Kosovo

De Viquipèdia

Republika e Kosovës
Република Косово / Republika Kosovo

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: n/d
Idiomes oficials	Albanès, serbi i anglès
Capital	Pristina
Ciutat més gran	Pristina
Govern President Primer ministre	República amb govern provisional Fatmir Sejdiu Hashim Thaçi
Superfície  - Total  - Aigua (%)	10.887 km² (x) menyspreable
Població  - Estimació 2005  - Cens  - Densitat	2.200.000 (x) 220 hab/km² (x)
Moneda	Euro (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	UTC (UTC+1) (UTC+2)
Independència	de Sèrbia el 17 de febrer de 2008
Himne nacional	n/d
Domini internet	.n/d
Codi telefònic	+381
Gentilici	kosovar, kosovara

Kosovo i Metohija, generalment anomenada Kosovo (en serbi Косово и Метохија, transcrit Kosovo i Metohija; en albanès Kosovë o Kosova), és, de jure, una regió dels Balcans, una província de Sèrbia que proclamà^[1] la seva independència el 17 de febrer del 2008^[2]. Després de la declaració unilateral d'independència, alguns països del món l'han reconeguda oficialment. Entre ells Albània, el Regne Unit i els Estats Units. D'altres, però, s'hi oposen i no la reconeixen, com Sèrbia mateixa, Rússia, Romania o Espanya.

Des de 1999 fins al 2008, després de la recent Guerra de Kosovo, va ser administrada per les Nacions Unides.

En nom de la població majoritàriament albanesa (en un 88% segons dades del 2003), es declarà la independència de la República de Kosovo el 1990, però no va ser reconeguda, excepte per Albània. El 17 de febrer de 2008, el parlament kosovar la tornà a declarar.

Kosovo s'associa històricament per ser la llar del nacionalisme serbi. Durant l'existència de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la regió conformà la Província autònoma socialista de Kosovo, subordinada a Sèrbia. Amb la dissolució de Iugoslàvia, Kosovo passà a formar part de la República Federal de Iugoslàvia, que després conformaria l'estat de Sèrbia i Montenegro.

Tot i el domini polític serbi, la població de Kosovo era majoritàriament d'origen albanès. El govern de Slobodan Milosevic en la RF de Iugoslàvia reduí la autonomia de Kosovo i inicià un procés per a augmentar la proporció de serbis al territori. Després d'anys de tensió i enfrontaments separatistes, el 1999 esclatà la Guerra de Kosovo que enfrontà Iugoslàvia contra les tropes de l'OTAN que donà suport als albanokosovars.

En finalitzar el conflicte bèl·lic, l'ONU establí una missió de pau. Encara que Kosovo restà de iure com una província autònoma sota el govern de la República de Sèrbia, la UNMIK es mantindria a càrrec de l'administració del territori junt a dirigents de l'ètnia albanesa. Després d'anys de disputes i negociacions, Kosovo declarà la seva independència el 17 de febrer de 2008^[2]. Molts països com els EUA i organitzacions com la Unió Europea han reconegut ja la seva independència, encara que paísos com Sèrbia, Espanya^[3] i Rússia^[4] s'abstenen de reconèixer-la i àdhuc s'hi oposen amenaçadorament^[5].

Taula de continguts 1 Geografia 2 Economia 3 Demografia 4 Etimologia 5 Història 6 Política i estatus internacional 7 Independència de Kosovo 8 Subdivisions administratives 9 Referències 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Amb una extensió de 10.887 km² i una població de més de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de Sèrbia (l'anomenada Sèrbia estricta), al sud amb la República de Macedònia i al sud-oest amb Albània.

Les ciutats principals són Pristina, la capital, amb una població estimada el 2005 de 254.021 habitants, i Prizren, al sud-oest, amb 159.145. Cinc ciutats més passen dels 50.000 habitants: Ferizaj (o Uroševac), Gjakova (o Đakovica), Peja (o Peć), Gnjilane i Mitrovica.

Regions: Metohija (pronunciat en català: "metohiia"), anomenada Rrafshi i Dukagjinit (“altiplà messeta Dukagjin”) pels albanesos, és una gran conca a l'oest de la província. La regió inclou els pobles dIstok, Peć, Dečani, Djakovica, Orahovac i Prizren. La segona gran regió és Kosovo, una conca al voltant del riu Sitnica que conté les ciutats dUroševac, Priština, Vučitrn i Kosovska Mitrovica. Kosovo Polje (Camp de les Merles) és la vall on tingué lloc la Batalla de Kosovo. Quan el govern socialista cambià, el 1968, el nom de la província a Kosovo, impulsaren també Kosovo Polje per anomenar la regió sencera. Part de Kosovo, al llarg del riu Lab que conté la ciutat de Podujevo és anomenada Malo Kosovo (literalment “Petita Kosovo”). Just entre Metohiia i Kosovo està Drenica (pronunciació: "drenitza"), amb les ciutats de Srbica, Klina i Mališevo. Al voltant del riu Binačka Morava es troba Binačko Pomoravlje. Al sud de la província, al llarg de la frontera amb Macedònia s'alineen Gora, Sredačka Župa i Sirinićka Župa.

[edita] Economia

La UNMIK establí l'euro com a moneda oficial de Kosovo, no obstant el dinar serbi resta com a diner oficial en els enclavaments serbis de Kosovo. El pressupost anual de l'administració de Kosovo de la UNMIK es calcula en euros i tots els bancs comercials usen l'euro com a moneda principal. Entre altres divises internacionals el franc suís i el dòlar són les més emprades. La regió té poca indústria, i una mineria obsoleta, el camp és gairebé abandonat i roman sense enrgia elèctrica la meitat de les hores del dia. El 50% dels seus ciutadans són a l'atur.

[edita] Demografia

La població està formada majoritàriament per albanesos (estimat en 80% abans del conflicte internacional de 1999) tot i que ara mateix ha augmentat degut a l'èxode de serbis i altres minories no albaneses.

Estimació de 2002 de l'ONU. Població total entre 1,7 i 2,3 milions.

• 88% albanesos kosovars (1.996.000 – 2.072.000).
• 8% serbis (60.000 – 90.000).
• 2% goranis (41.000 – 57.000).
• 1,5% arumans (també vlax o macedo-rumans)(34.000 – 38.000).
• 0,5% turcs (17.000 – 19.000).

segons la seva religió:

• 92% musulmans.
• 7% serbis ortodoxos.
• 1% catòlics.

[edita] Etimologia

L'origen de la paraula Kosovo sembla remuntar-se a la paraula d'origen eslau kos, que significa merla. Aquesta teoria sembla confirmar-se amb el fet que un dels noms per a designar a Kosovo Polje (lloc de la batalla de Kosovo) és el d'Amselfeld que significa literalment en alemany "camp de la merla".

Dins de la regió, la pronunciació i l'escriptura del nom varia considerablement entre els principals grups ètnics. Mentre els serbis prefereixen la denominació Kosovo, els albanesos utilitzen Kosova (o Kosovë, depenent del dialecte), pronunciat també com Josova. Les organitzacions internacionals han provat d'utilitzar la fórmula Kosovo/Kosova com un camí intermedi entre ambdues posicions, que freqüentment són considerades ofensives per l'altre grup ètnic. No obstant, mentre l'ús serbi s'ha assentat amb major força per la comunitat internacional, l'albanès s'utilitza per les forces d'ocupació al país.

Kosovo també inclou el territori conegut com Metohija, que deriva de la paraula grega μετόχια (metohiia) que significa "terra posseïda per l'església". Històricament, els monestirs de l'Església Ortodoxa Sèrbia foren localitzats principalment en aquesta regió. El nomb en general es preferit pels serbokosovars mentre que els albanokosovars ho denominen Rrafsh i Dukagjinit ("altiplà del duc Gjin" en honor a un antic noble albanès). Durant el govern serbi, la zona es denominava oficialment "Kosovo i Metohiia", encara que era freqüent usar la contracció Kosmet.

[edita] Història

Denominacions Oficials de la regió

• Àrea autònoma de Kosovo-Metohija (1945 - 1963)
• Província Autònoma de Kosovo i Metohija (1963 - 1968)
• Província Socialista Autònoma de Kosovo (1968 - 1989)
• Província Autònoma de Kosovo i Metohija (1989 - 1990)
• Estat Kosovar 2008 - actualitat...

El Kosovo modern ha existit només com una entitat política i territorial des de 1945. Abans, el seu territori fou governat completament o parcialment pel Regne d'Itàlia, Albània, Sèrbia, Montenegro, l'Imperi Otomà, l'Imperi Bizantí, Bulgària i l'Imperi Romà. Alguns han suggerit que Kosovo ha sigut una regió distintiva des de l'Antiguitat, però alguns descobriments arqueològics i registres històrics ho contradiuen.

El complex mapa ètnic de la regió ha inclòs llatins, turcs, aromanesos, romanís, goranis (musulmans eslaus), circasians, jueus i gitanos, a banda de serbis i albanesos.

[edita] Política i estatus internacional

Durant els darrers anys el seu estat, com la resta de regions de l'antiga RF de Iugoslàvia, és anòmal: encara que, formalment, és una província de la República de Sèrbia, l'administració és conduïda per l'ONU sense la participació del govern serbi sota la resolució del Consell de Seguretat 1244 del 10 de juny del 1999; ^[6]. Aquesta resolució reafirmà el respecte de tots els Estats membres a la sobirania i integritat territorial de la República Federal de Iugoslàvia.

El govern actual de la província és dut a terme per la Missió de Nacions Unides al Kosovo (UNMIK). La UNMIK ha format provisionalment l'assemblea, el govern i l'oficina del president, que són cossos legislatius i òrgans executius en el control de la UNMIK; la seguretat, justícia i assumptes externs està encara sota control total de la UNMIK. El parlament fou elegit el novembre de 2001 i Ibrahim Rugova fou escollit president el març de 2002. Aquest morí abans de finalitzar el seu mandat^[7]. La seu de l'assemblea, el govern i el president és a Priština.

El parlament establí, amb l'aprovació de la UNMIK, un marc constitucional, el codi de duana i dos codis penals.

La UNMIK expedeix documents de viatges que serveixen de passaport, carnets d'identitat i matrícules per a automòbils, que són vàlids només en països que els acceptin como a tal. El sistema postal de Kosovo és també utilitzable només en països que l'accepten com a tal (les cartes dirigides només a Kosovo, o a Sèrbia i Montenegro tenen possibilitat de no arribar; usant-se la denominació de Iugoslàvia).

La UNMIK també creà la Policia (Servei de Policia de Kosovo), i reorganitzà els ferrocarrils. La KFOR (Kosovo Force) controlava l'espai aeri de la província. La UNMIK usa la bandera de l'ONU.

La UNMIK proclamà una discriminació positiva a l'assemblea de Kosovo. Dels 120 escóns, 10 són reservats per a serbis i 10 per a altres minories no albaneses, mentre que els restants 100 escons són escollits per votació directa.

L'estatus anòmal de Kosovo és el resultat de la Guerra de Kosovo (març a juny de 1999), en el transcurs de la qual es produïren atacs aeris contra les forces armades de la República Federal Iugoslava i la infrastructura civil, per part dels exèrcits de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) sense l'aprovació de l'ONU, que forçà la firma de l'acord Kumanovo, que assegurà la retirada de militars i l'ocupació de la província per una força conduïda per l'OTAN (KFOR) incloent també tropes russes (no prestant servei des de juliol de 2003).

Des de 1998, les forces iugoslaves lluitaven durament contra l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), temps durant el qual, intencionadament, segons l'OTAN, mataren diversos civils albanesos, violentaren o temporalment els expulsaren de la província i l'OTAN començà atacs aeris per a aturar-ho.

Tant l'OTAN com l'ONU continuen reconeixent formalment Kosovo com a part de Sèrbia encara que no permeten que Sèrbia n'exerceixi la sobirania, com des de 1999 la major part de la població sèrbia ha estat expulsada per extremistes albanesos. D'altra banda, Sèrbia ha negat en repetides ocasions la possibilitat de reconèixer la independència de Kosovo, i que aquesta violaria la llei internacional (els principis d'integritat territorial i no interferència en assumptes interns). El resultat més probable és l'aprovació de la independència, cosa que provocaria la fugida de la majoria dels kosovars d'origen serbi que resten a la zona.

El 7 d'octubre de 2005 l'ONU recomanà al Consell de Seguretat la iniciació de converses per a arribar a un acord sobre l'estatut definitiu per a la regió, segons l'informe elaborat per l'enviat especial de Kofi Annan.

El 26 de gener de 2007 Martti Ahtisaari, enviat especial de la ONU per a Kosovo, va donar a conèixer els detalls de la seva proposta per un estatus definitiu de la província. Aquesta, tot i no parlar directament d'independència, establia un important grau d'autonomia. Aquest esborrany de treball va portar a un procés de negociacions, que va acabar amb el trencament de converses i la declaració d'independència del parlament Kosovar el 17 de febrer del 2008.

Els punts principals del document d'Ahtisaari estableixen el desplegament indefinit de forces internacionals que garanteixin la seguretat, la tutela política de la Unió Europea a través d'un representant, la potestat que Kosovo firmi acords i demani l'ingrés a organismes internacionals, la formació d'una força militar de 2.500 homes amb armament lleuger, la creació de set municipis serbis amb un àmplia autonomia i fixar mesures per la protecció de l'herència històrica i cultural sèrbia.

El desembre de 2007 la Unió Europea va decidir enviar una "missió estabilitzadora" a la regió de Kosovo. Es va encomanar a l'encarregat de la política exterior de la unió, Javier Solana, que preparés el traspàs de la missió de l'ONU a Kosovo a mans europees. La missió, sense data definitiva per l'inici, enviaria a Kosovo 1.400 policies i 400 persones més. S'espera que cap a finals de 2008 les diferents tasques a realitzar es trobin enllestides.

[edita] Independència de Kosovo

El 17 de febrer de 2008, els 109 diputats del parlament de Kosovo van aprovar la declaració d'independència unilateral respecte de Sèrbia. El procés va rebre el suport dels Estats Units i d'una majoria dels estats membres de la Unió Europea, que no ha adoptat una posició comuna. Al Consell de Seguretat de l'ONU Rússia i Xina es mostren contràries al fet que la seccessionista província sèrbia esdevinga l'estat número 193.

[edita] Subdivisions administratives

Les subdivisions administratives a Kosovo s'anomenen Opstinas (comtat), normalment reben el nom de la ciutat més gran del comtat. Es van establir inicialment per Iugoslàvia i no reflecteixen acuradament el conjunt administratiu de subdivisions que ha creat alternativament el govern paral·lel albanès.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kosovo

• Kosovo a l'Enciclopèdia
• New Kosova Report - Kosovo News and Views Portal
• Kosovo - Universitat de Barcelona
• Cronologia de la història de Kosovo i altres dades
• Missió de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK) (anglès)
• Assemblea de Kosovo (anglès)
• Oficina del Primer Ministre de Kosovo (anglès)
• Oficina Estadística de Kosovo (anglès)

Estats d'Europa
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Membres de l'UNPO

Europa
Abkhàzia | Baixkortostan | Escània | Gagaúsia | Grec d'Albània| Hongaresos de Romania | Íngria | República Txetxena d'Itxkèria | Komi | Kosovo | Kumyks| Mari El| Sandjak | Tàtars de Crimea | Txuvàixia
Àsia
Aceh | Ahwazi| Assiris | Azerbaidjan Meridional| Balutxistan Occidental | Buriàtia | Chin | Chittagong Hill Tracts | Kayah | Khalistan | Kurdistan| Moluques del Sud | Mon | Nagaland | Papua Occidental | Shan | Sindh | Tibet | Turcmans de l'Iraq| Tuva | Turquestan Oriental
Àfrica
Cabinda | Camerun del Sud | Massai| Ogoni Oromo Rehoboth Basters | Somaliland | Twa | Venda| Zanzíbar
Amèrica
Maputxe | Sioux
Oceania
Aborígens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville