Iacuts
De Viquip??dia
| Iacuts | |
|---|---|
| Poblaci?? total | 450,000 |
| Regions amb poblaci?? significativa | R??ssia |
| Llengua | Sakha, rus |
| Religi?? | Cristianisme ortodox, xamanisme |
| Grups humans relacionats | altres pobles turcs |
Iacuts o Sakha, s??n un poble turc que viu a la rep??blica russa de Sakh?? o Iac??tia. S??n poc m??s de 450.000 individus, i tamb?? hi ha alguns al Territori de Khab??rovsk i a Ev??nkia. El seu nom prov?? de l'evenki yako (estranger).
Taula de continguts |
[edita] Costums
Hi ha tres tipus f??sics: barrejats amb russos, t??rquesps i mong??lics. Confonen els colors blau i verd, tenen el cap gros i la fesomia bronzejada. Vivien en bases bases n??mades o ulusj o b?? en viles fixes o naslegi, ambd??es expressions de llengua no iacut. Eren ca??adors i ramaders n??mades, activitats que alternaven amb la pesca i l???agricultura semisedent??ria. Els que vivien m??s al nord tenien ramats de rens, eren h??bils artesans i tenien molt desenvolupades les actituds comercials.
Les urasa tenien forma de campana molt estreta feta de troncs d?????lber en forma de pir??mide coberta d???argila o de fems d???animal, les finestres eren petites i el paviment intern de terra. La roba consistia en pantalons fins el genoll (son) en forma de mig caft??; a l???hivern duien una pell (samaiak) i un barret de pana. Als peus, el torbasi fet amb cuir de ren o de cavall. Les dones vestien de manera semblant, per?? amb arracades de metall. Mengen carn crua, peix i llet.
Es dividien en tribus i clans (els principals eren els namas, kangalas, mengin, forogon, baturust i batulin), amb toions o l??ders militars que posse??en molts caps de ramats i les millors pastures, que explotaven llurs serfs i kuluts (esclaus). Tenen molts trets comuns amb altres pobles pastors d'??sia Central, per?? tamb?? amb elements de la taig??.
Eren pastors n??mades de vaques, cavalls i rens, i els grups de m??s al nord-oest contactaren amb els evenkis. Tenien divinitats blanques i negres, es dividien en clans tot??mics (con) que practicaven el matrimoni exog??mic, per?? amb vestigis d'endog??mia, de polig??mia i d'incest, i eren xamanistes. Veneraven els cavalls i es creien descendents dels ossos; creien que hi havia d??us blancs o bons, que contactaven amb els xamans, i d??us negres o dolents. Mantenien el culte al cavall (potser restes de totemisme) i eren l?????nic poble aut??cton siberi?? terrissaire. Eren hospitalaris i bons comerciants. Tamb?? creien en un gran creador blanc i dues divinitats, una superior i una d???inferior. Recitaven els olonkho, poemes ??pics de gran bellesa.
[edita] Hist??ria
Es creu que arribaren al territori de l'actual Iac??tia en els segles X-XIII, empentats cap nord pels altres pobles mongols i turquesos. A partir del segle XV comen??aren a assimilar la poblaci?? local, ja que dominaven els marges dels rius Lena i Amga, Viliu i Olekma, aix?? com els alts del Jana. El 1450 el capdill Omogai els unific?? contra les pressions de t??tars i mongols, i degut al seu a??llament es mantingueren al marges de les noves religions budista i musulmana, imposades als altres pobles turcs i mongols. Tanmateix, no formaren cap estat unificat, encara que no foren sotmesos al khanat de Sibir. El 1581 hi arribaria el cosac rus Jermak, per?? nom??s es mantingu?? als marges del Uaga??.
Durant el segle XVII formaren 80 tribus independents dividides en clans endog??mics, n??mades i ferraters, unificades pel capdill o toion dels khangalass, Tygyn (mort el 1632).
Cap els 1629 els cosacs russos arribaren als marges del Lena, el 1630 sotmeteren als primers iacuts, i en llur expansi?? siberiana, i el 1632 hi fundaren la fortalesa de Lensky Ostrog (avui Iakutsk), la qual traslladaren al marge oposat el 1640, i el 1644 hi constru??ren un port fluvial amb ancoratge de vaixells, i el 1641 Piotr Golovin fou nomenat primer governador de la zona. El 1636-1637 els iacuts es rebelaren contra els cosacs, per?? aquests disposaven d???ames de foc i els venceren. El 1638 es revoltaren tamb?? els iacuts d'Aldan amb els evenkis, per?? foren massacrats. El 1686 hi destru??ren la fortalesa iacut que hi havia al costat.
La conquesta i posterior colonitzaci?? trasbals?? el seu desenvolupament socio-ec??nomic i cultural; foren sotmesos a la pesant c??rrega del iasak (impost en pells) i oprimits pels militars tsaristes, oficials i comerciants. Entre el segle XVIII i XIX s???ocuparen principalment de la ramaderia de cavalls i altres, complementada amb la cacera i la pesca. Malgrat alguna resist??ncia, van mantenir un autogovern fins que el 1782 Caterina II de R??ssia establ?? les primers divisions administratives de la Sib??ria. Despr??s adoptaren l???agricultura; i tot i que a mitjans del segle XVIII foren convertits al cristianisme, el xamanisme no ha desaparegut totalment.
Durant el segle XVII destru??ren el poder dels toions i el pa??s fou colonitzat amb presoners polonesos i dissidents religiosos com els skopzos, que predicaven la supremacia de l???esperit sobre la carn, i que es castraven per a no mantenir relacions sexuals. Durant el segle XVIII hi foren enviats nobles desterrats que havien perdut el favor del tsar en revoltes de palau. Aleshores fou quan els iacuts foren aconvertits nominalment a l'ortodoxia russa, tot i que mantenint bona part dels costums xam??nics. Tamb?? es dedicaven a la ramaderia als marges de l???Olekma i del Viliu, i comen??aren el conreu de fenc. Aix?? els permet?? colonitzar nous territoris al Nord. El seu ??nic sistema d?????s comunitari de la terra va sobreviure fins a la revoluci?? del 1917.
D'entre els toions es formaren els ancians i els ulusnye golovy, que tenien el poder als ulus (districtes rurals). El 1805 es cre?? l'Oblast de Iakutsk, dirigit per un oficial subordinat a al governador d'Irkutsk, per?? que el 1851 va ser constitu??t com a gubernia separat. I el 1822 els iacuts foren classificats com a ???poble nadiu n??mada???. Tot i que des del 1850 se sedentaritzaren, nom??s hi havia 103.400 hect??rees conreades. El 1846 es va descobrir or al territori, cosa que port?? els primers immigrants massius russos.
El 1902 es form?? el primer grup pol??tic il??legal entre els estudiants de la Realschule de Iakutsk, que hi introdu??ren el marxisme. Aix?? es produ??ren alguns aldarulls entre el novembre del 1905 i el febrer del 1906. El 1906 un grup d???intel??lectuals iacuts fundaren la Sakhamut o Soyuz Yakutov (Uni?? Iacut), dirigida pels escriptors Amnepodist Sofronov i Oleksei Oksuk??leekh (Alexander Kulakovski), i proposaven el repartiment de terres dels iacuts, restituci?? de les terres concedides als colons russos pel govern tsarista, la ???iacutitzaci????? de l???empleu, dels funcionaris i policies, i desempallegar-se de la russificaci?? cultural. Els dirigents r??pidament foren arrestats. El desembre del 1906 es revoltaren els pagesos del volost Chekur quan es negaren a pagar els tributs. Alhora, l???estiu del 1906 es form?? un grup socialdem??crata amb russos i iacuts.
[edita] Refer??ncies
- Leont??eva, Sargylana (2002) "Comments on ?????????? ?????? 'shaman fellow': a Yakut historical legend." In John M. Clifton and Deborah A. Clifton (eds.), Comments on discourse structures in ten Turkic languages p. 287-291. St. Petersburg, Russia: SIL International.
- International Business Publications (ed.) (2001) Sakha Yakut Republic Regional Investment and Business Guide (US Government Agencies Business Library) (3rd ed.) International Business Publications, USA, ISBN 0-7397-9012-9
- Opyt Etnograficheskogo Issledovaniya (ed.) (1993) Yakuty (The Yakuts, text in Russian, w/illustrations) Opyt Etnograficheskogo Issledovaniya, Moscow
[edita] Enlla??os externs
- Breu descripci?? de la societat iacut
- Traducci?? russa de texts iacuts
- Diccionari multiling??e: iacut - mongol cl??ssic - Khalkha - rus - alemany - angl??s
- Hist??ria i administraci??
- Korolenko, Vladimir Galaktionovich (1980) "Sibirskie rasskazy i ocherki" Hudozhestvennaya literatura, Moscow (rus)
- Grups ??tnics -iacuts
