[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Iamàlia - Viquipèdia

Iamàlia

De Viquipèdia

Яма́ло-Не́нецкий автоно́мный о́круг
(Iamalo-Nénetski avtonomni ókrug)
Bandera de Iamàlia
Informació
Capital Salekhard
Població

 - Total
 - Densitat de població


515.097 h. (2005)
0,75 hab/km²

Superfície 683.976 km²
Governador Iuri Neielov
Idiomes oficials Rus i nenets (no oficial)
Mapa de Iamàlia dins Rússia

Iamàlia (en rus Яма́ло-Не́нецкий автоно́мный о́круг Iamalo-Nénetski avtonomni ókrug, en llengua nenets Jamaly'-Nenëtsie" avtonomnyj ñokruk), o simplement Ямалия (Iamàlia) és un districte autònom de la Província de Tiumèn (subjecte federal) de la Federació Russa. La capital és Salekhard, però altres ciutats són Noyabrsk (pop. 96,440) i Novy Urengoy (pop. 94,456).

Taula de continguts

[edita] Geografia

Limita al sud amb la Província de Tiumèn, a l'est amb la República de Komi i Nenètsia, i a l'oest amb el Territori de Krasnoiarsk.

[edita] Economia

L'àrea és rica en gas natural; la segona companyia de gas més important de Rússia, Novatek, té la seva seu a Salekhard.

[edita] Població

El territori ha estat destí de nombrosos treballadors d'arreu de Rússia que arribaren a la zona i que han minoritzat els pobles nadius de la regió, de tal manera que actualment els nenets només són el 5,2% de la població, superats en nombre pels tàtars (5,4%), ucraïnesos (13%) i russos (58,8%). Altres grups ètnics en importància inclouen bielorussos (8.989 o 1,8%), khantis (1,7%), àzeris (8.353 o 1,65%), baixkirs (7.932 o 1,56%), komis (1,22%), moldaus (5.400 or 1,06%) i altres. (segons el Cens rus (2002))

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Nenets 13.454 (29,3%) 13.977 (22,4%) 17.538 (21,9%) 17.404 (11%) 20.917 (4,2%) 26.435 (5,2%)
Khantis 5.367 (11,7%) 5.519 (8,9%) 6.513 (8,1%) 6.466 (4,1%) 7.247 (1,5%) 8.760 (1,7%)
Komis 4.722 (10,3%) 4.866 (7,8%) 5.445 (6,8%) 5.642 (3,6%) 6.000 (1,2%) 6.177 (1,2%)
Selkups 87 (0,2%) 1.245 (2%) 1.710 (2,1%) 1.611 (1%) 1.530 (0,3%) 1.797 (0,4%)
Russos 19.308 (42,1%) 27.789 (44,6%) 37.518 (46,9%) 93.750 (59%) 292.808 (59,2%) 298.359 (58,8%)
Ucraïnesos 395 (0,9%) 1.921 (3,1%) 3.026 (3,8%) 15.721 (9,9%) 85.022 (17,2%) 66.080 (13%)
Tàtars 1.636 (3,6%) 3.952 (6,3%) 4.653 (5,8%) 8.556 (5,4%) 26.431 (5,3%) 27.734 (5,5%)
Altres 871 (1,9%) 3.065 (4,9%) 3.574 (4,5%) 9.694 (6,1%) 54.889 (11,1%) 71.664 (14,1%)

[edita] Enllaços externs


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga