Kumyks

De Viquipèdia

Kumyks
Població total	295.000 (1993)
Regions amb població significativa	Rússia
Llengua	Kumyk, rus
Religió	Islamisme sunnita
Grups humans relacionats	altres pobles Turcs

Els kumyks són un poble turc que ocupen el planell Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen el Mar Caspi. Són aproximadament el 12,86% de la població de la república russa de Daguestan, i suposen el 16,5 % de la població de la capital, Makhatxkalà. També hi ha uns 10.000 a la república de Txetxènia i uns 2.000 a Calmúquia. Parlen la llengua kumyk i practiquen la religió musulmana, amb alguns rituals propis de tarannà preislàmic.

Taula de continguts 1 Localització 2 Població 3 Organització política 4 Enllaços externs

[edita] Localització

Viuen al nord de la cadena principal del Gran Caucas, als vessants nord, nord i est del Caucas daguestanès, entre les altures i la Càspia, de Derbent a Adzhi Su (curs inferior del Terek), però també n'hi ha fora del Daguestan. Són majoritaris als districtes de Khasavjurt, Babayurt, Kizilyurt, Buynarsk, Karabudajkent, Kayakent i Kaytag. Viuen a vuit districtes distribuïts en tres zones:

• La planura del Nord (Babajurt, Khasavjurt i Kizilyurt)
• Planura costera oriental (Buynarsk, Karabudakhert)
• Kumyks meridionals (Kayakent i les viles de Magalis, Yangikent i Tumeler, a Kaytak)

També són nombrosos a les ciutats de Makhatxkalà, Derbent, Buynarsk, Khasavyurt i Izberbash.

[edita] Població

Segons els censos soviètics, el 1926 eren 94.549 invidisus, augmentaren a 134.967 el 1959 i a 282.178 el 1989. Els eu origen ètnic és complex i difícil: barreja d'elements caucàsics amb turcs nòmades (cumans, khàzars, kiptxaks) que baixaren de les estepes del Nord del Càucas, i que imposaren llur llengua als autòctons.

La nacionalitat kumyk s'afirmaria en el segle XII quan els onades successives de l'Horda d'Or els empentaren més al sud. La islamització començà amb la doble influència de l'Horda d'Or al Nord i dels lakh al Sud s'acabà en el segle XIV, quan l'Horda s'annexà el Nord del Daguestan. Històricament es dividiren en tres grups: els del nord, els del centre, units al shamkhalat de Tarki, i els del sud, a l'usmi de Kaytak.

Socialment, abans de la Revolució russa tenien una de les estructures feudals més complexos, més completes i més poderoses del Daguestan. El shamkhal era el dirigent, que afirmava descendre dels àrabs sirians, els beks o prínceps rivals, els chanka, alta noblesa; els sala-uzden, noblesa mitjana; uzden, homes lliures, chagar o serfs alliberats, organitzats en dim (grups), els erkeme, serfs adscrits a la terra que vivien en auls, i els kul, esclaus domèstics. Els comerciants no s'organitzarien com a classe fins el desenvolupament capitalista del segle XIX, però hi hauria pocs obrers, ja que la tendència tendia a l'artesanat familiar.

El seu sistema educatiu era menys desenvolupat que l'avar. El 1948 tenien vuit escoles secundàries (per 17 els avars) a Karabudakhent, Kayakent, Izberbash, Makhachkala, Khasavyurt, Buynaksk, Baba Yurt i Kizil Yurt. Amb la sovietització, el caràcter de l'economia tradicional s'ha modificat: l'agricultura i la ramaderia han estat mecanitzades i col·lectivitzades i permeten produir cereals i cotó a gran escala. La indústria de la pesca i de les conserves, el petroli de Kayakent, les hidroelèctriques i altres, l'artesanat tradicional (articles de llana teixida i tapissats a Kumtarkal, Kayakent i Kazanish, orfebreria a Irneli, Kafir-Kumukh, Sultan Yeniurt, ferreria a Verkhneye, Nizhkeych i l'aul d'Anderey, i terrissa a Verkheniye i Kazanych).

[edita] Organització política

Són una de les ètnies que formen el Daguestan i la seva llengua n'és una de les cooficials. Tot i així, el 1990 fundaren el moviment Tenglik (Igualtat) dirigit per Salav Aliev, de caire nacionalista, partidari de crear un estat nacional kumyk per tal de preservar la seva cultura. El novembre del 1990 el parlament daguestanès aprovà la creació d'una república Autònoma Kumyk dins Daguestan, però ho rebutjaren per insuficient. El 1994 també formaren un Congrés Nacional Kumyk, de caire moderat, i partidari de l'autonomia cultural. També són observadors de la Confederació de Pobles del Càucas Nord, fundada el 1989.

[edita] Enllaços externs

• Kumyks at Regnal Chronologies