Iamàlia
De Viquipèdia
| Яма́ло-Не́нецкий автоно́мный о́круг (Iamalo-Nénetski avtonomni ókrug) |
|
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital | Salekhard |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 683.976 km² |
| Governador | Iuri Neielov |
| Idiomes oficials | Rus i nenets (no oficial) |
 |
|
Iamàlia (en rus Яма́ло-Не́нецкий автоно́мный о́круг Iamalo-Nénetski avtonomni ókrug, en llengua nenets Jamaly'-Nenëtsie" avtonomnyj ñokruk), o simplement Ямалия (Iamàlia) és un districte autònom de la Província de Tiumèn (subjecte federal) de la Federació Russa. La capital és Salekhard, però altres ciutats són Noyabrsk (pop. 96,440) i Novy Urengoy (pop. 94,456).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Limita al sud amb la Província de Tiumèn, a l'est amb la República de Komi i Nenètsia, i a l'oest amb el Territori de Krasnoiarsk.
[edita] Economia
L'àrea és rica en gas natural; la segona companyia de gas més important de Rússia, Novatek, té la seva seu a Salekhard.
[edita] Població
El territori ha estat destí de nombrosos treballadors d'arreu de Rússia que arribaren a la zona i que han minoritzat els pobles nadius de la regió, de tal manera que actualment els nenets només són el 5,2% de la població, superats en nombre pels tàtars (5,4%), ucraïnesos (13%) i russos (58,8%). Altres grups ètnics en importància inclouen bielorussos (8.989 o 1,8%), khantis (1,7%), àzeris (8.353 o 1,65%), baixkirs (7.932 o 1,56%), komis (1,22%), moldaus (5.400 or 1,06%) i altres. (segons el Cens rus (2002))
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nenets | 13.454 (29,3%) | 13.977 (22,4%) | 17.538 (21,9%) | 17.404 (11%) | 20.917 (4,2%) | 26.435 (5,2%) |
| Khantis | 5.367 (11,7%) | 5.519 (8,9%) | 6.513 (8,1%) | 6.466 (4,1%) | 7.247 (1,5%) | 8.760 (1,7%) |
| Komis | 4.722 (10,3%) | 4.866 (7,8%) | 5.445 (6,8%) | 5.642 (3,6%) | 6.000 (1,2%) | 6.177 (1,2%) |
| Selkups | 87 (0,2%) | 1.245 (2%) | 1.710 (2,1%) | 1.611 (1%) | 1.530 (0,3%) | 1.797 (0,4%) |
| Russos | 19.308 (42,1%) | 27.789 (44,6%) | 37.518 (46,9%) | 93.750 (59%) | 292.808 (59,2%) | 298.359 (58,8%) |
| Ucraïnesos | 395 (0,9%) | 1.921 (3,1%) | 3.026 (3,8%) | 15.721 (9,9%) | 85.022 (17,2%) | 66.080 (13%) |
| Tàtars | 1.636 (3,6%) | 3.952 (6,3%) | 4.653 (5,8%) | 8.556 (5,4%) | 26.431 (5,3%) | 27.734 (5,5%) |
| Altres | 871 (1,9%) | 3.065 (4,9%) | 3.574 (4,5%) | 9.694 (6,1%) | 54.889 (11,1%) | 71.664 (14,1%) |
.png/20px-Flag_of_Krasnodar_kray_(1995).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Pskov_rayon_(Pskov_oblast).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Voronezh_Oblast_(1998-2005).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_St_Petersburg_(Russia).png){kind=small}
