Juràssic

El Juràssic és un període geològic que s'estén des de fa uns 200 milions d'anys en acabar el Triàsic, fins fa uns 146 milions d'anys en començar el Cretaci. Com en altres períodes geològics, les capes rocoses que en marquen el principi i el final estan ben identificades, però les dates exactes són incertes per uns 5-10 milions d'anys. El Juràssic constitueix el període mitjà de l'era Mesozoica, també coneguda com l'Edat dels dinosaures. El principi del període està marcat per l'esdeveniment d'extinció Triàsic-Juràssic.

El Juràssic va ser anomenant per Alexandre Brogniart per els extensos floriments de calcària marina de la serralada del Jura a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.

[edita] Divisions

El Juràssic es divideix normalment en Inferior, Mitjà i Superior, també conegudes com Lias, Dogger i Malm. Els estatges faunals ordenats de més recent a més antic són:

Juràssic Superior
Titonià	(150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys
Kimmeridgià	(155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys)
Oxfordià	(161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys)
Juràssic Mitjà
Callovià	(164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys)
Bathonià	(167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys)
Bajocià	(171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys)
Aalenià	(175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys)
Juràssic Inferior
Toarcià	(183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys)
Pliensbachià	(189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys)
Sinemurià	(196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys)
Hettangià	(199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys)

[edita] Paleogeografia

Durant el Juràssic inferior, el supercontinent Pangea es dividí en Amèrica del Nord, Euràsia i Gondwana. El primitiu oceà Atlàntic i el mar de Tetis eren encara relativament estrets. Cap al Juràssic tardà, el continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se. El clima era càlid i sense evidència de glaciació. Com al Triàsic, no sembla que hi hagués cap massa terrestre a prop dels pols, i no hi havia cap casquet polar extens. El registre geològics del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on s'hi troben seqüències marines al llarg de les costes. Un mar (epicontinental) anomenat mar Sundance cobria parts de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics a Amèrcia del Nord són continentals. També es troben jaciments juràssics importants a Rússia, Índia, Amèrica del Sud, Japó, Australàsia i el Regne Unit.

[edita] Plantes i animals

Durant el Juràssic, les formes de vida més avançades al mar foren els peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies Teleosauridae i Metriorhynchidae.

En el món dels invertebrats hi aparegueren diversos nous grups, tals com:

foraminífers i calpionèlids planctònics, que tenen una gran rellevància estratigràfica;
rudistes, una varietat de bivalves formadora de coralls;
belemnites; i
braquiòpodes dels grups terebratulid i rinquonèlid.

Els ammonites (cefalòpodes amb closca) van ser particularment comuns i diversos, formant 62 biozones.

A la terra ferma, els grans rèptils arcosaurians continuaren dominant. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) habitaven la terra, alimentant-se de canyes, falgueres i ciques. Eren presa dels grans teròpodes (Ceratosaurus, Allosaurus, Megalosaurus). Durant el Juràssic tardà les primeres aus evolucionaren dels petits dinosaures coelurosaures. Tots ells eren saurisquis. En contrast, els dinosaures ornitisquis foren menys predominants, tot i que alguns, com el Stegosaurus i els petits ornitòpodes tingueren papers importants com a herbívors petits i mitjans-grans (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns, omplint molts nínxols ecològics ara en possessió de les aus.