Carb??

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Carb?? (fam??lia romana)??.

Carb??

El carb?? ??s un mineral d'origen org??nic, de color negre o marr?? fosc. Es fa servir principalment com a combustible f??ssil pel seu elevat poder calor??fic gr??cies a que t?? un contingut majoritari de carboni. L'antracologia ??s l'estudi dels carbons vegetals.

Es classifiquen els carbons pel percentage en carboni que contenen que est?? relacionat amb el percentatge d'humitat i d'impureses:

Taula de continguts

1 Composici??
2 Origen del carb??
3 Primers usos del carb??
4 Usos actuals
5 Efectes mediambientals adversos de la combusti?? del carb??
6 Costums
7 Vegeu tamb??
8 Enlla??os externs

[edita] Composici??

L'element carboni apareix en el carb?? en un percentatge superior a 50% en pes i en un 70 % en volum. L'aigua que cont?? (humitat) ??s variable i prov?? de la que va quedar atrapada en el moment de la formaci?? del carb??.

Altres constituents del carb?? s??n la mat??ria mineral (silicats diversos) i minerals carbonatats (siderita, calcita i aragonita). La pirita ??s un mineral amb sofre molt com?? en els carbons. Hi ha petites quantitats de metalls com el ferro, urani, cadmi i en quantitats molt minses or.

El met?? ??s un gas que es troba en el carb?? i pot ser l'origen de perilloses explosions en mines subterr??nies.

[edita] Origen del carb??

Es creu que la major part del carb?? va ser format durant l'era carbon??fera (fa 280 a 345 milions d'anys) Tamb?? en el Permi??, Tri??ssic i Jur??ssic hi va haver grans dip??sits. En el Cretaci es va formar lignit. Actualment hi ha formaci?? de torba.

El carb?? d'Europa, ??sia, i Am??rica del Nord es va formar principalment en el Carbon??fer a base de vegetaci?? tropical. El carb?? de l'hemisferi sud es va formar amb vegetaci?? de clima fred (tundra).

Les plantes antigues a trav??s dels canvis geol??gics van quedar compactades, endurides, alterades qu??micament i experimentant un proc??s de metamorfosi per l'alta temperatura i la pressi??.

El carb?? de l'hemisferi nord es va formar en ecosistemes d'aiguamolls anomenats boscos carbon??fers.

En morir les plantes i acumular-se en medis aqu??tics amb poc oxigen (anaerobis) pateixen una degradaci?? bacteriana. Per a la formaci?? de carb?? cal que aquestes condicions tinguin una durada suficient i sense erosi?? en condicions sediment??ries.

[edita] Primers usos del carb??

Les Illes brit??niques (especialment riques en carb??) s??n el primer lloc del m??n on es detecta l'??s d'aquest combustible. En el tercer mil??leni a.C s'ha comprovat que era un component de pires funer??ries i cap a l'any 200 a.C hi ha evid??ncies, en la mateixa zona, d'activitat comercial i de ser usat per a dessecar cereals. Sota la dominaci?? romana hi ha mencions de l'??s espor??dic del carb??, per?? fins a l'Edat Mitjana no va adquirir import??ncia rellevant. El primer carb?? utilitzat era recollit de la platja (seacoal) quan es va esgotar aquesta es va passar a la mineria del carb??.

[edita] Usos actuals

Combustible: el 75% del carb?? mundial s'utilitza per a produir electricitats en centrals t??rmiques

Carb?? de Coq: ??s el residu obtingut del carb?? bitumin??s baix en cendres i en sofre a trav??s de la cocci?? en un forn a 1.000 ??C en condicions anaer??bies. S'utilitza en l'obtenci?? d'acer i s'aprofiten els subproductes.

Gasificaci??: Aquest canvi d'estat s'aprofita per a diverses reaccions qu??miques.

Liquefacci??: ??s un pas intermedi per obtenir combustibles sint??tics i en recerca cient??fica.

[edita] Efectes mediambientals adversos de la combusti?? del carb??

Com altres combustibles f??ssils produeix di??xid de carboni (CO2) i ??xid de nitrogen a m??s de di??xid de sofre que acaba formant ??cid sulf??ric i pluja ??cida.

[edita] Costums

Per Nadal es diu que els Reis Mags porten carb?? als infants que s'han comportat malament. Actualment el carb?? de Nadal est?? fet amb sucre tamb?? amb un alt poder calor??fic.