Cretaci
De Viquipèdia
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambrià |
| Ordovicià |
| Silurià |
| Devonià |
| Carbonífer |
| Permià |
| Mesozoic |
| Triàsic |
| Juràssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleocè |
| Eocè |
| Oligocè |
| Neogen |
| Miocè |
| Pliocè |
| Plistocè |
| Holocè |
El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del final del període Juràssic, fa uns 146 milions d'anys, fins al principi del període Paleocè, fa uns 65,5 milions d'anys. La fi del Cretaci marca també el límit entre les eres Mesozoica i Cenozoica.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura i datació
Com amb períodes geològics més antics, les capes rocoses que defineixen el Cretaci estan ben identificades, però les dates exactes del principi i final del període són incertes per uns quants milions d'anys. El Cretaci i el Juràssic no estan separats per cap gran extinció o augment de la diversitat. Nogensmenys, la fi del període està molt marcada, essent limitada per una capa rica en iridi trobada arreu del món que es relaciona amb el cràter de Chicxulub al Yucatán i al golf de Mèxic. Aquesta capa ha estat estrictament datada a fa 65,5 milions d'anys. Aquesta col·lisió meteòrica és probablement la causa de l'event d'extinció Cretaci-Terciari.
El Cretaci va rebre el seu nom (del mot llatí creta, que vol dir guix) per les extensives capes de guix (carbonat de calci dipositat per les closques d'invertebrats marins) que es troba en el Cretaci Superior de Gran Bretanya i l'Europa continental adjacent.
[edita] Divisions
El Cretaci està dividit normalment en Cretaci Inferior i Cretaci Superior. Els estadis faunals, del més recent al més antic, són:
| Cretaci Superior | |
| Maastrichtià | (70,6 ± 0,6 – 65,5 ± 0,3 milions d'anys) |
| Campanià | (83,5 ± 0,7 – 70,6 ± 0,6 milions d'anys) |
| Santonià | (85,8 ± 0,7 – 83,5 ± 0,7 milions d'anys) |
| Coniacià | (89,3 ± 1,0 – 85,8 ± 0,7 milions d'anys) |
| Turonià | (93,5 ± 0,8 – 89,3 ± 1,0 milions d'anys) |
| Cenomanià | (99,6 ± 0,9 – 93,5 ± 0,8 milions d'anys) |
| Cretaci Inferior | |
| Albià | (112,0 ± 1,0 – 99,6 ± 0,9 milions d'anys) |
| Aptià | (125,0 ± 1,0 – 112,0 ± 1,0 milions d'anys) |
| Barremià | (130,0 ± 1,5 – 125,0 ± 1,0 milions d'anys) |
| Hauterivià | (136,4 ± 2,0 – 136,4 ± 1,5 milions d'anys) |
| Valanginià | (140,2 ± 3,0 – 136,4 ± 2,0 milions d'anys) |
| Berriasià | (145,5 ± 4,0 – 140,2 ± 3,0 milions d'anys) |
| Període Cretaci | |
|---|---|
| Cretaci inferior | Cretaci superior |
| Berriasià | Valanginià | Hauterivià Barremià | Aptià | Albià |
Cenomanià | Turonià | Coniacià Santonià | Campanià | Maastrichtià |
[edita] Paleogeografia
Durant el Cretaci, el supercontinent de Pangea va acabar de fragmentar-se en els continents actuals, malgrat que llurs posicions eren molt diferents a les actuals. A mesura que l'oceà Atlàntic s'eixamplava i Amèrica del Sud derivava cap a l'oest, Gondwana es trencà a mesura que l'Antàrtida i Austràlia es separaren d'Àfrica, malgrat que l'Índia i Madagascar hi romangueren adherits. Aquestes divisions crearen llargues serralades submarines que elevaren el nivell del mar arreu del món. Al nord d'Àfrica, el mar de Tetis va continuar estrenyent-se.
Hi ha floriments importants del Cretaci a Amèrica del Nord, Europa i Xina. A el que ara és Índia, unes massives capes de lava anomenades les trappes del Deccan van ésser dipositades a finals del Cretaci i principis del Paleocè. Els climes eren càlids, i ni tan sols les regions polars no tenien glaç permanent.
[edita] Flora
Van aparèixer els angiospermes, tot i que no van arribar a ésser dominants fins al final del període. Llur evolució amb l'ajuda de l'aparició de les abelles és una bona mostra d'evolució conjunta. Els primers representants dels arbres moderns, incloent-hi les figueres, plàtans i magnòlies, van aparèixer al Cretaci. Al mateix temps, alguns gimnospermes del Mesozoic, com ara els conífers, continuaren prosperant, malgrat que altres taxons com ara els bennettitales s'extingiren abans de la fi del període.
[edita] Fauna
[edita] Animals terrestres
A la terra ferma, els mamífers eren encara un component petit i relativament menor de la fauna. La fauna era dominada per rèptils arcosaurians, especialment pels dinosaures, que havien arribat a llur zenit. Els pterosaure eren comuns a principis i mitjans del Cretaci, però a mesura que el Cretaci va avançar es van haver d'enfrontar amb la competència creixent de la radiació adaptativa de les aus, i vers el final del període ja només n'existien dues famílies, altament especialitzades.
El jaciment de Liaoning a la formació Chaomidianzi a la Xina dóna una fascinant mostra de la vida a principis del Cretaci, ja que posseeix restes meravellosament conservades d'alguns tipus de petits dinosaures, aus i mamífers. Els coelurosaures que s'hi troben representen alguns tipus del grup maniraptora, que marca la transició dinosaure-au, i destaquen per la presència de plomes semblants a pèl.
Durant el Cretaci, els insectes van començar a diversificar-se, i les formigues, els tèrmits i les papallones més antigues van aparèixer. Els afidis, saltamartins i cynipidae van fer llur aparició. Un altre insecte important que va evolucionar va ser l'abella eusocial, que va ser causada per l'ecologia i l'evolució de plantes amb flors.
[edita] Animals marins
Als mars, les batoidea, els taurons moderns i els teleostis esdevingueren comuns. Els rèptils marins incloïen els ictiosaures a principis i mitjans del Cretaci, plesiosaures durant tot el període, i mosasaures cap al final.
Els bacúlits, una forma amb closca allargada d'ammonitess, van prosperar al mar. Els hesperornithiformes eren ocells marins capbussadors sense capacitat de vol que nedaven com els colimbos. Els foraminífers també prospeararen. El Cretaci també va veure l'aparició dels diatomees als oceans (els d'aigua fresca no aparegueren fins el Miocè.
[edita] Extinció
- Article principal: Extinció Cretaci-Terciari
A l'extinció en massa que defineix la fi del Cretaci, un nombre significant d'espècies (~50%) i de famílies conegudes (~25%) van desaparèixer. Les plantes van passar gairebé intocades, mentre que els organismes marins van rebre el cop més dur. Això inclou un gran nombre (~95%) de foraminífers planctònics (excepte els Globigerinida) i un nombre encara més gran de cocolitòfors, a més dels ammonites, els cefalòpodes belemnites, tots els rudistes formadors de coralls, i tots els rèptils marins excepte els cocodrils i les tortugues. Els dinosaures són la víctima més notable de l'extinció del Cretaci. Dinosaures que foren únics al final del període (tals com el Tiranosaure rex, el Triceratops i l'Anquilosaure) van ser aniquilats. L'últim dels pterosaures i la gran majoria de les aus s'extingiren.
