Classificaci?? cient??fica
De Viquip??dia
| Grups taxon??mics |
|---|
| Domini Regne |
La classificaci?? cient??fica o classificaci?? biol??gica ??s un m??tode usat pels bi??legs per agrupar i categoritzar esp??cies d'organismes. La classificaci?? cient??fica tamb?? rep el nom de taxonomia cient??fica, per?? ??s diferent de la taxonomia vernacular, que no t?? car??cter cient??fic. La classificaci?? actual t?? els or??gens en el treball de Carl von Linn??, que classific?? les esp??cies segons les seves caracter??stiques f??siques. Des d'aleshores, aquests grups han estat revisats per millorar-ne la concord??ncia amb el principi Darwini?? de l'origen com??. La filog??nia molecular, que utilitza seq????ncies d'ADN com a informaci??, ha provocat moltes revisions recents i probablement ho continuar?? fent. La classificaci?? cient??fica forma part de la ci??ncia de la taxonomia i de la sistem??tica.
[edita] Or??gens de la classificaci?? cient??fica actual
El cient??fic suec Carl von Linn?? (1707-1778) ??s l'autor, entre altres, de l'obra Systema Naturae (primera edici?? del 1735), que s'edit?? dotze vegades al llarg de la seva vida. En aquesta obra, la naturalesa estava classificada en tres regnes: mineral, vegetal i animal. Linn?? utilitz?? cinc rangs: classe, ordre, g??nere, esp??cie i varietat.
Abandon?? els llargs noms descriptius de classes i ordres i els noms gen??ris de dues paraules utilitzats pels seus predecessors immediats i els substitu?? per noms d'una sola paraula. Tamb?? defin?? molts g??neres i classific?? nombroses varietats dins d'una mateixa esp??cie, salvant aix?? la bot??nica del caos creat pels [[|horticultura|horticultors]].
Linn?? ??s especialment conegut per la seva introducci?? del m??tode que encara s'utilitza avui en dia per formular el nom cient??fic de cada esp??cie. Abans de Linn??, s'utilitzaven noms de moltes paraules (composts d'un nom gen??ric i una differentia specifica), per?? com que aquests noms eren una descripci?? de l'esp??cie, no estaven fixats. A Philosophia Botanica (1751), Linn?? es va esfor??ar per millorar la composici?? i reduir la longitud de molts dels noms de moltes paraules, eliminant ret??rica innecess??ria, introduint nous termes descriptius i definint-ne el significat amb una precisi?? sense precedents. A finals de la d??cada del 1740, Linn?? comen???? a utilitzar un sistema paral??lel que consistia en donar nomina trivialia (noms trivials) a les esp??cies. Un nomen triviale era un ep??tet d'una o dues paraules escrit al marge de la p??gina,al costat del llarg nom "cient??fic". Les ??niques restriccions que hi aplic?? Linn?? eren que els noms trivials havien de ser curts, ??nics dins de cada g??nere, i que no havien de canviar. Linn?? aplic?? constantment nomina trivialia a les esp??cies vegetals a Species Plantarum i a les animals a la desena edici?? de Systema Naturae.
Utilitzant aquests ep??tets cient??fics constantment, Linn?? separ?? la nomenclatura de la taxonomia. Tot i que l'??s paral??lel de nomina trivialia i els llargs noms descriptius dur?? fins finals del segle XVIII, poc a poc fou substitu??t per la pr??ctica d'utilitzar noms propis m??s curts, combinant el nom gen??ric i trivial de l'esp??cie. Al segle XIX, aquesta nova pr??ctica qued?? codificada a les primeres Normes i Lleis de la Nomenclatura, i la primera edici?? de Species Plantarum i la desena de Systema Naturae foren elegides com a punts de partida per la Nomenclatura Bot??nica i Biol??gica, respectivament. Aquesta convenci?? per a anomenar les esp??cies rep el nom de nomenclatura binomial.
Actualment, la nomenclatura est?? regulada pels Codis de Nomenclatura, que permet els noms dividits en rangs taxon??mics.
[edita] Rangs taxon??mics
Hi ha vuit rangs taxon??mics principals: regne, f??lum, divisi??, ordre, fam??lia, g??nere i esp??cie.
Els rangs zool??gic i bot??nic s??n lleugerament diferents.
