Sakh??
De Viquip??dia
| ???????? ???????????????????????? (Sakh?? Respublikata) ?????????????????????? ?????????? (??????????????) (Resp??blika Sakh?? (Iak??tia)) |
|
|---|---|
|
|
|
| Informaci?? | |
| Capital: | Iakutsk |
| Poblaci??
- Total |
|
| Superf??cie | 3.103.200 km?? |
| Governador | Viatxeslav Xt??rov |
| Idiomes oficials | Iacut i rus |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La Rep??blica de Sakh?? (en rus ?????????????????????? ?????????? (??????????????), en iacut ???????? ????????????????????????, Sakh?? Respublikata) ??s una rep??blica (subjecte federal) integrada dins la Federaci?? Russa, tradicionalment anomenada Iac??tia, nom agafat del rus ??????????????. Aquesta extensa rep??blica aut??noma asi??tica ???gaireb?? tan gran com l'??ndia??? est?? situada al nord de Sib??ria, entre l'oce?? Glacial ??rtic al nord, el districte aut??nom de Txukotka, la prov??ncia de Magadan i el territori de Khab??rovsk a l'est, la prov??ncia de l'Amur al sud, les prov??ncies de Txit?? i d'Irkutsk al sud-oest i els districtes aut??noms dels Evenkis i de Taimir a l'oest. T?? una extensi?? de m??s de tres milions de quil??metres quadrats i una poblaci?? propera al mili?? d'habitants. La capital ??s Iakutsk.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Banyat pel mar de la Sib??ria Oriental i el mar de L??ptev, un 40% del territori es troba situat per damunt del Cercle Polar ??rtic. Ocupa una extens??ssima regi?? de tundra i taig?? de l'altipl?? de la Sib??ria central, partida en dues meitats pel riu Lena; a la part oriental discorre el riu Kolima. La meitat nord-oriental del territori t?? un relleu molt accidentat (muntanyes de Verkhoiansk i Txerski, amb el pic Pobeda, de 5.147 m, la m??xima altitud de la rep??blica), i al sud les muntanyes de Stanovoi el separen de la vall de l'Amur. Inclou l'arxip??lag de la Nova Sib??ria.
[edita] Demografia
- Poblaci??: 949,280 (2002)
- Urbana: 609,999 (64.3%)
- Rural: 339,281 (35.7%)
- Masculina: 464,217 (48.9%)
- Femenina: 485,063 (51.1%)
- Grups ??tnics: Segons el Cens rus (2002) lacomposici?? nacional ??ss ??? 432,290 iacuts (45.54%), ??? 390,617 russos(41.15%), ??? 34,633 ucra??nesos (3.65%), ??? 18,232 evenkis (1.92%), ??? 11,657 evens (1.23%), ??? 10,755 t??tars (1.13%), ??? 7,266 buriats (0.77%), ??? 4,236 bielorussos (0.45%), ??? 2,764 armenis (0.29%), ??? 2,355 baixkirs (0.25%), ??? 2,293 ??zeris (0.24%), ??? 2,283 alemanys (0.24%), ??? 2,255 moldaus (0.24%), ??? 2,072 mordovians (0.22%), ??? 1,815 coreans (0.19%), ??? 1,700 txuvaixos (0.18%), ??? 1,454 kirguisos (0.15%), ??? 1,272 dolgans (0.13%), ??? 1,272 uzbeks (0.13%), ??? 1,105 tadjiks (0.12%), ??? 1,097 iukagirs (0.12%), ??? 1,000 ing??ixos (0.11%), i altres grups amb menys d'un miler de persones cadascun. (0.28% dels habitants no es declararen de cap nacionalitat).
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Iacuts | 233,273 (56.5%) | 226,053 (46.4%) | 285,749 (43.0%) | 313,917 (36.9%) | 365,236 (33.4%) | 432,290 (45.5%) |
| Dolgans | 10 (0.0%) | 64 (0.0%) | 408 (0.0%) | 1,272 (0.1%) | ||
| Evenkis | 10,432 (2.5%) | 9,505 (2.0%) | 9,097 (1.4%) | 11,584 (1.4%) | 14,428 (1.3%) | 18,232 (1.9%) |
| Evens | 3,133 (0.8%) | 3,537 (0.7%) | 6,471 (1.0%) | 5,763 (0.7%) | 8,668 (0.8%) | 11,657 (1.2%) |
| Iukaghirs | 267 (0.1%) | 285 (0.1%) | 400 (0.1%) | 526 (0.1%) | 697 (0.1%) | 1,097 (0.1%) |
| Txuktxis | 400 (0.1%) | 325 (0.1%) | 387 (0.1%) | 377 (0.0%) | 473 (0.0%) | 602 (0.1%) |
| Russos | 146,741 (35.5%) | 215,328 (44.2%) | 314,308 (47.3%) | 429,588 (50.4%) | 550,263 (50.3%) | 390,671 (41.2%) |
| Ucra??nesos | 4,229 (1.0%) | 12,182 (2.5%) | 20,253 (3.0%) | 46,326 (5.4%) | 77,114 (7.0%) | 34,633 (3.6%) |
| Altres | 14,723 (3.6%) | 20,128 (4.1%) | 27,448 (4.1%) | 43,695 (5.1%) | 76,778 (7.0%) | 58,826 (6.2%) |
El iacut ??s llengua oficial a la rep??blica juntament amb el rus.
[edita] Economia
L'economia de Sakh?? est?? basada sobretot en l'exportaci?? de mat??ries primeres (sobretot diamants i or, i tamb?? estany, mica i carb??). Pel que fa als diamants, a la rep??blica s'hi produeix m??s del 90% de tot R??ssia, i el 40% de tot l'or. El poble aut??cton (els iacuts o sakh??s) s??n coneguts com a bons ca??adors, pescadors i pastors de rens.
[edita] Hist??ria
El pa??s ja fou habitat en el paleol??tic superior, a l'alt Lena (vers el 5.000 aC) i la vall de l'Aldan. El Neol??tic ocup?? tota la conca del Lena, amb petroglifs que descrivien ca??adors de c??rvols, relacionats amb altres de la resta de la conca del Lena, l'Indigirka i el Kolyma. Potser eren avantpasats dels actuals iucaghirs.
A l'edat dels metalls hi ha mostres de la Cultura de Glazkovo (Baikal), com els enterraments als rius Bugatxan i Itxtxiliakh (II mil??lenni aC). En el primer mil??lenni hi arrib?? el ferro, per?? l'economia continu?? sent depredadora. Cap el 1.500 aC reberen influ??ncia de l'art de les estepes.
El territori fou habitat inicialment (segle I aC) per tribus tunguses (evenkis i evens o lamuts), ca??adores de rens, i paleosiberianes (iucaghirs i txuktxis). Cap el segles X i XIII hi arribaren els iacuts, tribu de parla turquesa que fou empentada del seu territori original, als voltants del llac Baikal, pels mongols buriats, fins al Lena mitj??.
Per un temps, del 1921 al 1922, Sakh??, coneguda amb el nom de Iac??tia, fou tamb?? un estat aut??nom.
Despr??s de la revoluci?? de febrer de 1917, les autoritats locals de Iac??tia van recon??ixer el govern provisional. Despr??s de la Revoluci?? d'Octubre, els elements menxevics de Iac??tia van crear un Comit?? de Defensa de la Revoluci?? formalment proclamat el 22 de febrer de 1918, que va funcionar com un govern aut??nom i va existir fins el 7 de juliol de 1918, quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins all?? els bolxevics. L???agost de 1918, Iac??tia va caure en mans dels blancs, per?? els bolxevics locals van prendre el poder el 14/15 de desembre de 1918.
El novembre de 1921, forces blanques van entrar a la regi??. El mar?? de 1922, a Txuraptxa (Iac??tia), nacionalistes iacuts i russos blancs van crear l'Administraci?? Popular Regional Provisional de Iac??tia, dirigida per G. Iefimov i amb una for??a armada (l'Ex??rcit Popular de Iac??tia) dirigida per Korobeinikov. Derrotats per l'ex??rcit de la Rep??blica de l'Extrem Orient, l'administraci?? i l'ex??rcit foren evacuats cap als ports d'Okhotsk i Aian, a l'actual territori de Khab??rovsk. El 27 d'abril de 1922 fou creada la Rep??blica Socialista Sovi??tica Iacut (coneguda per RSSA de Iac??tia).
L'estiu de 1922, l'administraci?? iacut derrocada va demanar ajuda als emigrats blancs a Harbin (Xina). Es va formar la Brigada (o Drujina) Siberiana Volunt??ria, dirigida pel general A. P??peliaev. El 17 de juliol de 1923, els destacaments de P??peliaev van ser fets presoners a Aian i la resist??ncia es va acabar.
La bandera del govern aut??nom fou negra, blanca i vermella, i se suposa que derivava de l'escut concedit pels tsars a la regi??, que t?? aquests colors.
El nom actual, Rep??blica de Sakh??, fou adoptat al comen??ament de 1992, just despr??s de la desintegraci?? de la Uni?? Sovi??tica, quan el territori va accedir a una m??s ??mplia autonomia dins la Federaci?? Russa. Sakh?? ??s el nom que el poble iacut d??na al seu pa??s.
.png/20px-Flag_of_Krasnodar_kray_(1995).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Pskov_rayon_(Pskov_oblast).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Voronezh_Oblast_(1998-2005).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_St_Petersburg_(Russia).png){kind=small}
