa??s. El nou govern itali?? va iniciar de seguida converses de pau amb els aliats que van culminar el 3 de setembre quan It??lia va firmar la rendici??. Les negociacions i la rendici?? es van mantenir en secret per no alertar a Hitler.
El mateix dia 3, les forces aliades van creuar l'estret de Messina i, sense trobar gaire resist??ncia, van comen??ar a avan??ar per la pen??nsula de Cal??bria. No obstant, la for??a principal aliada va desembarcar a prop de Salern el 9 de setembre. Aleshores, Hitler va descobrir la tra??ci?? dels italians i va ordenar l'ocupaci?? d'It??lia i el desarmament de l'ex??rcit itali??. Com a conseq????ncia, les forces aliades van haver de lluitar durament per a poder sortir de les platges de Salern. Mentrestant, paracaigudistes alemanys van alliberar Mussolini i Hitler el va posar al capdavant del nou Estat feixista del nord d'It??lia, amb capital a Mil??. Al mateix temps que es retiraven lentament del sud d'It??lia, els alemanys van organitzar una poderosa l??nia de defensa (la l??nia Gustav) a l'altura de la ciutat de Cassino, uns 100 km al sud-est de Roma. La l??nia Gustav va retenir als aliats des del desembre de 1943 fins al maig de 1944.
[edita] Front Oriental
Les ??ltimes tropes alemanyes a Stalingrad es van rendir el 2 de febrer de 1943. Dels 300.000 soldats que formaven el 6?? Ex??rcit, nom??s 96.000 van sobreviure per a ser capturats pels sovi??tics. Aquest va ser un dels grans punts d'inflexi?? en l'escenari europeu de la 2?? Guerra Mundial.
A principis de 1943, els sovi??tics van iniciar una nova ofensiva. La ciutat de Kh??rkov va canviar de mans un parell de vegades, per?? no es van produir grans canvis en la situaci?? de la guerra. Tanmateix, els successius avan??os i retrocessos del front en els ??ltims mesos havien deixat un sortint de les forces sovi??tiques al voltant de la ciutat de Kursk. Hitler va voler recuperar la iniciativa de la guerra organitzant una gran ofensiva en aquesta zona per al juliol de 1943: l'Operaci?? Citadel. Durant el transcurs de la mateixa, el 12 de juliol, es va produir la batalla de Prokhorovka, considerada la major batalla de carros blindats de la hist??ria, amb m??s de mil tancs involucrats. No obstant, per als alemanys va ser una completa derrota on no es va aconseguir cap dels objectius fixats. A partir d'aquesta batalla i fins al final de la guerra, els alemanys ja no van organitzar cap m??s operaci?? d'import??ncia en el front oriental, limitant-se a retrocedir a mesura que els sovi??tics avan??aven.
[edita] Guerra del Pac??fic
Despr??s d'haver aturat l'expansi?? japonesa pel Pac??fic, els aliats van passar a l'atac. A finals de juny de 1943, va comen??ar una campanya per a??llar la important base japonesa de Rabaul a l'illa de Nova Bretanya. Es van atacar simult??niament les bases japoneses a Nova Guinea, seguint la costa nord de l'illa en direcci?? nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les illes Salom??. La bona marxa de l'operaci?? va permetre que a finals de 1943 tropes nord-americanes desembarquessin a la pr??pia illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps per?? a milers de quil??metres d'all??, els americans van expulsar els japonesos dels atols de Tarawa i Makin, a les illes Gilbert.
[edita] 1944: El principi del final
[edita] Campanya d'It??lia
Un desembarcament aliat a Anzio, darrere les l??nies alemanyes, i successius atacs a la l??nia Gustav van permetre als aliats desbordar els defensors alemanys que van veure's for??ats a retirar-se, deixant el cam?? lliure cap a Roma que va ser alliberada el 4 de juny de 1944. No obstant, els aliats no van aconseguir evitar que les forces alemanyes en retirada escapessin cap al nord. Al llarg de la serralada dels Apenins, al nord i a l'est de Flor??ncia, els alemanys van preparar una altra l??nia de defensa (la l??nia G??tica) que es va convertir en un altre dur obstacle per als aliats. Amb gran esfor??, els aliats van capturar els passos de muntanya i van comen??ar a baixar cap a la plana del Po, per?? la falta d'efectius (destinats a la conquesta de Fran??a) i l'arribada de l'hivern van deixar els aliats aturats al sud de Bolonya.
[edita] Front Occidental
Per intentar alleujar la pressi?? alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el 6 de juny de 1944 (anomenat el Dia D) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de Normandia amb l'objectiu prioritari d'alliberar Fran??a. Aquesta invasi??, de nom en clau Operaci?? Overlord, va ser i continua sent el desembarcament de tropes m??s gran de la hist??ria, involucrant a gaireb?? 3 milions de soldats. A pesar de que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un ??xit. Durant prop de dos mesos, per??, la resist??ncia alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a finals de juliol. Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de Fran??a va ser r??pida; en quinze dies van avan??ar 1000 km[6]. El 15 d'agost un altre desembarcament aliat a la Costa Blava francesa va accelerar la retirada alemanya. El 25 d'agost, els aliats van entrar a Par??s i a mitjans de setembre la major part de Fran??a i de B??lgica ja havien estat alliberades. El desembre de 1944 els aliats van llan??ar l'Operaci?? Market Garden, un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'ex??rcit aliat al Rin, l'??ltim gran obstacle natural per a l'ocupaci?? aliada d'Alemanya. Consistia en el llan??ament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per a prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una l??nia que anava des del sud dels Pa??sos Baixos fins al Rin. Seguidament, un avan?? aliat al llarg d'aquesta l??nia havia de connectar els ponts. L'operaci?? va ser un frac??s relatiu ja que a pesar de que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'??ltim i crucial pont sobre el Rin a Arnhem no va poder ser capturat.
El setembre de 1944, els alemanys van realitzar un fort contraatac al front occidental anomenat Batalla de les Ardenes. Va tenir lloc a la regi?? de les Ardenes, precisament all?? on els alemanys havien tingut tant d'??xit durant la primavera de 1940. Inicialment, l'atac va agafar els aliats per sorpresa, per??, a banda de reconquerir algunes viles belgues, l'avan?? alemany va perdre embranzida r??pidament. A finals de gener de 1945, tot el territori guanyat pels alemanys durant l'operaci?? ja havia estat recuperat.
[edita] Front Oriental
Entre el setembre de 1943 i el maig de 1944, els sovi??tics van efectuar un r??pid avan?? en el sector meridional del front recuperant la totalitat d'Ucra??na fins a la frontera amb Romania i Pol??nia. Al llarg del 1944, els successius atacs als sectors nord, centre i sud del front van donar continu??tat al cada vegada m??s r??pid avan?? en direcci?? a Alemanya.
En el sector nord, els sovi??tics van aixecar completament el setge de Leningrad i van continuar avan??ant cap a Est??nia i Let??nia. Tamb?? van aconseguir recuperar tot el territori que els finlandesos havien capturat durant l'ofensiva de 1941, for??ant la rendici?? de Finl??ndia el 4 de setembre de 1944. En el sector centre, l'Operaci?? Bagration va aniquilar completament el grup d'ex??rcits alemanys i va permetre als sovi??tics avan??ar uns 600 km a trav??s de Bielor??ssia i entrar a Litu??nia, Pol??nia i Hongria. En el sector sud, la defensa de l'ex??rcit roman??s va col??lapsar i el rei Carol II de Romania va aprofitar l'oportunitat per demanar un armistici amb els russos. Els alemanys van respondre intentant assassinar al rei, cosa que no va agradar gens als romanesos que van unir-se als aliats declarant la guerra a Alemanya. Els alemanys es van veure obligats a retirar-se del pa??s. Al cap d'una setmana, Bulg??ria va passar-se tamb?? al b??ndol aliat. Els sovi??tics van continuar avan??ant cap a Iugosl??via, arribant a Belgrad el 15 d'octubre. Amb tot aix??, els alemanys es van veure for??ats a retirar-se de Gr??cia per no quedar tallats.
Durant el 1944, un fet destacable va ser la Sublevaci?? de Vars??via contra l'ocupaci?? alemanya. La revolta va comen??ar el dia 1 d'agost. Els polonesos esperaven poder resistir uns pocs dies fins que l'Ex??rcit Roig arrib??s a la ciutat. Per?? aix?? no entrava dins dels plans de Stalin que volia que despr??s del seu alliberament, Pol??nia qued??s sota un nou govern comunista. Per contra, els revoltats eren lleials al govern polon??s a l'exili. L'avan?? sovi??tic va ser aturat a les portes de Vars??via. Mentrestant, els alemanys van enviar noves forces per reprendre el control de la ciutat i el 2 d'octubre els ??ltims revoltats van haver de rendir-se.
[edita] Campanya de Birm??nia
El 8 de mar?? de 1944 els japonesos van intentar una invasi?? parcial de l'??ndia, llavors col??nia brit??nica, des de les seves posicions avan??ades a Birm??nia. L'atac japon??s va aconseguir assetjar la ciutat d'Imphal i tallar les comunicacions amb la propera ciutat de Kohima. Per?? despr??s d'uns mesos de dura batalla sense m??s avan??os, l'ex??rcit japon??s es va quedar sense subministres i va haver de retirar-se. Els japonesos van patir prop de 55.000 baixes, la pitjor derrota de la seva hist??ria.
[edita] Guerra del Pac??fic
L'avan?? de l'ex??rcit dels Estats Units pel Pac??fic va continuar amb la conquesta de les illes Marshall el febrer de 1944. Molt m??s important va ser la conquesta de les illes Mariannes (juny-agost), i especialment l'illa de Saipan, ja que la possessi?? d'aquesta illa va permetre als americans establir bases a??ries avan??ades des d'on bombardejar el propi territori japon??s. La reacci?? japonesa a l'ocupaci?? de Saipan va ser la batalla del mar de Filipines (19-20 de juny). L'armada japonesa va utilitzar tots els portaavions que li quedaven i un gran nombre d'avions per expulsar als americans de les Mariannes per?? la batalla se'ls va girar en contra i van patir una dolorosa derrota de la que ja no es podrien recuperar. El seg??ent pas dels americans va ser la invasi?? de les Filipines que va comen??ar el 20 d'octubre amb la invasi?? de l'illa de Leyte i que va anar seguida de la batalla del golf de Leyte on els japonesos van utilitzar atacs kamikazes per primera vegada.
[edita] 1945: La fi de la guerra
[edita] Campanya d'It??lia
L'ofensiva final aliada, que va comen??ar el 9 d'abril de 1945, va aconseguir trencar completament el front alemany i ocupar tota la plana del Po. Els alemanys es van retirar cap als Alps per?? llavors la guerra ja arribava a la seva fi. El 28 d'abril, Mussolini i la seva amant Clara Petacci van fugir de Mil?? per intentar buscar refugi a Su??ssa per?? pel cam?? van ser capturats per partisans italians que els van afusellar i van penjar els seus cad??vers a la pla??a de Mil??. L'ex??rcit alemany a It??lia es va rendir el 2 de maig de 1945.
[edita] Front Occidental
Durant els mesos de febrer i mar?? de 1945 els aliats van aconseguir avan??ar fins al Rin en un ampli front, des dels Pa??sos Baixos fins a la frontera Su??ssa. Arribats al Rin, va ser crucial la captura del pont de Remagen (Alemanya) que va permetre establir un cap de pont a la riba oposada. Durant l'abril, la defensa alemanya va col??lapsar i tot el territori entre el Rin i l'Elba, des del mar del Nord fins als Alps, va ser capturat pels aliats. El Comandant Suprem de les forces aliades a Europa, el general Dwight D. Eisenhower, va decidir unilateralment deixar la captura de Berl??n als sovi??tics. Per aquest motiu els ex??rcits aliats van aturar el seu avan?? a l'Elba, on el 25 d'abril van connectar amb l'ex??rcit sovi??tic. Les tropes aliades tamb?? van entrar a ??ustria i a la Rep??blica Txeca on tamb?? es van trobar amb els sovi??tics.
[edita] Front Oriental
Despr??s d'estar uns quants mesos aturats al V??stula, el 12 de gener de 1945 l'ex??rcit sovi??tic va rellan??ar l'ofensiva per conquerir Pol??nia. En poques hores, el front alemany va col??lapsar completament i els sovi??tics van poder avan??ar de forma sorprenentment r??pida. Pr??ssia Oriental va ser ocupada i milions dels seus habitants, d'??tnia i cultura alemanyes, van fugir per mar cap a Alemanya escapant de les repres??lies sovi??tiques. El dia 19, l'Ex??rcit Roig va creuar la frontera germano-polonesa anterior a l'inici de la guerra i a finals del mes va arribar a l'Oder, a nom??s 70 km de Berl??n. All?? es va aturar per reagrupar-se.
Mentrestant, a la resta del front oriental, els sovi??tics avan??aven a tot arreu. A Hongria, Budapest va ser capturada el 13 de febrer, despr??s d'un llarg setge. Des d'aqu??, van continuar cap a ??ustria, on van entrar el 30 de mar??, ocupant Viena el 13 d'abril. Simult??niament, estaven avan??ant a trav??s d'Eslov??quia en direcci?? a la Rep??blica Txeca.
El 16 d'abril va comen??ar l'atac final cap a Berl??n. L'ex??rcit sovi??tic, apostat al llarg de l'Oder, va avan??ar des del nord, l'est i el sud encerclant la ciutat. La defensa alemanya estava formada en part per civils, molts d'ells adolescents. Barri a barri i carrer a carrer, els sovi??tics van anar prenent el control de la ciutat. Hitler va refusar fugir i es va recloure en el seu b??nquer, juntament amb alguns dels seus generals. El 30 d'abril, amb l'ex??rcit sovi??tic ja nom??s a uns quants carrers de dist??ncia, Hitler es va su??cidar. La ciutat de Berl??n es va rendir el 2 de maig.
El successor de Hitler va ser l'almirall Karl D??nitz. El 7 de maig va donar la seva autoritzaci?? al general Jodl per firmar la rendici?? incondicional d'Alemanya que entraria en vigor l'endem??. Aix?? va significar el final de la guerra a Europa.
[edita] Campanya de Birm??nia
A finals de 1944, els brit??nics, amb el suport de l'ex??rcit xin??s, van iniciar la reconquesta de Birm??nia. Des de l'??ndia i des de les zones no ocupades al nord-oest del pa??s, l'atac principal es va concentrar en la captura de Mandalay (20 de mar?? de 1945). Des d'aqu?? va comen??ar la cursa cap a Rangun, la capital del pa??s, que va ser capturada el 2 de maig mitjan??ant un atac amfibi. Aix?? va posar punt i final a l'ocupaci?? japonesa de Birm??nia.
[edita] Guerra del Pac??fic
El gener, els americans van desembarcar a Luz??n, l'illa m??s gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de mar??. La conquesta completa de les Filipines no va acabar fins al juliol per?? mentrestant els americans ja es van concentrar en el seu pr??xim objectiu, l'illa d'Iwo Jima (19 de febrer-26 de mar??). L'import??ncia d'aquesta illa radicava en el fet que des d'all?? els avions caces americans podien donar protecci?? als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Per?? aquesta illa ja es considerava territori japon??s i la defensa japonesa va ser especialment dura, provocant un nombre elevad??ssim de baixes en els marines americans. La pr??xima illa a ser enva??da va ser Okinawa (1 d'abril-21 de juny), on el nombre de baixes americanes va ser igualment gran.
Tot i que encara quedaven moltes bosses de resist??ncia japonesa escampades pel Pac??fic i el sud-est asi??tic, l'alt comandament nord-americ?? ja tenia planejada la invasi?? del Jap??, prevista per al mes de novembre. Per?? la dura resist??ncia japonesa a Iwo Jima i a Okinawa feien presagiar una campanya molt dura per als americans.
[edita] Bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki i rendici?? del Jap??
El mes de juliol de 1945, el Projecte Manhattan va finalitzar la construcci?? de la primera bomba at??mica. El President dels Estats Units, Harry S. Truman, va decidir utilitzar aquesta nova arma per obligar el Jap?? a rendir-se immediatament. El 6 d'agost de 1945, la primera bomba at??mica amb finalitats b??l??liques va explotar sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima, destruint-la per complet i provocant uns 75.000 morts i un nombre encara m??s gran de ferits. Com que el govern japon??s no es va rendir immediatament, el 9 d'agost una altra bomba va ser llan??ada sobre Nagasaki, provocant una mortaldat i una destrucci?? semblants.
El 8 d'agost, exactament 3 mesos despr??s de la fi de la guerra a Europa i complint el pacte acordat amb els aliats a la Confer??ncia de Jalta, la Uni?? Sovi??tica va declarar la guerra al Jap?? i va envair Manx??ria.
El 15 d'agost, l'Emperador del Jap?? Hirohito va prendre la decisi?? d'anunciar per r??dio la rendici?? del pa??s, tot i que una part del govern japon??s estava decidit a continuar lluitant. La rendici?? oficial del Jap?? es va firmar el 2 de setembre. Aix?? va significar el final de la Segona Guerra Mundial, tot i que algunes unitats japoneses a??llades van continuar lluitant algunes setmanes m??s.
[edita] Conseq????ncies
[edita] Econ??miques
Al final de la guerra, milions de persones s'havien quedat sense casa, l'economia europea havia col??lapsat i el 70% de la infraestructura industrial europea estava destru??da. El 1947, el Secretari d'Estat dels Estats Units George Marshall va establir un pla, conegut com el Pla Marshall, per a la recuperaci?? econ??mica europea. Aquest pla preveia que els EUA destinessin bilions de d??lars per a la reconstrucci?? d'Europa. Els pa??sos ocupats per la Uni?? Sovi??tica no van beneficiar-se d'aquest pla.
Alemanya i els altres pa??sos de l'Eix van haver de compensar econ??micament als pa??sos Aliats
[edita] Guerra Freda
El final de la Segona Guerra Mundial va marcar la fi de la posici?? del Regne Unit com a superpot??ncia global i l'emerg??ncia dels Estats Units i la Uni?? Sovi??tica com a poders dominants en el m??n. Les friccions entre aquestes dues superpot??ncies van anar augmentant i van portar a l'esclat de la Guerra Freda.
[edita] Noves fronteres
Els estats vencedors van establir les noves fronteres dels estats derrotats, aix?? va tenir com a resultat que milions de persones es van trobar de cop en territori hostil i van haver d'abandonar les seves cases. El principal beneficiat va ser la Uni?? Sovi??tica que va guanyar territori a costa d'Alemanya, Finl??ndia, Pol??nia i el Jap??. Pol??nia va ser compensada rebent la major part del territori alemany a l'est de la l??nia Oder-Neisse, incloent-hi les regions industrials de Sil??sia.
Alemanya va ser dividida en quatre zones d'ocupaci?? cada una controlada per un d'aquests estats: els Estats Units, el Regne Unit, Fran??a i la Uni?? Sovi??tica. A mesura que les relacions entre els pa??sos vencedors es van anar deteriorant, les l??nies de demarcaci?? entre les zones d'ocupaci?? van esdevenir fronteres estatals. Les zones americana, brit??nica i francesa es van unir el 1949 per crear la Rep??blica Federal d'Alemanya i la zona sovi??tica va convertir-se en la Rep??blica Democr??tica d'Alemanya.
La Pr??ssia Oriental va desapar??ixer, dividida entre la Uni?? Sovi??tica, Pol??nia i Litu??nia. ??ustria va ser separada d'Alemanya per tornar a esdevenir un estat independent tal com era abans de l'Anschluss de 1938. La Rep??blica Txeca i Eslov??quia van tornar a ser unides creant altra vegada l'estat de Txecoslov??quia i la regi?? dels Sudets hi va ser incorporada. La regi?? del Saarland va esdevenir temporalment un protectorat de Fran??a per?? despr??s va retornar a Alemanya. Corea, que va ser dividida en dos al llarg del paral??lel 38 per sovi??tics i americans, va acabar esdevenint dos estats diferents, Corea del Nord i Corea del Sud.
En les ??rees ocupades pels aliats occidentals, els governs existents abans de l'inici de la guerra van ser reestablerts o es van crear nous governs democr??tics; en les ??rees ocupades per la Uni?? Sovi??tica, incloent-hi territoris d'anteriors aliats com Pol??nia, s'hi van crear estats comunistes sat??l??lits de la Uni?? Sovi??tica.
[edita] Nacions Unides
Com que la Societat de Nacions havia fracassat en la seva tasca de prevenir la guerra, el 1945 es va crear un nou organisme internacional anomenat les Nacions Unides. A difer??ncia del seu predecessor, les Nacions Unides han pres un paper m??s actiu en el m??n, lluitant contra epid??mies i proveint ajuda humanit??ria a les nacions en problemes. Les Nacions Unides tamb?? van servir com a front diplom??tic durant la Guerra Freda. Tamb?? van ser responsables de la creaci?? del modern estat d'Israel, en part com a resposta a l'Holocaust.
[edita] Refer??ncies i notes
- ??? World War II: Combatants and Casualties (1937???1945). Data d'acc??s: 2007-04-20.
- ??? Mayer, E. (2000) "World War II" a Emayzine.com (Victorville, California: Victor Valley College)
- ??? Coleman, P. (1999) "Cost of the War," World War II Resource Guide (Gardena, California: The American War Library)
- ??? ???Gaireb?? 11 milions de les v??ctimes civils van ser v??ctimes de l'Holocaust dirigit pel govern nazi, en gran part a l'Europa de l'Est i a la Uni?? Sovi??tica. Vegeu A Teacher's Guide to the Holocaust-Victims
- ??? Van apar??ixer grups feixistes i nacionalistes com a resposta als moviments revolucionaris que comen??aren a estendre's per Europa i que van prendre breument el poder a Budapest i a Baviera. Vegeu: Matanle, Ivor. History of World War II, 1939-1945, p. 10. Tiger Books International, 1994. ISBN 1-85501-603-6
- ??? Patton's Third Army.
[edita] Vegeu tamb??
- Cronologia de la Segona Guerra Mundial
- Cronologia dels fets que van precedir a la Segona Guerra Mundial
- Ex??rcit Roig
- Enemy Territory: videojoc basat en la Segona Guerra Mundial
- Medalla dels Partisans
[edita] Enlla??os externs
[edita] Contingut educacional
- Segona Guerra Mundial a encilopedia.cat
- La Segona Guerra Mundial a xtec.cat
- La Segona Guerra Mundial a Spartacus Educational (angl??s)
[edita] Bases de dades
- Base de dades de la Segona Guerra Mundial a ww2db.com (angl??s)
- Base de dades de la Segona Guerra Mundial a 2gm.tusitio.es (castell??)
- Cronologia de la Guerra dia a dia (castell??)
[edita] Articles
- 60 anys despr??s, la guerra de la mem??ria (cafebabel.com)
- Llista bibliogr??fica sobre la Segona Guerra Mundial (castell??)
| Campanyes i escenaris de la Segona Guerra Mundial |
| Europa |
| Pol??nia | Guerra de Broma | Noruega i Dinamarca | Fran??a i Benelux | Anglaterra | Operaci?? Overlord | Alliberament de Par??s | Batalla del Bulge |
| Front oriental 1941-45 | Front Occidental 1939-45 |
| ??sia i Pac??fic |
| Xina | Oce?? pac??fic | Sudest asi??tic | Manx??ria 1945 |
| Mediterrani, ??frica i Orient Pr??xim |
| Mediterrani | ??frica oriental | Nord d'??frica | ??frica Occidental Balcans | Orient Pr??xim | Madagascar | It??lia |
| Altres |
| Atl??ntic | Bombardeig estrat??gic | Bombardeig dels EUA |
| Guerres contempor??nies |
| Guerra civil xinesa | Finl??ndia | Guerra Angloiraquiana |
|
|
|
|---|---|
| Hist??ria | Hist??ria de la Terra |
| Prehist??ria | Eoc?? |
| Per pa??sos i regions | Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia |
| Hist??ria antiga | Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida |
| Hist??ria precolombina | Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan |
| Hist??ria medieval | Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai |
| Hist??ria moderna | Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714) |
| Hist??ria contempor??nia | Catalanisme ??? Guerres Napole??niques |
| Segle XX | Segona Guerra Mundial |
