Òscar I de Suècia
De Viquipèdia
Òscar I de Suècia (París, 1799 - Estocolm, 1859). Rei de Suècia i de Noruega des de l'any 1844 fins quinze anys després, quan morí a la capital sueca.
Nascut a París el dia 4 de juliol de l'any 1799 essent fill del rei Carles XIV Joan de Suècia i de la reina Desidèria Clary. Òscar pertanyia a una família relacionada amb la família imperial francesa a través del matrimoni de la seva tia, Júlia Clary, amb Josep Bonaparte que esdevingué rei de Nàpols i d'Espanya.
L'any 1810, les assemblees sueques i noruegues elegiren a Jean-Baptiste Bernadotte com a príncep hereu de Suècia. L'elecció d'un general de l'exèrcit napoleònic com a futur rei suec no era una decisió presa a l'atzar, responia a la necessitat d'assegurar la independència sueca davant de la nova balança de poders establerta arran de les guerres napoleòniques.
El mes de juny de l'any 1811, Òscar i la seva mare es traslladaren a Estocolm i el petit príncep rebé el títol de duc de Sudermannia del rei Carles XIII de Suècia. Aviat s'instaurà un programa educatiu pel qual el duc de Sudermannia aprendria suec i coneixements rellevant pel seu futur govern. La seva formació cultural i intel·lectual fou excel·lent esdevenint un gran coneixedor de la realitat sueca i gràcies a la qual escriuria un treball sobre la necessitat d'estendre l'educació a la població sueca i un altre sobre les necessàries reformes en matèria penitenciària.
El dia 19 de juny de l'any 1823 contragué matrimoni a Estocolm amb la princesa Josepa de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. La parella tingué els següent fills:
- SM el rei Carles XV de Suècia, nat a Estocolm el 1826 i mort a Malmö el 1872. Es casà amb la princesa Lluïsa dels Països Baixos el 1850 a Estocolm.
- SM el rei Òscar II de Suècia, nat a Estocolm el 1829 i mort el 1907. Es casà el 1857 a Biebrich amb la princesa Sofia de Nassau.
- SAR el príncep Carles Nicolau de Suècia, nat al Palau de Drottningholm el 1831 i mort a Estocolm el 1873. Es casà el 1864 a Altenburg amb la princesa Teresa de Saxònia-Altenburg.
Durant els primers anys de la dècada de 1820, el rei Carles XIV Joan de Suècia presentà una llista de quatre princeses entre les quals Òscar havia d'escollir la seva promesa:
- SAR la princesa Guillermina de Dinamarca, filla del rei Frederic VI de Dinamarca i posteriorment esposa del rei Frederic VII de Dinamarca.
- SA la princesa Josepa de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Leuchtenberg i de la princesa Augusta de Baviera.
- SA la princesa Maria de Hessen-Kassel, filla de l'elector Guillem II de Hessen-Kassel i de la princesa Augusta de Prússia. Es casà amb el duc Bernat II de Saxònia-Meiningen.
- SA la duquessa Maria de Saxònia-Weimar-Eisenach, filla del duc Carles Frederic I de Saxònia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rússia. Es casà amb el príncep Carles de Prússia.
Des de 1824 i fins l'any 1833, el príncep hereu esdevingué, en diverses ocasions, virrei de Noruega. L'any 1838 començaren a créixer les diferències entre pare i fill per qüestions polítiques ja que mentre que el rei Carles XIV Joan de Suècia era de talant més conservador, el fill era més liberal.
L'any 1844, Òscar es converteix en rei de Suècia i de Noruega. Les seves primeres mesures com a monarca fou l'equiparació legal i de fet dels dos regnes. Aviat també emprengué mesures de millora econòmica i social de la població del país, realitzant autèntics esforços per estendre diverses mesures socials i econòmiques.
En referència a la política exterior del seu ministeri, el rei es mostrà favorable al principi de la nacionalitat. D'aquesta manera recolzà a Dinamarca en contra de Prússia a la Primera Guerra de Schleswig; d'aquesta manera fou el promotor de la Pau de Malmö i de la preservació de l'integritat de Dinamarca arran del Protocol de Londres.
La principal por del sobirà consistia en el perill d'una expansió de Rússia vers Escandinàvia. D'aquesta manera es mantingué neutral durant la Guerra de Crimea i posteriorment signà un tractat de protecció amb França i el Regne Unit davant d'una eventual ocupació russa.
Òscar I de Suècia morí el 8 de juliol de 1859 a Estocolm. Fou succeït pel seu fill primogènit, el rei Carles XV de Suècia.
