Dinamarca

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap¹

Idiomes oficials Danès²

Capital Copenhaguen
55º 43' N 12º 34' E

Ciutat més gran Copenhaguen

Govern

Reina
Primer Ministre

Monarquia constitucional
Margarida II
Anders Fogh Rasmussen

Superfície
- Total
- Aigua (%) 43.094 km² (131è³)
1,6%³

Població
- Estimació 2007
- Cens
- Densitat 5.447.084 (70è³)
-
126 hab/km² (62è³)

Moneda Corona danesa (DKK)

Fus horari
- Estiu (DST) CET³ (UTC+1)
CEST³ (UTC+2)

Consolidació Cap a l'any 980

Himne nacional

Der er et yndigt land

Domini internet .dk³

Codi telefònic +45³

Gentilici Danès, danesa

¹ Lema de la Reina: Guds hjælp, Folkets kærlighed, Danmarks styrke
(danès: L'ajuda de Déu i l'amor del poble són la força de Dinamarca).

² Cooficial amb el grenlandès de Grenlàndia i el feroès de les illes Fèroe, a més de l'alemany.
³ Dades de Dinamarca excloent les illes Fèroe i Grenlàndia.

Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus.

Està format per la península de Jutlàndia i diverses illes (les principals: Sjælland, Fiònia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Polònia). Té una única frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i està envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i Bàltic (al sud-est). L'estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutlàndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'Øresund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia.

A més a més, són possessions daneses les illes Fèroe a l'Atlàntic Nord i Grenlàndia al nord-est d'Amèrica, les quals gaudeixen d'una àmplia autonomia.

[edita] Política

El sistema de govern és la monarquia constitucional i la seva constitució fou promulgada el 1953. El poder legislatiu correspon conjuntament al rei i al Folketing (parlament), tot i que, per a ésser vàlida, cada llei ha d'anar signada pel rei i almenys per un ministre, que és qui en té la responsabilitat.

El Folketing és compost per 179 membres (incloent-n'hi dos de Grenlàndia i dos més de les illes Fèroe), tots els quals són elegits cada quatre anys per sufragi universal i pel sistema proporcional. El poder executiu correspon al rei i als seus ministres, que són nomenats pel Folketing, i que no poden restar en funcions si el parlament els retira la confiança. Dinamarca pertany a la Unió Europea des de 1973 i utilitza la corona danesa com a unitat monetària. També és membre de l'ONU, del Consell Nòrdic, de l'OTAN, de l'OCDE i del Consell d'Europa.

[edita] Subdivisió administrativa

Dinamarca és dividida en 13 comtats (amter, singular: amt), i 270 municipis (kommuner, singular kommune). Tres municipis tenen estatut de comtat - Copenhaguen, Frederiksberg, i Bornholm. La propera Reforma Municipal Danesa reformarà els comtats amb cinc noves regions i reduirà el nombre de municipis a 98. Els nous municipis assoliran la majoria de les responsabilitats dels actuals comtats. La majoria dels nous municipis tindran una població superior als 20,000 habitants. Aquesta reforma entrarà en vigor l'1 de gener del 2007.

1 de enero de 2007 los 13 condados ("amter") fue cerrado abajo y cinco nuevos condados o regiones llamaron el "regioner" fue introducido: "Región Hovedstaden," - la región del capital; "Región Sjælland" - la región de Zealand; "Región Syddanmark" - la región de Dinamarca meridional; "Región Midtjylland" - la región de medio de Jutlandia; "Región Nordjylland" - la región de Jutlandia norteña.

Imatge:Dk adm regions 2007.gif

250px

Subdivisió administrativa

Copenhaguen (København) (municipi)
Frederiksberg (municipi)
Copenhaguen (København)
Frederiksborg
Roskilde
Seeland Occidental (Vestsjælland)
Storstrøm
Fiònia (Fyn)
Jutlàndia Meridional (Sønderjylland)
Ribe
Vejle
Ringkjøbing
Viborg
Jutlàndia Septentrional (Nordjylland)
Aarhus (Århus)
Bornholm (municipi regional)

[edita] Geografia

Dinamarca és formada per dues parts: la península de Jutlàndia, que forma part del continent, i l'arxipèlag, les illes més importants del qual són la de Fiònia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilòmetres més cap a l'est, la de Bornholm. Aquest arxipèlag, situat entre la península de Jutlàndia i la d'Escandinàvia, és separat de les penínsules i les illes entre elles per cinc estrets: Skagerrak, Kattegat, Sund, Gran Belt i Petit Belt.

Dinamarca forma part de la gran plana bàltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en els períodes glacials fou recoberta pel glaç. L'enfonsament posterior que donà naixement a la Bàltica, bé que fragmentà l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el caràcter físic unitari. El relleu fou gastat pel glaç i és pla; hi ha un gran nombre de llacs i d'estanys i força torberes. El punt culminant és el Møllehøj, (170,86 m alt), Yding Skovhøj, (170,77 m alt), Ejer Bavnehøj, (170,35 m alt), Himmelsberg (147 m alt). A la meitat occidental de Jutlàndia el sòl és constituït per sorra i còdols que portà l'aigua procedent de la fosa del glaç, i és una regió poc fèrtil; és coberta de landes i únicament és utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regió, la costa és baixa, rectilínia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutlàndia i a l'arxipèlag, que són a la part central de l'antiga glacera, el sòl és recobert d'una argila molt fèrtil i apta per al conreu. La costa és baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca.

Els rius són curts en llur majoria i de dimensions més grans a la península de Jutlàndia, els quals desguassen a la mar del Nord, llevat del Gudena, principal riu danès, que ho fa a l'estret de Kattegat. La vegetació natural és el bosc de fullatge caduc

[edita] Demografia

Té una elevada densitat de població (126 h/km²), la més alta dels països escandinaus, com també ho és el grau d'urbanització (86%). La seva capital és Copenhaguen, i les ciutats principals són Århus, Odense i Ålborg. Ètnicament, la població és molt homogènia, ja que el 90% del total és danesa. L'Església evangèlica luterana, religió oficial, és professada pel 83% de la població (2006). La llengua oficial i majoritària és el danès.

[edita] Articles relacionats

Reis de Dinamarca

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Dinamarca

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Kosovo \| Montenegro \| Sèrbia