Víctor Manuel III d'Itàlia
De Viquipèdia
Víctor Manuel III d'Itàlia ( Nàpols, Regne d'Itàlia 1869 - Alexandria, Egipte 1947 ) fou el 3r rei d'Itàlia nascuda arran de la unificació del segle XIX i visqué durant el seu regnat la Primera Guerra Mundial, el naixement del feixisme i el seu ocàs, i la Segona Guerra Mundial. Així mateix també fou emperador d'Etiòpia entre 1936 i 1943 i rei d'Albània entre 1939 i 1943.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Va néixer l'11 de novembre de 1869 a la ciutat de Nàpols sent l'únic fill del rei Humbert I d'Itàlia i de la princesa Margarida de Savoia-Gènova. Era nét per línia paterna del rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria i per línia materna del duc Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia.
[edita] Núpcies i descendents
L'any 1896 arran de la coronació del tsar Nicolau II de Rússia conegué a la que seria la seva muller: la princesa Helena de Montenegro. Abans d'aquesta trobada s'intentà el casament amb la princesa Maud del Regne Unit malgrat que no fructificà degut a la diferència religiosa existent entre la parella i a la negativa de la cort de Londres de permetre la conversió religiosa de la filla del príncep de Gal·les, el futur Eduard VII del Regne Unit.
Es casà el 24 d'octubre de 1896 a la ciutat de Roma amb Helena de Montenegro, filla del rei Nicolau I de Montenegro i de la senyora Milena Vukotic. La parella tingué cinc fills:
- SAR la princesa Iolanda d'Itàlia nascuda a Roma el 1901 i morta el 1986. Es casà amb Giorgio Carlo Calvi, comte de Bergolo.
- SAR la princesa Mafalda d'Itàlia nascuda el 1902 a Roma i morta al camp de concentració de Buchenwald, a Turíngia, el 1944. Es casà amb el príncep-landgrave Felip de Hesse-Kassel el 1925 al castell de Racconigi, al nord d'Itàlia.
- SM el rei Humbert II d'Itàlia nat el 1904 a Roma i mort el 1983 a Ginebra. Es casà en la princesa Maria Josep de Bèlgica el 1930 a Roma. Més tard se separaren.
- SM la reina Joana d'Itàlia nascuda el 1907 a Roma i morta el 2000 a Madrid. Es casà amb el tsar Boris III de Bulgària, mort el 1943.
- SAR la princesa Maria d'Itàlia nascuda el 1914 a Roma i morta el 2001. Es casà amb el príncep Lluís de Borbó-Parma casats el 1939 a Roma.
[edita] Regnat
[edita] Ascens al tron
El 29 de juliol de 1900, a l'edat de 30 anys, ascendí al tron d'Itàlia arran de l'assassinat del seu pare a la ciutat de Monza. En les primeres dècades del seu regnat el país prosperà gràcies a les polítiques liberals del polític Giovanni Giolitti. A l'exterior el regnat de Víctor Manuel suposà la gran expansió colonial italiana a la zona de Líbia, que incloïa la Cirenaica i la Tripolitana.
La Triple Aliança firmada pel seu pare començà a ser un instrument poc útil al govern italià arran de la voluntat irredemptista de la ciutadania. L'irredemptisme polític, que tingué el màxim auge als anys previs de la Primera Guerra Mundial, era un moviment polític sorgit arran de la Unificació. Aquest considerava que el procés unitari s'havia tancat en fals i que encara existien molts territoris que s'havien d'incorporar a Itàlia per aconseguir la Unificació definitiva. Bàsicament aquests territoris eren: Còrsega, Niça i Savoia, pertanyents a França, i el Tirol del Sud, Trieste, l'Ístria i la Dalmàcia, pertanyents a l'imperi Austrohongarès.
[edita] Primera Guerra Mundial
L'any 1915 Víctor Manuel decidí entrar a la Primera Guerra Mundial, la seva intervenció li valgué un important prestigi militar i d'estadista. La intervenció italiana es féu al costat de la Triple Entesa, és a dir, al costat de França i el Regne Unit i en contra dels anomenats Imperis Centrals: Àustria i Alemanya. La firma de la Pau de París l'any 1919 permeté a Itàlia ocupar els territoris austríacs del Tirol del Sud, Trieste i Ístria, però no veié complertes les seves expectatives sobre la Dalmàcia.
La finalització de la guerra obrí un tens període de crisis socials. D'una banda la guerra havia estat guanyada però degut a les derrotes sofertes al front l'any 1917, especialment la cruenta batalla de Caporetto, els austríacs haurien pogut ocupar el país a no ser per la manca d'efectius militars, la qualcosa mostrà la debilitat de la monarquia italiana. El resultat fou una victòria mutilada que desprestigià els partits polítics tradicionals tot donant aire als partits i moviments extraparlamentaris. D'altra banda al país no s'hi havia portat a terme la homogeneització econòmica necessària i anunciada. El sud seguia mantenint les estructes postfeudals amb una economia centrada en grans latifundis i en l'agricultura, mentre que el nord tenia una estructura industrial extremadament moderna.
[edita] Ascens del feixisme
- Vegeu també: Feixisme i Benito Mussolini
Tots aquests fets, junt amb el pòsit de violència que deixà la Primera Guerra Mundial permeteren l'auge del feixisme liderat per Benito Mussolini. Mussolini aconseguí el poder davant la feblesa de Víctor Manuel i la Marxa sobre Roma fou possible per la negativa que l'exercit aturés als feixistes i Mussolini a les portes de Roma. Moltes han estat les respostes a la pregunta de per què Víctor Manuel no parà els feixistes, i la resposta més versemblant és la de la por de que sorgís un moviment monàrquic emparat pel seu cosí, Amadeu III d'Aosta.
Durant el seu regnat se solucionaren els nombrosos problemes amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà, firmats per Mussolini i el papa Pius XI.
Al llarg de la dictadura mussoliniana, Víctor Manuel anà sempre a remolc de les decisions preses pel dictador. Consentí la guerra d'Etiòpia i acceptà ser declarat emperador d'aquest país (títol escassament reconegut pel concert de països), acceptant la constitució de l'Eix i la participació d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial. Tolerà la participació italiana a la Guerra civil espanyola al costat de Francisco Franco i l'ocupació d'Albània, país del qual s'autonomenà rei, així com l'intent frustrat d'ocupar Grècia.
[edita] Abdicació
La seva nefasta actuació de suport a Mussolini valgué un gran desprestigi a la monarquia. Tot i així l'any 1943 acceptà un cop d'estat que derrocà Mussolini i demanà un armistici als aliats. L'any 1943 també nomenà al seu fill com a Lloctinent General del Regne i el 9 de maig de 1946 abdicà definitivament al seu favor.
S'exilià a la ciutat egípcia d'Alexandria, des de la qual va veure caure la monarquia italiana i la proclamació de la República Italiana l'any 1946. Morí en aquesta ciutat el 28 de desembre de 1947, sent enterrat en la catedral de Santa Caterina de dita ciutat.
| Precedit per: Humbert I |
Rei d'Itàlia 1900 –- 1946 |
Succeït per: Humbert II |
| Precedit per: Haile Selassie |
Emperador d'Etiòpia sense reconeixement internacional 1936 –- 1943 |
Succeït per: Haile Selassie |
| Precedit per: Shefqet Verlaci Cap d'estat interí |
Rei d'Albània 1939 –- 1943 |
Succeït per: Ibrahim Bej Bicaku Cap provisional del comité executiu |
