Txuvàixia

De Viquipèdia

Чува́шская Респу́блика (Txuvàixkaia Respúblika) Чăваш Республики (Txavaix Respubliki)
Informació
Capital:	Xupaixkar en rus Txeboksari
Població  - Total  - Densitat de població	1.346,300 h. (2005) 74 hab/km²
Superfície	18.343 km²
Governador	Nikolai Fiodorov
Idiomes oficials	Rus i txuvaix
Lloc web	Govern

La República de Txuvàixia (en rus Чува́шская Респу́блика, Txuvàixkaia Respúblika; en txuvaix Чăваш Республики, Txavaix Respubliki), és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa. la capital és Txeboksari (txuvaix Shupashkar).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Economia 3 Demografia 4 Enllaços

[edita] Geografia

Txuvàixia es troba situada en el centre de la Rússias Europea, en el cor de la regió del Volga-Vyatka, a mig camí entre Nijni Novgorod i Kazan. No és gaire extensa, però és una de les més poblades, amb una població de 1.35 milions d'habitants.

Limita al nord i oest amb el riu Volga, amb la república Mari El al nord i la Província de Nijni Nóvgorod a l'oest, al sud amb Mordòvia i la Província d'Uliànovsk, i a l'est amb Tatarstan. La capital, Txeboksari es troba als marges del Volga, uns 650 km a l'est de Moscou.

Ocupa la part occidental de la conca mitjana del Volga. A la part Norest hi ha el Planell Txuvaix, amb alçàries de 175 metres a 227 metres, que descenen precipitadament sobre el Volga. La part oriental forma part de la Regió del Trans Volga (50-70 m).

El país és travessat per nombrosos rius, tots ells tributaris del Volga (txuvaix Atâl), com els Sura, Bezdna (Pasna), Algashka (Ulxash), Anish (Ënêsh), Uta (Vâta), Kiria, Menia, Svijaga (Sêve), Kubnia, Bula (Pâla) i altres. Els principals llacs (hi ha uns 400) són els Siutkul i Shikhazanskoje, i hi ha una fauna molt variada.

[edita] Economia

La producció és principalment de caire agropequari, amb predomini de la producció de cereals (12 milions de tones) la ramaderia de porcs, ovelles i cabres, així com la producció d’ous i fusta. En el sòl hi na reserves de combustibles vegetals, carbonats i altres, principalment petroli i gas. Són importants els jaciments de dolomites (12.200 tones) i anhidrites (50.900 tones), i el guix (120.000 tones) és de gran qualitat. Es produeixen 46 milions de tones de materials per a la construcció, i fosforita a Alatyr.

La indústria suposa el 60 % del PIB. A Chekbosary hi ha les principals factories industrials, de caire electrònica i química, de transformació de productes agropequaris (hi ha unes 700 empreses d’aquest sector, que empra el 23 % dels treballadors) i fusteres, com a les altres repúbliques del Volga. El percentatge de producció industrial correspon un 36 % a la metal·lúrgica (l’empresa Promtractor, que fabrica bona part dels tractors russos), un 24 % indústries lleugeres (empreses Chimprom, Textilmash, Chekbosary Cotton Mill Ltd i Dieselprom), un 15 % alimentàries, un 7 % elèctriques i similar en materials de construcció.

[edita] Demografia

• Població

Segons el cens del 2002, la població total de Txuvàixia era de 1,346,300. 794,800, o 60.9% de lapoblació vivien a zones urbanes. 510,200, o 39.1% de la població viu a zones rurals. La ciutat més gran és la capital capital, Txeboksari, seguida de la propera Novocheboksarsk.

• Estadístiques vitals (2005)
  • Naixements: 13,133 (birth rate 10.1)
  • Morts: 19,682 (death rate 15.2)
• Grups ètnics

Segons el Cens rus (2002), els Txuvaixos són el 67.7% de la població de la república. Altres grups inclouen els rússos (26.5%), tàtars (2.8%), mordovians (1.2%), ucraïnesos (0.5%), i nombrosos grups més petits, cadascun amb menys del 0.5% de la població.

	cens 1939	cens 1959	cens 1970	cens 1979	cens 1989	cens 2002
Txuvaixos	777,202 (72.2%)	770,351 (70.2%)	856,246 (70.0%)	887,738 (68.4%)	906,922 (67.8%)	889,268 (67.7%)
Russos	241,386 (22.4%)	263,692 (24.0%)	299,241 (24.5%)	338,150 (26.0%)	357,120 (26.7%)	348,515 (26.5%)
Tàtars	29,007 (2.7%)	31,357 (2.9%)	36,217 (3.0%)	37,573 (2.9%)	35,689 (2.7%)	36,379 (2.8%)
Mordovians	22,512 (2.1%)	23,863 (2.2%)	21,041 (1.7%)	20,276 (1.6%)	18,686 (1.4%)	15,993 (1.2%)
Ucraïnesos	3,629 (0.3%)	3,837 (0.3%)	4,487 (0.4%)	6,122 (0.5%)	7,302 (0.5%)	6,422 (0.5%)
Altres	3,074 (0.3%)	4,759 (0.4%)	6,443 (0.5%)	8,752 (0.7%)	12,304 (0.9%)	17,177 (1.3%)

[edita] Enllaços

• Sobre la bandera i escut de Txuvàixia
• Portal oficial dels cossos administratius de la República Txuvaix
• Txuvàixia

Subdivisió administrativa de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej | Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg Província autònoma Hebreus Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga