Francesc I d'Àustria
De Viquipèdia
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835). Darrer protador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
[edita] Naixement i Família
Nascut a Florència, capital del Gran Ducat de Toscana, el dia 12 de febrer de 1768, essent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya, en aquell moment grans ducs de Toscana.
Francesc era nét per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. En canvi, per via materna ho era del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.
[edita] Matrimoni i descendència
L'encara arxiduc Francesc d'Àustria contragué matrimoni en primeres núpcies amb la duquessa Elisabet de Württemberg, filla del duc Frederic II Eugeni de Württemberg i de la marcgravina Frederica de Brandenburg-Schwedt. Les noces tingueren lloc a Viena el 6 de gener de 1788. La parella tingué una única filla:
La duquessa Elisabet de Württemberg morí a Viena el 18 de febrer de 1790 a conseqüència del part de la seva única filla.
Mesos després, el dia 15 d'agost de 1790 contragué matrimoni per poders a Nàpols amb la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. El casament es ratificà a Viena el dia 19 de setembre de 1790. Maria Teresa era filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. Francesc i Maria Teresa eren cosins germans dobles ja que Ferran I de les Dues Sicílies era germà de Maria Lluïsa d'Espanya, i Maria Carolina d'Àustria ho era de Leopold II, emperador romanogermànic.
La parella tingué tretze fills:
- SAIR l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, nada a Viena el 1791 i morta a Viena el 1847. Es casà amb l'emperador Napoleó I de França el 1810 en primeres núpcies; en segones núpcies amb el comte Adam Adalbert von Neipperg; i en terceres núpcies, amb el comte Charles de Bombelles.
- SM l'emperador Ferran I d'Àustria, nat el 1793 a Viena i mort el 1875 a Praga. Es casà amb la princesa Maria Anna de Savoia.
- SAIR l'arxiduquessa Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1795 i morta al Castell de Hetzendorf el 1799.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, nada a Viena el 1797 i morta a Rio de Janeiro el 1826. Es casà amb el rei Pere IV de Portugal.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, nada a Viena el 1798 i morta al Castell de Chantilly el 1884. Es casà amb el príncep Leopold de Borbó-Dues Sicílies.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1801 i morta a Dresden el 1832. Es casà amb el rei Frederic August II de Saxònia.
- SAIR l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria, nat a Viena el 1802 i mort a Viena al 1878. Es casà amb la princesa Sofia de Baviera.
- SAIR l'arxiduquessa Amàlia d'Àustria, nada a Viena el 1807 i morta el mateix any a la mateixa ciutat.
Maria Teresa morí a Viena el dia 13 d'abril de 1807. Mesos després, Francesc contragué terceres núpcies amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria-Este a Viena el dia 6 de gener de 1808. Maria Lluïsa era filla del duc Ferran III de Mòdena i de la princesa Maria Beatriu d'Este. La parella no tingué descendència i Maria Lluïsa morí a Viena el dia 7 d'abril de 1816.
Francesc es casà en quartes núpcies amb la princesa Carolina de Baviera, Carolina era filla del rei Maximilià I Josep de Baviera i de la landgravina Augusta de Hessen-Darmstadt. La parella contragué matrimoni a Múnic el 29 d'octubre de 1816. Carolina havia estat casada amb el rei Guillem I de Württemberg de qui la Santa Església havia anul·lat el matrimoni. La parella no tingué descendència.
[edita] Vida política
_half-length_portrait_in_Austrian_uniform.jpg/180px-Franz_I_(II)_half-length_portrait_in_Austrian_uniform.jpg)
L'any 1792 morí l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic, Francesc rebé l'herència sencera del seu pare a excepció del Gran Ducat de Toscana que passà al seu germà, el gran duc Leopold II de Toscana. Francesc rebé els estats patrimonials de la família que incloien l'Arxiducat d'Àustria i els Ducats d'Estíria, Caríntia i Carniola més el Comtat del Tirol i l'Àustria interior; a part rebé el Regne d'Hongria i de Bohèmia i els Països Baixos Austríacs i la capitania de l'Imperi Romanogermànic.
L'any 1792 Francesc accedí al tro austríac després de la mort del seu pare que havia regnat durant dos escassos anys. La situació de l'Imperi era complexa. D'una banda, els Habsburg eren atacats directament a Flandes on els Països Baixos austríacs havien estat ocupats parcialment per tropes franceses. De l'altra, els Habsburg eren atacats ideologicament ja que les premises de llibertat i igualtat de la Revolució eren vistes amenaçants com a conseqüència de la diversitat nacional dels territoris habsburguesos.
Les relacions entre Àustria i França es tornaren pèssimes amb l'esclat de la Revolució Francesa i aquestes s'agreujaren amb l'execució de l'arxiduquessa Maria Antonieta d'Àustria, esposa de Lluís XVI de França, a París. Aviat els austríacs declararen la guerra a França i formaren la Primera Coalició.
La Primera Coalició uní els exèrcits austríacs, prussians i d'altres estats alemanys contra França. Les diferents batalles significaren escassos avenços pels francesos que ocuparen Bèlgica, els territoris piemontesos de Niça i Savoia i formaren la República del Rin amb diverses ciutats alemanyes. La Primera Coalició conclogué amb la firma del Tractat de Campo Formio on els francesos obtingueren definitivament Bèlgica, el control sobre gran part de la vall del Rin i la península italiana i la divisió de la República de Venècia entre Àustria i França.
Aviats els austríacs i el Regne Unit crearen una Segona Coalició que incloïa per primer cop a Rússia. La segona coalició entra en acció el 1799 amb diversos fronts de guerra a Itàlia i Suïssa. Els èxits inicials de la Coalició canviaren a partir de 1800 quan els francesos venceren als austríacs a la Batalla de Hohenlinden. Així, el 1801, Àustria firmà la pau amb França a través del Tractat de Lunéville que reconeixia el termes del Tractat de Campo Formio. El 1802, el Regne Unit buscava la pau amb el Tractat d'Amiens.
L'any 1806, l'emperador suprimia l'entitat del Sacre Imperi Romanogermànic. L'Imperi fundat el 843 tenia pràcticament un mil·leni d'història, la supressió i la restructuració d'Alemanya amb la supressió dels territoris eclesiàstics (1803), suposà el redisseny d'Alemanya sota els auspicis de Napoleó Bonaparte. L'emperador esdevingué emperador d'Àustria i obtingué diferents territoris secularitzats entre els quals destaca el Bisbat de Salzburg.
La Tercera Coalició fou firmada entre Àustria, Regne Unit i Rússia el 1805. El gran enfrontament fou la Batalla d'Austerlitz on l'exèrcit de la Coalició fou anorreat per l'exèrcit francès. Malgrat aquesta derrota, Francesc intentà de nou un atac contra França el 1809 aprofitant l'ocupació francesa d'Espanya. La desfeta austríaca fou de nou important i la dependència austríaca de França s'incrementa.
Vistos els resultats de 1809, Francesc hagué de permetre el casament de la seva filla primogènita, l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria amb Napoleó Bonaparte per garantir la supervivència de l'Imperi. Malgrat tot, Francesc es convertí en un vassall de Napeleó, aquest canvi li costa a Francesc perdre gran part del seu prestigi internacional que l'afectà greument en el control d'Alemanya al llarg del segle XIX en detriment de Prússia.
Les coses canviaren arran de la Campanya Russa de 1812. El 1813 es fundà la Quarta Coalició entre Àustria, Rússia i Prússia contra Napoleó Bonaparte. Àustria liderà la Coalició i s'erigí com a principals estat-lider, d'aquesta manera, Metternich liderà el Congrés de Viena que instaurà certa hegemonia austríaca al continent europeu.
El Congrés de Viena reportà important guanys territorials a Àustria. D'una banda se li consolidaren les annexions territorials provinents d'antics territoris secularitzats, tals com Salzburg o Trento. De l'altra, noves incorporacions territorials com els territoris de l'antiga República de Venècia. A més a més, el Congrés creà una nova organització, la Confederació Germànica, substituta de l'Imperi que d'alguna manera permeté a Àustria mantenir cert control sobre Alemanya. Però, el Congrés també establí la Santa Aliança, una institució políticomilitar encarregada de garantir el manteniment de l'ordre procedent de l'Antic Règim arreu i evitar noves sublevacions liberals.
Durant la dècada de 1820, Àustria dirigí importants maniobres militars al Regne de les Dues Sicílies per tal de garantir l'absolutisme borbònic i controlar les aspiracions liberals dels napolitans. Els anys 1815 - 1835, es consolidà el sistema de relacions exteriors basat amb el model Metternich.
Internament, l'emperador realitzà escasses reformes que contribuiren a certa decadència de l'Imperi dels Habsburg al llarg del segle XIX arran de la seva incapacitat per establir un estat-nació al seu territori.
Francesc I morí a Viena l'any 1835. La corona austríaca passà al seu fill primogènit, el poc capacitat Ferran I d'Àustria.
| Precedit per: Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic 1792–1806 |
Succeït per: dissolució del Sacre Imperi Romanogermànic |
| Rei d'Hongria i Bohèmia 1792–1835 |
Succeït per: Ferran I d'Àustria |
|
| Precedit per: Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic |
Comte de Flandes 1792–1793 |
Succeït per: ocupació per la Primera República Francesa |
| Duc de Milà 1792–1797 |
Succeït per: creació de la República Cisalpina |
|
| Precedit per: nou títol |
Emperador d'Àustria 1804–1790 |
Succeït per: Ferran I d'Àustria |
| Precedit per: nou títol |
President de la Confedració Germànica 1815–1835 |
Succeït per: Ferran I d'Àustria |
