Kumyks

De Viquip??dia

Kumyks
Poblaci?? total	295.000 (1993)
Regions amb poblaci?? significativa	R??ssia
Llengua	Kumyk, rus
Religi??	Islamisme sunnita
Grups humans relacionats	altres pobles Turcs

Els kumyks s??n un poble turc que ocupen el planell Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, aix?? com les terres que voregen el Mar Caspi. S??n aproximadament el 12,86% de la poblaci?? de la rep??blica russa de Daguestan, i suposen el 16,5 % de la poblaci?? de la capital, Makhatxkal??. Tamb?? hi ha uns 10.000 a la rep??blica de Txetx??nia i uns 2.000 a Calm??quia. Parlen la llengua kumyk i practiquen la religi?? musulmana, amb alguns rituals propis de tarann?? preisl??mic.

Taula de continguts 1 Localitzaci?? 2 Poblaci?? 3 Organitzaci?? pol??tica 4 Enlla??os externs

[edita] Localitzaci??

Viuen al nord de la cadena principal del Gran Caucas, als vessants nord, nord i est del Caucas daguestan??s, entre les altures i la C??spia, de Derbent a Adzhi Su (curs inferior del Terek), per?? tamb?? n'hi ha fora del Daguestan. S??n majoritaris als districtes de Khasavjurt, Babayurt, Kizilyurt, Buynarsk, Karabudajkent, Kayakent i Kaytag. Viuen a vuit districtes distribu??ts en tres zones:

• La planura del Nord (Babajurt, Khasavjurt i Kizilyurt)
• Planura costera oriental (Buynarsk, Karabudakhert)
• Kumyks meridionals (Kayakent i les viles de Magalis, Yangikent i Tumeler, a Kaytak)

Tamb?? s??n nombrosos a les ciutats de Makhatxkal??, Derbent, Buynarsk, Khasavyurt i Izberbash.

[edita] Poblaci??

Segons els censos sovi??tics, el 1926 eren 94.549 invidisus, augmentaren a 134.967 el 1959 i a 282.178 el 1989. Els eu origen ??tnic ??s complex i dif??cil: barreja d'elements cauc??sics amb turcs n??mades (cumans, kh??zars, kiptxaks) que baixaren de les estepes del Nord del C??ucas, i que imposaren llur llengua als aut??ctons.

La nacionalitat kumyk s'afirmaria en el segle XII quan els onades successives de l'Horda d'Or els empentaren m??s al sud. La islamitzaci?? comen???? amb la doble influ??ncia de l'Horda d'Or al Nord i dels lakh al Sud s'acab?? en el segle XIV, quan l'Horda s'annex?? el Nord del Daguestan. Hist??ricament es dividiren en tres grups: els del nord, els del centre, units al shamkhalat de Tarki, i els del sud, a l'usmi de Kaytak.

Socialment, abans de la Revoluci?? russa tenien una de les estructures feudals m??s complexos, m??s completes i m??s poderoses del Daguestan. El shamkhal era el dirigent, que afirmava descendre dels ??rabs sirians, els beks o pr??nceps rivals, els chanka, alta noblesa; els sala-uzden, noblesa mitjana; uzden, homes lliures, chagar o serfs alliberats, organitzats en dim (grups), els erkeme, serfs adscrits a la terra que vivien en auls, i els kul, esclaus dom??stics. Els comerciants no s'organitzarien com a classe fins el desenvolupament capitalista del segle XIX, per?? hi hauria pocs obrers, ja que la tend??ncia tendia a l'artesanat familiar.

El seu sistema educatiu era menys desenvolupat que l'avar. El 1948 tenien vuit escoles secund??ries (per 17 els avars) a Karabudakhent, Kayakent, Izberbash, Makhachkala, Khasavyurt, Buynaksk, Baba Yurt i Kizil Yurt. Amb la sovietitzaci??, el car??cter de l'economia tradicional s'ha modificat: l'agricultura i la ramaderia han estat mecanitzades i col??lectivitzades i permeten produir cereals i cot?? a gran escala. La ind??stria de la pesca i de les conserves, el petroli de Kayakent, les hidroel??ctriques i altres, l'artesanat tradicional (articles de llana teixida i tapissats a Kumtarkal, Kayakent i Kazanish, orfebreria a Irneli, Kafir-Kumukh, Sultan Yeniurt, ferreria a Verkhneye, Nizhkeych i l'aul d'Anderey, i terrissa a Verkheniye i Kazanych).

[edita] Organitzaci?? pol??tica

S??n una de les ??tnies que formen el Daguestan i la seva llengua n'??s una de les cooficials. Tot i aix??, el 1990 fundaren el moviment Tenglik (Igualtat) dirigit per Salav Aliev, de caire nacionalista, partidari de crear un estat nacional kumyk per tal de preservar la seva cultura. El novembre del 1990 el parlament daguestan??s aprov?? la creaci?? d'una rep??blica Aut??noma Kumyk dins Daguestan, per?? ho rebutjaren per insuficient. El 1994 tamb?? formaren un Congr??s Nacional Kumyk, de caire moderat, i partidari de l'autonomia cultural. Tamb?? s??n observadors de la Confederaci?? de Pobles del C??ucas Nord, fundada el 1989.

[edita] Enlla??os externs

• Kumyks at Regnal Chronologies