V??ctor Manuel II d'It??lia
De Viquip??dia
V??ctor Manuel II de Sardenya o V??ctor Manuel II d'It??lia ( Tor??, Regne de Sardenya-Piemont 1820 - Roma, It??lia 1878 ) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860. A partir del 1981 fou el nou rei d'It??lia gr??cies a la unificaci?? de la pen??nsula It??lica impulsada per ell.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Va n??ixer el 14 de mar?? de 1820 a la ciutat de Tor??, caital del Regne de Sardenya-Piemont, sent el fill primog??nit del rei Carles Albert I de Sardenya i l'arxiduquessa Maria Teresa d'??ustria-Toscana. Fou n??t per via paterna del pr??ncep Carles Manuel de Savoia-Carignano i de la princesa Maria Cristina de Sax??nia mentre que per via materna era n??t del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Llu??sa de Borb??-Dues Sic??lies.
[edita] N??pcies i descendents
El dia 12 d'abril de 1842 contragu?? matrimoni a la localitat piemontesa de Stupinigi amb l'arxiduquessa Adelaida d'??ustria, filla de l'arxiduc Rainier d'??ustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano. D'aquesta uni?? nasqueren:
- SAR la princesa Clotilde d'It??lia, nascuda el 1843 a Tor?? i morta el 1911 a Moncalieri. Es cas?? el 1859 a Tor?? amb el pr??ncep Napole?? Josep Bonapart.
- SM el rei Humbert I d'It??lia, nat a Tor?? el 1844 i assassinat el 1900 a Monza. Es cas?? amb la princesa Margarida de Savoia-G??nova.
- SAR el pr??ncep Amadeu d'It??lia, nat el 1845 a Tor?? i mort el 1890 a la mateixa localitat. Es cas?? el 1867 a Tor?? amb l'arist??crata italiana, Maria Vict??ria del Pozzo, princesa de la Cisterna. L'any 1888 es torn?? a casar, aquest cop amb la princesa Maria Leticia Bonapart.
- SAR la princesa Maria Pia d'It??lia, nada el 1847 a Tor?? i morta el 1911 a Stupinigi. Es cas?? el 1862 a Lisboa amb el rei Llu??s I de Portugal.
- SAR el pr??ncep Carles Albert de Savoia, duc de Chablais, nat el 1851 a Moncalieri i mort el 1854 a Stupinigi.
- SAR el pr??ncep V??ctor Manuel de Savoia, comte de G??nova, nat el 1855 a Tor?? i mort pocs mesos despr??s a la capital piemontesa.
El dia 7 de novembre de 1869, despr??s de catorze anys de la mort de la seva primera muller, V??ctor Manuel contragu?? matrimoni a Roma amb la comtessa Rosa Teresa Vercellana. D'aquesta uni?? nasqueren:
- Vittoria Guerrieri (1848-1905)
- Manuel Albert Guerrieri (1851-1894), comte de Mirafiori i Fontanafredda
[edita] Ascens al tron
El 23 de mar?? de 1849 es feu amb el poder gr??cies a l'abdicaci?? volunt??ria del rei Carles Albert I de Sardenya, que es retir?? del poder a conseq????ncia d'una delicada salut.
[edita] Guerra de Crimea
De mar?? a mar?? de 1854 a 1856 es desenvolup?? la Guerra de Crimea, que es considerada la primera guerra moderna pels nombrosos canvis t??cnics que s'introdu??ren. El conflicte enfornt?? a l'Imperi Rus contra Fran??a, el Regne Unit i l'Imperi Otom?? essent la principal causa de disputa l'annexi?? territorial de R??ssia de diversos territoris pertanyents a l'Imperi Otom??. En aquesta guerra, el Piemont don?? suport pol??tic i militar a l'alian??a contr??ria a R??ssia. D'aquesta manera, el rei de Sardenya s'assegur?? el suport diplom??tic de les pot??ncies contr??ries a R??ssia en un futur pr??xim.
Durant el Congr??s de Par??s pel qual es conclogueren les hostilitats, el comte de Cavour realitz?? una trobada diplom??tica secreta amb l'emperador Napole?? III de Fran??a per la qual s'acord?? una trobada futura. La nova trobada tingu?? lloc a Plombieres l'any 1858; en aquesta s'hi acord?? que l'ajuda diplom??tica i militar de Fran??a en una possible guerra en contra d'??ustria pel domini de Mil?? i Ven??cia seria compensat pel Piemont amb els enclavaments de Ni??a i Savoia.
[edita] La unificaci?? italiana
- Vegeu tamb??: Unificaci?? italiana i Giuseppe Garibaldi
Amb el suport de Fran??a, l'any 1859 el Regne de Sardenya declar?? la guerra a l'Imperi austr??ac. S'iniciava aix??, un breu per??ode d'hostilitats militars amb les quals s'unificaria pol??ticament la pen??nsula It??lica. Una lliga francopiemontesa s'enfront?? a ??ustria a la Batalla de Solferino i sort?? guanyadora. Paral??lelament una negociaci?? diplom??tica entre Fran??a i ??ustria a l'esquena del Regne de Sardenya acordaren en el Tractat de Villafranca que ??ustria ??nicament cediria al Piemont la prov??ncia de la Llombardia i que Fran??a no donaria suport a cap nova iniciativa militar provinent dels piemontesos.
Ara b??, el desacord piemont??s amb el Tractat de Villafranca f??u que iniciessin una nova campanya militar orientada no cap a ??ustria sin?? cap als estats sat??l??lits d'aquesta pa??s al centre de la pen??nsula. Al llarg de 1859 s'unirien al Regne de Sardenya els territoris del Ducat de Parma, del Ducat de M??dena i del Gran Ducat de Toscana aix?? com diverses prov??ncies dels Estats Pontificis. Una nova campanya iniciada per Garibaldi el 1860 conclogu?? el 1861 amb l'annexi?? del Regne de les Dues Sic??lies.
L'any 1866 un acord secret amb Pr??ssia f??u que en el marc de la Guerra austroprussiana, els piemontesos declaressin la guerra a ??ustria a It??lia pel control de Ven??cia. Malgrat que els piemontesos foren clarament derrotats a la Batalla de Custoza, el resultat global de la guerra conced?? el territori de Ven??cia als piemontesos. Anys despr??s, el 1870, en el marc de la Guerra francoprussiana, V??ctor Manuel ocup?? els Estats Pontificis establint aix?? la capital a Roma. El 1871 es don?? per acabada la unificaci?? italiana.
[edita] Mort
V??ctor Manuel II mor?? a la ciutat de Roma, capital del nou regne, el 9 de gener de 1878 a l'edat de 58 anys. Tot i el seu desig de ser enterrat a la Bas??lica de Superga el seu fill Humbert I d'It??lia, i sota els desigs de la ciutat de Roma, enterr?? les seves restes al Pante?? de Roma.
| Precedit per: Carles Albert I |
Duc de Savoia i Rei de Sardenya 1849???- 1861 |
Succe??t per: integraci?? al Regne d'It??lia |
| Precedit per: C??rrec nou |
Rei d'It??lia 1861???- 1878 |
Succe??t per: Humbert I |
