Paleozoic
De Viquipèdia
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambrià |
| Ordovicià |
| Silurià |
| Devonià |
| Carbonífer |
| Permià |
| Mesozoic |
| Triàsic |
| Juràssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleocè |
| Eocè |
| Oligocè |
| Neogen |
| Miocè |
| Pliocè |
| Plistocè |
| Holocè |
El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques. La divisió del temps en eres, la divisió més gran en el temps geològic, ve ja d'en Giovanni Arduino, del segle XVIII, tot i que el seu nom original per l'era ara coneguda com el Paleozoic era "Primitiu".
El Paleozoic inclou sis períodes geològics; del més antic al més recent -- el Cambrià, l'Ordovicià, el Silurià, el Devonià, el Carbonífer i el Permià. S'estén des de fa uns 542 milions d'anys fins a fa uns 251 milions d'anys. Segueix el Precambrià i precedeix el Mesozoic.
El Paleozoic va des del temps de la primera aparició en abundància de fòssils de closca dura fins al temps en qué els continents començaven a ser dominats per reptils grans i relativament sofisticats, així com per vegetals relativament moderns. El límit inferior es situava clàssicament en la primera aparició de criatures conegudes com trilobits i archeocyathida. El límit superior està situat en un event d'extinció massiva 300 milions d'anys més tard, conegut com l'extinció permiana. La pràctica moderna situa el límit més antic en la primera aparició d'un fòssil característic anomenat Phycodes pedum.
Geològicament, el Paleozoic comença poc després de la fragmentació d'un supercontinent anomenat Rodínia, i al final d'una edat glacial global (vegeu glaciació Varanger). Durant el Paleozoic primitiu, la massa terrestre de la Terra es va trencar en un gran nombre de continents relativament petits. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat Pangea, que incloïa la major part de l'àrea terrestre de la Terra.
Al principi de l'era, la vida només consistia en bactèries, algues, esponges i una varietat de formes lleugerament enigmàtiques conegudes com a fauna ediacariana. Un gran nombre d'estructures corpòrees van aparèixer quasi simultàniament al començament de l'era. Un fenomen conegut com l'explosió càmbrica. Hi ha algunes proves que formes de vida senzilles ja podrien haver envaït la terra al començament del Paleozoic, però els vegetals i animals substancials no van arribar a la terra fins el Silurià i no van començar a prosperar fins el Devonià. Tot i que es coneixen vertebrats primitius des de principis del Paleozoic, les formes animals dominants van ser els invertebrats fins a mitjans del Paleozoic. Les poblacions de peixos, van explotar durant el Devonià. Durant el Paleozoic tardà, grans boscos de vegetals primitius van prosperar en la terra, formant les grans capes de carbó d'Europa i l'est d'Amèrica del Nord. Cap al final de l'era, els primers reptils grans i sofisticats i els primers conífers ja havien evolucionat.
