Plesiosaure

De Viquip??dia

Plesiosaure
Registre f??ssil: Tri??sic superior ??? Cretaci superior

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Chordata
Subf??lum:	Vertebrata
Superclasse:	Sauropsida
Classe:	Diapsida
Superordre:	Sauropterygia
Ordre:	Plesiosauria de Blainville, 1835

Fam??lies

Cryptoclididae
Elasmosauridae
Plesiosauridae
Pliosauridae

Els plesiosaures s??n un ordre extingit de grans r??ptils aqu??tics pisc??vors que aparegueren al per??ode Tri??ssic tard?? i van prosperar fins l'extinci?? K-T a finals del Cretaci. Malgrat ??sser grans r??ptils mesozoics, no eren dinosaures.

Avui en dia hi ha gent que creu que els plesiosaures no estan pas extingits, tot i que no hi hagi cap evid??ncia cient??fica per creure-ho. Sovint, el que en un principi s??n suposats avistaments de plesiosaures vius s??n cad??vers descomposats del taur?? pelegr?? o simples bromes.

Taula de continguts

1 Descripci??
2 Comportament
3 Fam??lies
4 Classificaci?? i hist??ria
- 4.1 Taxonomia
5 Troballes recents
6 Enlla??os externs

[edita] Descripci??

Els plesiosaures t??pics tenien un cos ample i cua curta i van conservar els dos parells de membres anteriors que van evolucionar en grans aletes. Els plesiosaures van evolucionar a partir dels primerencs notosaures, els quals tenien un cos semblant al d'un cocodril; els tipus principals de plesiosaures es distingeixen per la mida de la seva testa i del coll.

Com a grup, els plesiosaures eren els animals aqu??tics m??s grans del seu temps, i ??dhuc els m??s petits arribaven a fer 2 metres de llarg. Van cr??ixer for??a m??s que els cocodrils m??s grans, com el Deinosuchus, i eren m??s grans que els seus successors, els mosasaures, tot i que aquests darrers no descendien pas dels plesiosaures.

[edita] Comportament

S'han descobert plesiosaures amb f??ssils de belemnits (animals propers als calamars) i ammonits (grans mol??luscs semblants al n??util) associat amb els seus est??macs. Tenien mand??bules poderoses, probablement prou fortes com per a mossegar a trav??s de les closques dures de les seves preses. Els peixos ossis (oste??ctis) comen??aren a extendre's durant el per??ode Jur??ssic i tamb?? n'eren preses.

No se n'ha descobert cap ou ni cap tipus d'icnof??ssil (evid??ncies o marques deixades pel seu cos), per?? s'ha teoritzat que els plesiosaures m??s xiquets podrien haver-se arrossegat cap a les platges a pondre els ous, com les tortugues marines.

Una altra fet remarcable ??s el seu disseny de quatre aletes. Cap animal modern que nedi t?? aquesta adaptaci?? i hi ha una especulaci?? considerable sobre quina mena de bra??ada empraven. Mentre els pliosaures de coll curt poden haver sigut r??pids nedadors, les varietats de coll llarg van evolucionar m??s aptes per a la maniobrabilitat que per a la velocitat. Tamb?? s'han descobert als esquelets gastr??lits als seus est??macs, probablement per a ajudar amb la flotaci??.

[edita] Fam??lies

La fam??lia m??s primerenca dels plesiosaures, els plesios??urids, tenien caps petits i colls llargs. Van evolucionar fa aproximadament 220 milions d'anys durant el Tri??ssic tard??, i fou el primer grup important de plesiosaures que s'exting??, fa m??s o menys 175 milions d'anys, a comen??aments del Jur??ssic.

La seg??ent fam??lia de plesiosaures es caracteritz?? per un cap gran i un coll curt, i son col??lectivament coneguts com a pliosaures. Els pliosaures m??s grans, com Kronosaurus, Megalneusaurus, Plesiopleurodon, Pliosaurus i Brachauchenius, tenien les mand??bules de 3 metres de llarg, poden haver arribat a atenyer m??s de 12-15 metres de longitud, i pesaven m??s d'11 tones. V??rtebres i dents a??llades d'Anglaterra poden pert??nyer a exemplars de 22 metres de llarg, potser arribant a pesar m??s de 20 tones.

Els pliosaures tenien dents espesses, c??niques i eren els carn??vors dominants del seu temps. Es nodrien d'altres r??ptils martins, incloent-hi als seus parents; s'han descobert marques de dents de pliosaures a d'altres plesiosaures, com els criptocl??dids. Els pliosaures es van extingir fa aproximadament uns 80 milions d'anys, a les acaballes del per??ode Cret??ci.

El tercer grup tamb?? ten??a un coll llarg i un cap diminut, i s??n coneguts com criptocl??dids, com el Cryptoclidus. En conjunt, ells eren m??s curts i lleugers que els plesios??urids, per?? tenien els colls m??s curts en proporci?? a la resta del cos. Les seves dents tamb?? eren petites i primes, i poden haver sigut emprades per a filtrar el menjar dels sediments a les aigues costaneres poc fondes. Aparegueren fa uns 160 milions d'anys i aquests si que arribaren a l'extinci?? de fa 65 m.d'anys.

El darrer grup, els elasmosaures, dugu?? la tend??ncia del coll llarg i testa diminuta a l'extrem. Eren els m??s llargs, arribant a atenyer els 13-17 metres de longitud, per?? la majoria era nom??s coll; pesaven molt menys que els massius pliosaures. Tenien m??s de 72 v??rtebres, m??s que qualsevol altre animal que hagi existit mai a la Terra. Van viure al mateix temps que els crpitocl??dids, aix?? que haur??en d'haver ocupat un n??nxol ecol??gic diferent.

[edita] Classificaci?? i hist??ria

Els plesiosaures s??n uns dels f??ssils m??s primerencs identificats pels paleont??legs, junt amb el Mosasaurus i el dinosaure Iguanodon. El primer especimen, corresponent al g??nere Plesiosaurus, fou trobat el 1821 per la famosa cercadora de f??ssils brit??nica Mary Anning, als dep??sits d'Oxford Clay prop de Lyme Regis, Anglaterra. L'esp??cie fou descrita formalment i fou nomenada per Henry de la Beche i William Daniel Conybeare. El mon que van triar vol dir "proper al llangardaix", derivat del grec "plesios" (prop de) i "sauros" (llangardaix o r??ptil). El t??xon "Plesiosauria" fou nomenat per Henri Marie Ducrotay de Blainville el 1835.

La major??a del material de plesiosaure descobert el segle XIX era dels mateixos dip??sits. Sir Richard Owen, ell sol, va nomenar gaireb?? cent esp??cies. Malgrat tot aix??, els plesiosaures no s??n encara for??a coneguts. La major part de les noves esp??cies es van descriure basant-se en ??ssos a??llats, sense les caracter??stiques de diagn??si suficients per a separar-los de qualsevol de les altres esp??cies les quals havien sigut descrites previament. Moltes d'aquestes esp??cies han sigut invalidades subseq??entment, per?? el treball fet en aquell segle no ha sigut prou com per a eliminar aquest embolic taxon??mic. El g??nere Plesiosaurus es particularment problem??tic. La majoria de les noves esp??cies foren col??locades all??, aix?? que el t??x??n es el que podriem dir un "abocador" per a una col??lecci?? gaireb?? aleat??ria d'??ssos.

Altres dos factors fan dif??cil classificar als plesiosaures. Mentre s'han trobat a cada continent (inclosa l'Ant??rtida), gaireb?? tots els espec??mens s??n coneguts o de la formaci?? del Jur??ssic tard?? d'Oxford Clay, o de la formaci?? de guix Niobrara a Kansas del Cret??ci mig.

Els plesiosaures tamb?? tenen un altre problema. La manera tradicional de classificar als plesiosaures ??s donada per la seua forma del cos gruixuda, per?? sembla que la mateixa forma del cos es desenvolup?? en m??ltiples ocasions en un exemple d'evoluci?? convergent. Recents an??lisis mostres que els elasmosaures de colls sumament allargats realment descendeixen de com a m??nim tres llinatges no relacionats, fent polifil??tic el t??xon. Alguns pliosaures tamb?? poden relacionar-se m??s estretament a les esp??cies de coll llarg que a d'altres de coll curt. Les quatre agrupacions majors no semblen basar-se en les relacions evolutives reals.

[edita] Taxonomia

La classificaci?? dels plesiosaures ha variat al llarg del temps; la seg??ent representa una versi?? actual (see O'Keefe 2001)

Attenborosaurus

Cryptocleidus

Muraenosaurus

Dolichorhynchops

Thililua

Thalassomedon

Libonectes

Styxosaurus

Superordre SAUROPTERYGIA
- Ordre PLESIOSAURIA
  - Subordre Pliosauroidea
    - - Thalassiodracon
  - Subordre Plesiosauroidea(Gray, 1825) Welles, 1943 sensu O'Keefe, 2001
    - Plesiopterys O'Keefe, 2004
    - Fam??lia Plesiosauridae Gray, 1825 sensu O'Keefe, 2001
      - Attenborosaurus Bakker, 1993
      - Plesiosaurus De la Beche & Conybeare, 1821
    - (sense rang) Euplesiosauria O'Keefe, 2001
      - ? Sthenarosaurus Watson, 1911 (nomen dubium)
      - ? Eretmosaurus Seeley, 1874
      - ? Leurospondylus Brown, 1913
      - Superfam??lia Cryptoclidoidea Williston, 1925 sensu O'Keefe, 2001
        
        Fam??lia Cryptoclididae Williston, 1925 sensu O'Keefe, 2001
        
        ? Tatenectes O???Keefe & Wahl, 2003
        
        ? Colymbosaurus Seeley, 1874
        
        Cryptocleidus Seeley, 1892
        
        Muraenosaurus Seeley, 1874
        
        Pantosaurus Marsh, 1891
        
        Vinialesaurus Gasparini, Bardet & Iturralde-Vinent, 2002
        
        (sense rang) Tricleidia O'Keefe, 2001
        
        Fam??lia Tricledidae Nova
        
        Tricleidus Andrews, 1909
        
        Fam??lia Cimoliasauridae Delair, 1959 sensu O'Keefe, 2001
        
        ? Aristonectes Cabrea, 1941
        
        Kaiwhekea Cruickshank & Fordyce, 2002
        
        Kimmerosaurus Brown, 1981
        
        Cimoliasaurus Leidy, 1851 (nomen dubium)
        
        Fam??lia Polycotylidae Williston, 1909 sensu O'Keefe, 2001
        
        ? Edgarosaurus Druckenmiller, 2002
        
        ? Georgiasaurus Otschev, 1978
        
        Polycotylus Cope, 1869
        
        Dolichorhynchops Willison, 1903
        
        Trinacromerum Cragin, 1888
        
        Sulcusuchus Gasparini & Spalletti, 1990
        
        Thililua Bardet, Pereda Suberbiola & Jalil, 2003
        
        Fam??lia Elasmosauridae Cope, 1869 sensu Bardet, Godefroit & Sciau, 1999
        
        ? Morenosaurus Welles, 1943
        
        Occitanosaurus Bardet, Godefroit & Sciau, 1999
        
        Microcleidus Watson, 1911
        
        Fam??lia Elasmosauridae Cope, 1869 sensu O'Keefe, 2001
        
        ? Futabasaurus Sato, Hasegawa & Manabe, 2006
        
        ? Orophosaurus Cope, 1887 (nomen dubium)
        
        ? Woolungasaurus Persson, 1960
        
        ? Ogmodirus Williston & Moodie, 1913 (nomen dubium)
        
        ? Fresnosaurus Welles, 1943
        
        ? Piptomerus Cope, 1887 (nomen vanum)
        
        ? Goniosaurus Meyer, 1860
        
        ? Mauisaurus Hector, 1874
        
        ? Aphrosaurus Welles, 1943
        
        ? Hydrotherosaurus Welles, 1943
        
        ? Hydralmosaurus Welles, 1943
        
        ? Terminonatator Sato, 2003
        
        ? Turangisaurus Wiffen & Moisley, 1986
        
        ? Thalassomedon Welles, 1943
        
        Elasmosaurus Cope, 1869
        
        Brancasaurus Wegner, 1914
        
        Callawayasaurus Carpenter, 1999
        
        Libonectes Carpenter, 1997
        
        Styxosaurus Welles, 1943

[edita] Troballes recents

El 2002, el "Monstre d'Aramberri" s'anunci?? a la premsa. Descobert el 1982 al poble d'Aramberri, a l'estat mexic?? de Nuevo Le??n, era originalment classificat com a dinosaure. L'especimen era realment un pliosaure gegant, potser arribant a atenyer els 25 metres de llarg, i que pesaria m??s de 100 tones, fent-lo el major depreador conegut de tots els temps. En aquesta evid??ncia es bas?? la s??rie documental de la BBC "Passejant entre Dinosaures", que el classific?? com un Liopleurodon "ferox" (les dades de la classificaci?? com esp??cie i la mida s??n considerats per alguns com molt prematurs i exagerats).

El 2004, el que sembla ??sser un plesiosaure jove totalment intacte fou descobert a la Reserva Nacional Natural Bridgwater Bay al Regne Unit, per un pescador local. El f??ssil mesura 1,5 metres de longitud i pot ??sser relacionat amb el "Rhomaelosaurus". Potser aquest ??s l'especimen millor conservat d'un plesiosaure mai descobert.