Gran Ducat de Toscana

De Viquipèdia

El Gran Ducat de Toscana en groc en el centre de la península italiana l'any 1815

El gran duc Ferran I de Toscana.

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins l'any 1859 que s'assentà sobre el Ducat de Florència que alhora reemplaçà l'antica República de Florència des de l'any 1532.

El Gran Ducat de Toscana dirigit per la família Medici des del seu inici visqué successives ampliacions, l'any 1559 s'annexà la República de Siena i l'any 1847 el Ducat de Lucca. El Gran Ducat de Toscana assentà la seva capital sobre la ciutat de Florència.

Des de l'any 1569 la família Medici governà el Gran Ducat fins que l'any 1737 l'últim representant de la Casa gran ducal morí, el gran duc Joan Gastó I de Toscana.

El gran duc Cosme I de Toscana

Des de principis de la dècada de 1730 diverses corts europees havien realitzats moviments diplomàtics al voltant de la causa successòria del Gran Ducat de Toscana. Sense cap mena de dubte el candidat més ben situat era l'infant Carles de Borbó, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi. Carles havia heretat certs drets successoria sobre el tron florentí per la banda de la seva mare, la família Farnesi, que estava emparentada amb la família gran ducal.

L'any 1735, en el marc de la guerra de successió de Polònia, la diplomàcia espanyola i la diplomàcia austríaca acordaren un seguit punts en referència a la causa florentina. Per tal que l'encara poderosa Espanya acceptés la filla de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, l'emperador cediria el Regne de les Dues Sicílies a l'infant Carles de Borbó a canvi del Ducat de Parma i de la renúncia dels drets sobre el tron del Gran Ducat de Toscana. Acceptat aquest acord, Espanya abandonaria qualsevol disputa en el marc de la guerra de successió austríaca.

El gran duc Cosme III de Toscana

El gran duc Joan Gastó I de Toscana, últim gran duc de la Casa de Medici.

El gran duc i emperador Leopold II.

Desactivat el front espanyol, l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic negocià directament amb França l'acceptació definitiva de la seva filla primogènita com a hereva de les seves possessions. L'espòs de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, el duc Francesc de Lorena cediria el Ducat de Lorena al rei Estanilau I de Polònia, monarca polonès destronat el 1735 però sogre del rei Lluís XV de França, a canvi d'una generosa compensació econòmica i del Gran Ducat de Toscana. El Ducat de Lorena s'integraria a França a la mort del rei Estanislau I de Polònia cosa que succeïria el 1766.

D'aquesta complicada manera i en el marc de la guerra de successió polonesa i en l'ascens de Maria Teresa I d'Àustria al tron austríac, la família dels Habsburg-Lorena aconseguiren el poder sobre el Gran Ducat de Toscana.

Des de l'any 1737 i fins l'any 1765 fou el propi emperador Francesc I, emperador romanogermànic qui governà el Gran Ducat de forma directa des de Viena. A la mort de l'emperador fou el seu fill, l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic qui s'instal·là a Florència i impulsà importants reformes de caire il·lustrat sobre el govern i les finances florentines.

Des del segle XVII la ciutat de Florència havia caigut, a l'igual que altres ciutats italianes en altres temps riquíssimes, en una progressiva decadència. El gran duc Leopold s'encarregà de millorar el sistema impositiu, de permetre noves pràctiques comercials i d'impulsar una incipient industrialització del Gran Ducat que permeté cert auge econòmic. Així l'any 1786, el Gran Ducat de Toscana fou el primer estat del món sencer d'abolir la pena de mort.

El gran duc i emperador Francesc I.

A la mort de l'emperador Josep II, emperador romanogermànic sense descendència, el seu germà, el fins llavors gran duc Leopold I de Toscana hagué d'abandonar Florència i instal·lar-se a Viena, deixant el gran ducat al seu fill, el gran duc Ferran III de Toscana qui ignaurguraria la família reial d'Àustria-Toscana que encara avui subsisteix.

Amb l'entrada de les tropes napoleòniques a la península italiana l'any 1801, la família gran ducal fou desposseïda de la Toscana i a canvi l'emperador Napoleó Bonaparte els cedí el territori secularitzat de l'Electorat de Salzburg.

El Gran Ducat de Toscana, amb més de 250 anys d'història, fou dissolt per la diplomàcia napoleònica i junt amb la República de Lucca serviren per crear el Regne d'Etrúria. Ara bé, l'efímera vida d'Etrúria que s'annexà a França l'any 1807 donà pas a la creació de tres districtes sobre els territoris florentins, el disticte d'Arno, del Mediterrani i d'Ombrone.

Amb la derrota militar de Napoleó Bonaparte l'any 1814 el Gran Ducat de Toscana fou retornat a la família dels Àustria-Toscana. A través d'un seguit de pactes signats entre l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, duquessa sobirana de Parma i la família dels Borbó-Parma, la Toscana acceptava que a la mort de l'arxiduquessa el Ducat de Parma i el Ducat de Piacenza retornessin als Borbó-Parma a canvi d'incorporar el petit Ducat de Lucca. Això succeïria l'any 1847 a la mort de Maria Lluïsa.

Malgrat que a l'any 1848 diverses insurreccions de caràcter republicà expulsessin els Àustria-Toscana de Florència, no fou fins l'ocupació militar del Gran Ducat per part de tropes piemonteses, l'any 1859, que la família gran ducal hagué d'abandonar el territori florentí. Des de Viena, el gran duc Leopold II de Toscana abdicà en favor del seu fill, el gran duc Ferran IV de Toscana instal·lat a Roma sota l'ampara del Sant Pare Pius IX.

Ferran IV es convertí en gran duc teòric d'un territori sobre el qual s'hi exercia una clara administració piemontesa i que malgrat les irades reclamacions de Ferran seguí en mans del Regne de Sardenya. Així, l'any 1860, al costat dels històrics Ducat de Parma i Ducat de Mòdena, la Toscana s'incorporà al Regne d'Itàlia.

Des de l'any 1860 la Toscana s'erigí com una regió independent amb l'annexió dels territoris del Ducat de Massa i el Principat de Carrarra que des de 1829 pertanyien al Ducat de Mòdena. L'actual capital de la Toscana és la ciutat de Florència.