Eugeni de Beauharnais
De Viquip??dia
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (Par??s 1781 - Munic 1824). Fill adoptiu de l'emperador Napole?? Bonaparte, fou creat pel seu pare adoptiu membre de la fam??lia imperial amb el tractament d'altesa imperial per?? no hereu al tron franc??s.
Nascut a Par??s el dia 3 de setembre de 1781 essent fill del vescomte Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie i germ?? d'Hortense de Beauharnais, reina d'Holanda.
El vescomte de Beauharnais fou executat en el marc del Gran Terror del per??ode revolucionari franc??s. Arran d'aquest fet i com a conseq????ncia de l'amistat que unia els vescomtes de Beauharnais i el jove general Napole?? Bonaparte, aquest l'adopt?? i en fou el seu mentor.
Eugeni es cas?? l'any 1806 a Munic amb la princesa Am??lia de Baviera, filla del rei Maximili?? I Josep de Baviera i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella tingu?? cinc fills:
- SAR la princesa Josepa de Leuchtenberg, nada a Mil?? el 1807 i morta a Estocolm el 1876. Es cas?? amb el rei ??scar I de Su??cia.
- SAR la princesa Eug??nia de Leuchtenberg, nada a Mil?? el 1808 i morta a Hechingen el 1847. Es cas?? amb el pr??ncep Frederic de Hohenzollern-Hechingen.
- SAR el pr??ncep August de Leuchtenberg, nat a Mil?? el 1808 i mort a Lisboa el 1835. Es cas?? amb la reina Maria II de Portugal.
- SAR la princesa Am??lia de Leuchtenberg, nada a Mil?? el 1812 i morta a Lisboa el 1873. Es cas?? amb el rei Pere IV de Portugal.
- SAR la princesa Teodora de Leuchtenberg, nada a Munic el 1814 i morta a Stuttgart el 1857. Es cas?? amb el duc Guillem d'Urach.
- SAR el pr??ncep Maximili?? de Leuchtenberg, pr??ncep Romanovsky, nat a Munic el 1817 i mort a Sant Petersburg el 1852. Es cas?? amb la gran duquessa Maria de R??ssia.
La primera campanya en qu?? particip?? Eugeni de Beauharnais fou la dedicada a reprimir unes revoltes internes originades al departament atl??ntic de la Vend??e. Aviat, per??, la influ??ncia de la seva mare li permet?? torn?? a Par??s.
A les campanyes italianes de 1796 - 1797 hi fou enviat com ajuda de camp del seu pare adoptiu, el general Napole?? Bonaparte, posteriorment tamb?? l'acompany?? en la Campanya d'Egipte, essent ferit al Setge d'Acre de 1799.
A la tardor de 1799 torn?? a Par??s ajudant a la reconciliaci?? marital entre el seu pare adoptiu i la seva mare, Josepa de Beauharnais. Quan el general Bonaparte fou elevat a la categoria de c??nsol, Eugeni esdevingu?? capit?? en la gu??rdia personal de Bonaparte. Poc temps despr??s d'aquest ascens prengu?? part a la Batalla de Marengo de 1800.
Durant les Guerres de la Primera Coalici??, Eugeni comand?? l'ex??rcit franc??s a It??lia amb el consell del general MacDonald. Lluit?? i perd?? a la Batalla de Sacile davant de l'arxiduc Joan d'??ustria. Malgrat aquesta derrota, la posterior vict??ria militar en contra dels austr??acs a la Batalla de Raab f??u que el balan?? de Beauharnais fos positiu.
L'any 1804 amb la proclamaci?? de l'imperi per part de Bonaparte fou inscrit com a membre de la fam??lia imperial amb el tractament d'altesa imperial atorgant-li el t??tol de pr??ncep de Fran??a. El 5 de juny de 1805 fou nomenat virrei d'It??lia.
El dia 12 de gener de 1806 fou adoptat oficialment per l'Emperador malgrat que fou excl??s per llei de la successi?? din??stica. Tot i aix??, se li conced?? la successi?? al reialme d'It??lia en el cas que no hi hagu??s un segon fill mascle en la descend??ncia directa de Napole?? Bonaparte. Aix??, el mes de desembre de 1806 se li conced?? el t??tol de Pr??ncep de Ven??cia que fou institu??t per decret el dia 30 de mar?? de 1806 despr??s que la Rep??blica de Ven??cia fos unida a l'It??lia napole??nica.
Napole?? tamb?? el f??u hereu del Gran Ducat de Frankfurt l'any 1810 com a successor de l'arquebisbe Carles Teodor von Dalberg. Ara b??, aquesta posici?? fou m??s te??rica que res ja que l'arquebisbe de Frankfurt abdic?? amb l'entrada dels aliats a la ciutat. El gran duc de Frankfurt ocupava la primera posici?? en el si de la Confederaci?? del Rin.
Despr??s de la derrota militar francesa a la Batalla d'Aspern-Essling de juny de 1809 f??u que Napole?? Bonaparte orden??s a l'ex??rcit itali?? dirigir-se cap a ??ustria i establir-se a l'illa de Lobau. Pocs dies despr??s de la seva arribada a aquesta illa danubiana, les tropes de Beauharnais entraren en combat en contra dels austr??acs a la Batalla de Wagram, l'??xit militar franc??s fou inapel??lable i deix?? en una posici?? paup??rrima l'Imperi austr??ac.
A partir de Wagram, juliol de 1809, Beauharnais ja no s'apart?? del costat de Bonaparte. Aix??, el segu?? en les seves campanyes contra Pr??ssia i a la Campanya de R??ssia. Aix??, l'ex??rcit itali?? de Beauharnais particip?? en la Batalla de Borodino i a la Batalla de Maloyaroslavets.
Beauharnais dirig?? la retirada de l'ex??rcit franc??s de R??ssia conduint-lo fins a Alemanya. Aix??, el 1813 es pos?? al capdavant de l'ex??rcit franc??s a la Batalla de L??tzen on organitz?? la defensa en contra de les tropes austr??aques.
Amb la caiguda de Napole?? Bonaparte, Beauharnais es refugi?? a Munic sota la protecci?? del seu sogre, el rei Maximili?? I Josep de Baviera. L'any 1817, Maximili?? I Josep li conced?? el Ducat de Leuchtenberg i l'administraci?? del Principat d'Eichst??tt.
Eugeni de Beauharnais mor?? el dia 21 de febrer de 1824 a la ciutat de Munic a l'edat de 43 anys.
