Maximilià I Josep de Baviera
De Viquipèdia
Maximilià I de Baviera altrament dit Maximilià Josep (Schwetzingen (Baviera) 1756 - Munic 1825). Primer rei de Baviera, fou el primer sobirà bavarès que no pertanyia a la branca pricipal de la família dels Wittelsbach sinó a la secundària, la comtal palatina. Gràcies a la unió entre els Wittelsbach de Baviera i els del Palatinat es pogueren reunir tots els territoris històrics de la família sota un sol sobirà.
Nascut a Schwetzingen, prop de Heidelberg, el 27 de maig de 1756, era fill del comte palatí Frederic Miquel de Zweibrücken-Birkenfeld i de l'aristòcrata Maria Francisca Sulzbach. Els comtes palatins eren una branca secundària de la família dels Wittelsbach de Baviera nascuts per la lògica medieval de partir les herències i deixar a cada fill una part dels territoris familiars.
Educat majoritàriament a França, ben aviat entrà a formar part de l'exèrvit francès on escalà amb pocs anys fins a la posició de general. Ara bé, en el moment en què estallà la revolució canvià les armes franceses per les austriaques. L'any 1795 heretà el comtat palatí de Zweibrücken-Birkenfeld de part del seu germà el comte Carles II.
A als dominis familiars del comtat palatí s'hi afegí, l'any 1799, l'electorat de Baviera com a conseqüència de l'extinció de la branca familiar que regnava a Baviera.
Políticament parlant Maximilià I de Baviera fou més que brillant, a través d'una hàbil política de matrimonis casà una de les seves filles amb el fill de la primera esposa de Napoleó I de França i una altra amb l'emperador Francesc I d'Àustria, assegurant-se que Napoleó l'elevés al rang de rei i que després amb la caiguda de l'emperador francès, els austriacs li mantinguessin el títol i no el penalitzessin pel seu suport als francesos.
A més a més, aconseguí pel Tractat de París de 1814 intercanviar el comtat del Tirol que li havia cedit Napoleó per l'arquebisbat de Würzburg amb Àustria aconseguit una major unitat i continuïtat territorial del regne bavarès.
Casat en dues ocasions, en primeres núpcies ho féu amb la princesa Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt i en segones núpcies amb la princesa Carolina de Baden. De la primera esposa nasqueren cinc fills:
- SM el rei Lluís I de Baviera, nascut el 1786 i mort el 1868 a Baviera. Es casà amb la princesa Teresa de Saxònia-Hildburghausen.
- SAR la princesa Augusta de Baviera, nascuda el 1788 i morta el 1851. Es casà amb el duc Eugeni de Beauharnais.
- SAR la princesa Carolina de Baviera nascuda el 1792 i morta el 1873 a Viena. Es casà en primeres núpcies amb el rei Guillem I de Württemberg del qual es dovircià i es tornà a casar amb l'emperador Francesc I d'Àustria.
- SAR el príncep Carles Teodor de Baviera, nascut el 1795 i mort el 1873. Es casà en dues ocasions i en les dues ho feu de forma morganàtica. En primeres núpcies amb Sophie Petin, creada baronessa von Bayrstorff, i en segones núpcies amb Henriette Schoelter, creada baronessa von Frankenberg.
De la segona esposa en nasqueren sis fills:
- SAR la princesa Elisabet de Baviera, nascuda el 1801 a Munic i morta el 1873 a Dresden. Es casà amb el rei Frederic Guillem IV de Prússia.
- SAR la princesa Amàlia de Baviera, nascuda el 1801 a Munic i morta el 1877 a Dresden. Es casà amb el rei Joan I de Saxònia.
- SAR la princesa Sofia de Baviera, nascuda el 1805 a Munic i morta el 1873 a Viena. Es casà amb l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria.
- SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nascuda el 1805 a Munic i morta el 1877 a Dresden. Es casà amb el rei Frederic August II de Saxònia.
- SAR la princesa Lluïsa de Baviera, nascuda el 1808 a Munic i morta el 1892 al castell bavarès de Possenhofen. Es casà amb el duc Maximilià de Baviera.
