Maputxe

De Viquipèdia

Maputxe
Població total	978.000 (cens del 2000)
Regions amb població significativa	Xile, Argentina
Llengua	castellà, mapudungun
Religió	cristianisme, religió maputxe
Grups humans relacionats	patagons

Els maputxes (del mapudungun mapuche: mapu, "terra" i che, "poble") són una ètnia d'amerindis sud-americans. Són aproximadament uns 928.000 a Xile, dels quals uns 400.000 encara parlen la llengua nadiua, i potser uns 50.000 a l'Argentina, dels quals uns 40.000 parlen el mapudungun.

Taula de continguts 1 Territori 2 Distribució geogràfica 3 Divisió 4 Costums 5 Religió 6 Organització política 7 Bibliografia 8 Enllaços

[edita] Territori

El seu país, també anomenat Aucan Mapu (Terra dels Rebels), era conegut també com a Araucània. Antigament ocupaven tot el territori xilè al sud del riu Maule fins a l’illa de Chiloé (Chillwe), a les regions del Bío-Bío, l'Araucanía i Los Lagos, així com a bona part de les províncies argentines de Neuquén, La Pampa, Río Negro i Chubut. El país, conegut el 1860 com el Regne de l'Araucània i la Patagònia, comprenia un territori d’1.131.937 km².

[edita] Distribució geogràfica

El 44,1 % dels maputxes viu a l’aglomeració de Santiago de Xile, i són el 90 % dels camperols a Malleco i Cautín (el 10-15 % dels camperols xilens). Es reparteixen dins les diferents regions xilenes de la manera següent:

• Regió de Tarapacá (9.387 individus, 2,1 % de la població de la regió)
• Regió d'Antofagasta (11.872 individus, 2,4 % de la població de la regió)
• Regió d'Atacama (6.584 individus, 2,6 % de la població de la regió)
• Regió de Coquimbo (17.779 individus, 2,9 % de la població de la regió)
• Regió de Valparaíso (58.668 individus, 3,8 % de la població de la regió)
• Regió d'O'Higgins (34.278 individus, 4,4 % de la població de la regió)
• Regió del Maule (31.829 individus, 3,5 % de la població de la regió)
• Regió del Bío-Bío (125.090 individus, 6,7 % de la població de la regió)
• Regió de l'Araucània (144.794 individus, 16,65 % de la població de la regió)
• Regió de Los Lagos (68.793 individus, 6,4 % de la població de la regió)
• Regió d'Aysén (3.158 individus, 3,4 % de la població de la regió)
• Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena (4.612 individus, 3 % de la població de la regió)
• Regió Metropolitana de Santiago (407.421 individus, 6,7 % de la població de la regió)
• A l'estranger (461 individus)
• No declarats (3.334 individus)

[edita] Divisió

Els maputxes també han estat anomenats araucans, el nom dels quals prové d'aucan, "rebel". Es divideixen en diversos grups:

• Maputxes pròpiament dits (“gent de la terra”), també coneguts com a molutxes (“gent de l’oest”), ocupaven antigament la zona entre el Bío-Bío i el Toltén. Són el grup més nombrós (potser uns 800.000 a Xile i 30.000 a l'Argentina) i han absorbit alguns dels altres grups. També són el grup més guerrer i que encapçala més revoltes contra els criolls.
• Ranqueltxes, vivien als marges del riu Salado (a la Pampa); el 1860 eren uns 10.000. Foren desplaçats de llurs terres i acabaren unint-se als maputxes.
• Pikuntxes (“gent del nord”), vivien entre Copiapó-Itata i vora l’actual Mendoza, als rius Choapa i Ñuble. Actualment estan extingits.
• Pewentxes (“gent dels araucàries”; de pewen, "araucària"). En realitat eren patagons araucanitzats. Vivien a la Província del Neuquén i a Ñuble i actualment són uns milers.
• Pueltxes (“gent de l'est”), vivien al voltant del riu Colorado; encara en queden uns milers.

[edita] Costums

Els maputxes es dividien antigament en famílies, dirigides per un cap de família; aquestes s’agrupaven en aldees, dirigides per un ülmen i un Consell d’Ancians, i aquestes en districtes. Els districtes es podien agrupar en tribus, aquestes comandades per un toqui, i en cas de guerra, les tribus s’agrupaven en federacions, però sense unitat política estable, i amb l’única finalitat de defensar-se dels wingka (“enemics estrangers”). Practicaven la poligínia, preferentment sororal, i el pagament de la núvia. El nombre d’esposes determinava el grau de riquesa, i en simulaven el rapte. Tenien successió patrilinial i residència patrilocal, així com l’estructura familiar extensa. Vivien en ruka, cases multifamiliars de fusta cobertes de fang, canyes i branques d’arbre, agrupades en aldees (una aldea podia tenir d’una a vuit ruques). Fan música amb tambors i trompetes de canya i banya, anomedes trutruca. No tenen escriptura pròpia, però els fets importants els escrivien en nusos semblants als khipus inques.

Els homes vestien el poncho i els dones el chamal, una túnica llarga. La salutació era mari-mari, i les visites eren cerimonioses: l’amfitrió convidava a entrar i anava repetint vellechi vei noconas o bé mu piqueimi (“així és, és veritat”, etc). Jugaven molt i feien apostes (rau) als daus, pilma o quechincague, però el més curiós era la chueca, baralla incruenta a crits com inche cai longo (“sóc cap de gos”) o inche cai aucatigue (“sóc cos de roure”). Judicialment gaudien de llargs codis orals, els adamapu, amb fort respecte a les lleis jeràrquiques i pena de mort per als delictes greus. I celebraven el ngillatun, celebració comunal de pregàries.

Els assassinats els resolvien amb una indemnització a la família del difunt, i només es reservava la pena de mort per als delictes de tarïció, adulteri, robatori i encissament mortal.

[edita] Religió

Antigament creien en Guenupillán (“ànima del cel”), ésser suprem considerat com a Gran Toqui del món invisible, que també rebia els noms de Pillán (de pillu “ànima”), Buta Gen (“gran ésser”), Thalcove (“el que trona”), Vilpepipoe (“omnipotent”), Vilocuvoe (“creador de tot”), Mollgellu (“l’etern”) o Aunolu (“infinit”). D’ell depenien deïtats menors com Meulen (déu del benefici), Trentren (també benefactor), Opunamun (Déu de la faula i dels follets) i Antumalguen (esposa del sol).

Creien que el maligne anomenat Huecub o Vekufu, autor de totes les malifetes i dissorts i causant de toets les malalties. També creien que les pillán (ànimes) dels homes eren inmortals, i que podien ser bones o dolentes. Les lluites entre pillans originarven la direcció del vent, les tempestes, etc. També creien en la vida futura; per als bons, una terra fèrtil amb bones collites i dones boniques, i pels dolents, una terra estèril i àrida.

Com a xamànics, creien que les malalties es produïen quan Vefuku robava l’ànima del malalt. Tenien nombrosos machis (xamans) amb diferents funcions: els wibel diagnosticaven malalties, els dengulfe eren endivinadors que parlven amb els esperits, els peumantufe interpretaven somnis, i els yacamuche guarien els malalties. Quan algú moria, el machi n’examinava el cadàver, i quan queia malalt celebraven la machitun, cerimònia on intentava recuperar l’ànima robada del malalt caient en èxtasi. Literàriament hi destaquen els gèneres epeo (ficció) i ngutram (llegendes i història).

[edita] Organització política

La Llei 19.253 de 27 d'octubre del 1993 reconeix el dret històric de les comunitats indígenes a posseir la seva terra, i gaudeixen d’un òrgan de govern propi, Aukill Wall Mapu Ngunam (Consell de Totes les Terres), dirigit des del 1992 per Aucan Huicanam, reconegut com a òrgan unitari de tots els araucans i maputxes, principalment.

[edita] Bibliografia

• Aldunate, Carlos. 1997. Mapuche: gente de la tierra en Culturas de Chile. Santiago, Andrés Bello.
• Bengoa, José. (1985) 1999. Historia del pueblo mapuche: siglo XIX y XX. Santiago de Chile: LOM.
• Bengoa, José, 1999, Historia de un conflicto: los mapuches y el Estado en el siglo XX. Santiago de Chile, Planeta
• Correa, Martín y otros, 2005, La Reforma Agraria y las tierras mapuches. Chile 1962-1975. Santiago de Chile, Lom ediciones.
• Federación Interancional de Derechos Humanos, Chile. La otra transición chilena, derechos del pueblos mapuche, politica penaly protesta social en un estado democrático, consultado en línea el 2 de mayo de 2006 [1].
• Hérnandez, Isabel. 2003. Autonomía o ciudadanía incompleta. El pueblo mapuche en Chile y Argentina. Santiago de Chile. Pehuén editores. ISBN 956-160-371-3
• Human Rights Watch, Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile, consultado en línea el 2 de mayo de 2006, [2]
• Ibarra, Mario. 2003. Algunas reflexiones y notas a propósito de algunos tratados, en éste momento, no reconocidos, firmados entre potencias coloniales o Estados actuales y pueblos indígenas. en Seminario de expertos sobre tratados, convenios y otros acuerdos constructivos entre los estados y los pueblos indígenas. Ginebra. Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos.
• Pinto, Jorge, De la inclusión a la exlusion: la formación del estado, la nación y el Pueblo Mapuche, 2000. Instituto e Estudios Avanzados, Santiago de Chile, 2001.
• Saavedra Peléz, Alejandro. 2002. Los mapuche en la sociedad chilena actual. Santiago de Chile: LOM Ediciones. ISBN 956-282-490-X.
• Verta, Ricardo, José Aywin, Andrea Coñuecar y Elicurá Chihauilaf. 2004. El despertar del pueblo mapuche. Nuevos conflictos, viejas demandas. Santiago de Chile. LOM Ediciones ISBN 956-282-647-3.

[edita] Enllaços

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maputxe

• Portal Maputxe del Puel Mapu
• Diccionari maputxe-espanyol
• Directori DMOZ
• Text íntegre de La araucana
• Diccionari Freelang maputxe-espanyol / espanyol-maputxe
• Laboratori de Desclassificació Comparada
• Indebido Proceso: los juicios antiterroristas, los tribunales militares y los mapuche en el sur de Chile (Pdf)