Ducat de Parma

De Viquip??dia

Ducatus Parmae et Placentiae (en llat??)
Ducato di Parma e Piacenza (en itali??)

Estat del Sacre Imperi Romanogerm??nic
(fins el 1806)

???

1545 ??? 1802
1814 ??? 1859

???

$de}}} {{{nom_com??}}}$

Bandera

$Ubicaci?? de {{{nom_com??}}}$

El Ducat de Parma l'any 1796

Capital

Parma

Idioma oficial

itali??, llat??

Govern

Monarquia

Duc de Parma

??? 1545-1547

Pere Llu??s I

??? 1854???1859

Robert I

Hist??ria

??? Establiment

1545

??? Ocupaci?? Napole??nica

1802

??? Fi de l'Ocupaci?? Napole??nica

1814

??? Integraci?? al Regne d'It??lia

1859

El duc Alexandre I de Parma, que fou conegut com a governador dels Pa??sos Baixos amb el nom d'Alexandre de Farnesi.

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, ( en llat??: Ducatus Parmae et Placentiae; en itali??: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats pol??tiques que conformaren la pen??nsula italiana al llarg de m??s de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins l'any 1860.

Hist??ricament estigu?? unit als ducats de Piacenza i Guastalla, rebent el nom de Ducat de Parma i Piacenza.

[edita] Or??gens

Hist??rica propietat de la Santa Seu dins del Ducat de Mil??, l'any 1545 el papa Pau III, de la fam??lia dels Farnesi, decid?? crear l'estat independent del Ducat de Parma cedint-ne la sobirania al seu fill primog??nit, el duc Pere Llu??s I de Parma.

Des de l'any 1545 el Ducat de Parma fou fronterer de la Rep??blica de G??nova i dels Ducats de Savoia, M??dena, Massa, M??ntua i Mil??. Al llarg dels anys, els diferents ducs de Parma foren capa??os de mantenir la sobirania dun territori cobejat per Fran??a, Espanya i els Estats Pontificis.

[edita] Domini Farnesi

Des de l'any 1545 i fins l'any 1731, els ducats parmesans estigueren sota la sobirania de la fam??lia Farnesi i posteriorment, a trav??s de la princesa Isabel de Farnesi, passaren al rei Carles III d'Espanya.

[edita] Domini espanyol

Despr??s de quatre anys escassos sota el domini de l'infant Carles d'Espanya, en el marc de la Guerra de Successi?? de Pol??nia, el rei Felip V d'Espanya i l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogerm??nic, acordaren l'intercanvi de territoris entre el Ducat de Parma, que passaria al Sacre Imperi Romanogerm??nic, i el Regne de les Dues Sic??lies, que passaria a Carles d'Espanya.

Per aquest tractat, Carles ced?? els seus drets eventuals sobre el Gran Ducat de Toscana al pr??ncep Francesc de Lorena, gendre de l'emperador.

[edita] Domini austr??ac

El duc Felip I de Parma.

Aix??, l'any 1735 s'inici?? un per??ode de govern austr??ac sota la direcci??, primer, de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogerm??nic, i, despr??s, de la seva filla l'arxiduquessa Maria Teresa I d'??ustria. Malgrat tot, el govern austr??ac sobre el Ducat de Parma fou extremadament breu i l'any 1748 recaigu?? de nou sota la sobirania d'un infant d'Espanya, el pr??ncep Felip d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi, alhora germ?? de l'anterior duc borb??nic, l'infant Carles de Parma.

Amb la cessi?? definitiva del Ducat de Parma, Piacenza i Guastalla a un infant espanyol de la Casa de Borb??, en virtut del Tractat d'Aquisgr?? de 1748, s'ignaugur?? la Dinastia Borb??-Parma que encara avui subsisteix.

Aquesta dinastia dominaria el ducat des de l'any 1748 i fins l'any 1802 i en una segona etapa des de l'any 1847 fins l'any 1860.

[edita] Domini napole??nic

Article principal: Guerres Napole??niques

Al llarg de les Guerres Napole??niques el territori fou ocupat per Napole?? Bonaparte el 1796, i el 1801, mitjan??ant la signatura del Tractat d'Aranjuez, fou annexionat a la Primera Rep??blica Francesa i dividit en tres districtes, el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza, dirigit per administraci?? militar francesa, i el Ducat de Guastalla, vinculat a la germ?? de l'emperador Napole?? I de Fran??a, la princesa Paulina Bonaparte. El 1802 fou annexionat a la Rep??blica Cisalpina, per passar posteriorment a formar part de la Rep??blica napole??nica d'It??lia el 1805. El 1808 fou annexionat al Primer Imperi Franc??s i pass?? a formar part del departament de Taro.

Amb la signatura del Congr??s de Viena, la sobirania dels Ducats no es traspass?? de nou als Borb??-Parma, col??laboradors del r??gim napole??nic, sin?? a l'arxiduquessa Maria Llu??sa d'??ustria, filla de l'emperador Francesc I d'??ustria i de la princesa Maria Teresa de Borb??-Dues Sic??lies, i esposa de l'emperador Napole?? I de Fran??a. Maria Llu??sa rebria els ducats de Parma per obra de la nova pol??tica europea decidida al Congr??s de Viena i exerciria la sobirania fins a la seva mort l'any 1847. A canvi, els Borb??-Parma reberen la sobirania sobre el petit Ducat de Lucca.

[edita] Domini dels Borb??-Parma

Carles III de Parma, pen??ltim duc sobir?? de Parma.

Acords entre l'arxiduquessa i la fam??lia dels Borb??-Parma signats l'any 1817 establien que els ducats de Parma rebertirien a la fam??lia Parma a la mort de l'arxiduquessa i que el Ducat de Lucca s'integraria al Gran Ducat de Toscana en el moment de recuperaci?? dels ducats per part dels Borb??-Parma.

Aquest acord que establia la sobirania vital??cia per?? no heredit??ria de l'arxiduquessa Maria Llu??sa d'??ustria es modific?? l'any 1844 quan un nou acord establ?? la separaci?? del Ducat de Guastalla dels altres dos ducats, ja que a la mort de l'arxiduquessa aquest ducat passaria als dominis de la fam??lia dels Este, governants del Ducat de M??dena.

El dia 17 de desembre de l'any 1847 l'arxiduquessa Maria Llu??sa d'??ustria moria a Parma a l'edat de 56 anys. Els Borb??-Parma recuperaren despr??s de 45 anys la sobirania sobre els hist??rics territoris de la It??lia septentrional.

Malgrat tot, l'any 1860, despr??s d'una r??pida incursi?? militar i de la celebraci?? d'un refer??ndum, els antics territoris que des de l'any 1545 formaren els ducats dels Farnesi foren units al Regne de Sardenya-Piemont dels Savoia i posteriorment, al Regne d'It??lia.

Actualment forma part de la regi?? italiana de l'Em??lia-Romanya amb capital a Bolonya.