Mioc??
De Viquip??dia
 Aquest article forma part de la s??rie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambri?? |
| Ordovici?? |
| Siluri?? |
| Devoni?? |
| Carbon??fer |
| Permi?? |
| Mesozoic |
| Tri??sic |
| Jur??ssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleoc?? |
| Eoc?? |
| Oligoc?? |
| Neogen |
| Mioc?? |
| Plioc?? |
| Plistoc?? |
| Holoc?? |
El Mioc?? ??s el per??ode geol??gic que s'est??n des de fa uns 23 milions d'anys fins a fa 5,3 milions d'anys. Com en altres per??odes geol??gics m??s antics, les capes de roca que en delimiten el principi i el final estan ben identificades, per?? les dates exactes del comen??ament i el final del per??ode no s??n exactes. El Mioc?? va ser anomenat per en Sir Charles Lyell. El seu nom en grec vol dir "menys recent", perqu?? t?? un 18% menys (respecte al Plioc??) de tots els invertebrats marins moderns. El Mioc?? segueix l'Oligoc?? i ??s seguit pel Plioc??. El Mioc?? ??s la primera ??poca del per??ode Neogen.
Els l??mits del Mioc?? no coincideixen amb un event a escala mundial f??cilment identificable, sin?? m??s aviat a l??mits regionals entre l'Oligoc?? m??s c??lid i el Plioc?? m??s fred.
Taula de continguts |
[edita] Subdivisions del Mioc??
Els estadis faunals del Mioc??, ordenats del m??s recent al m??s antic, s??n:
| Messini?? | (7,246 ??? 5,332 milions d'anys) |
| Tortoni?? | (11,608 ??? 7,246 milions d'anys) |
| Serraval??li?? | (13,65 ??? 11,608 milions d'anys) |
| Langhi?? | (15,97 ??? 13,65 milions d'anys) |
| Burdigali?? | (20,43 ??? 15,97 milions d'anys) |
| Aq??itani?? | (23,03 ??? 20,43 milions d'anys) |
Les subdivisions dins el Mioc?? estan definides per l'abund??ncia relativa de diferents esp??cies de nanof??ssils calcaris (plaquetes de calcita produ??des per algues unicel??lulars) i foramin??fers (protistes unicel??lulars amb closques diagn??stiques).
[edita] El clima del Mioc??
El clima del Mioc?? va seguir sent moderadament c??lid tot i que el refredament global que acabaria portant al Plistoc?? encara continuava.
[edita] Paleogeografia del Mioc??
Els continents van continuar a moure's vers les seves posicions actuals. De tots els trets geol??gics moderns, nom??s hi mancava el pont terrestre entre Am??rica del Sud i Am??rica del Nord.
Hi tingu?? lloc tamb?? l'aparici?? de muntanyes a l'oest d'Am??rica del Nord i a Europa. Tant els dip??sits marins com continentals del Mioc?? s??n comuns en tot el m??n a prop de les costes actuals. Tamb?? hi ha exposicions continentals ben estudiades en les Grans Planes Americanes i a Argentina.
[edita] Flora del Mioc??
L'herba comen???? a escampar-se, i juntament amb ella els herb??vors menjadors d'herba.
[edita] Fauna del Mioc??
Tant la fauna marina com continental eren bastant modernes. Nom??s en llocs a??llats com Am??rica del Sud o Austr??lia hi havia fauna realment divergent.
[edita] Mam??fers
Mam??fers com el llop, el cavall, el castor, el c??rvol, el camell o la balena ja existien en el Mioc??.
[edita] Aus
Aus com el corb, l'??nec o el mussol van apar??ixer durant el Mioc??.
[edita] Els oceans del Mioc??
Els oceans van continuar refredant-se, i les algues marrons, anomenades kelp, van proliferar, donant aliment a noves esp??cies marines, com les ll??dries, peixos i diversos invertebrats.
[edita] A Catalunya
El major exponent a Catalunya ??s la depressi?? del Vall??s-Pened??s, amb una gran riquesa fossilifera. Un dels |jaciments m??s importants de Catalunya ??s el d'Els Cassots, a prop de Sant Sadurn?? d'Anoia.
