Neogen
De Viquip??dia
Aquest article forma part de la s??rie Fanerozoic |
Paleozoic |
Cambri?? |
Ordovici?? |
Siluri?? |
Devoni?? |
Carbon??fer |
Permi?? |
Mesozoic |
Tri??sic |
Jur??ssic |
Cretaci |
Paleogen |
Paleoc?? |
Eoc?? |
Oligoc?? |
Neogen |
Mioc?? |
Plioc?? |
Plistoc?? |
Holoc?? |
El Neogen ??s un per??ode geol??gic del Cenozoic que compr??n el Mioc??, Plioc??, Plistoc?? i Holoc??, els dos ??ltims situats al Quaternari segons alguns autors. El per??ode Neogen segueix el per??ode Paleogen. Va des de fa 23,03 ?? 0,05 milions d'anys fins l'actualitat (si s'hi inclou tamb?? el Quaternari).[1]
En el passat, s'utilitzava els termes Sistema Neogen i Sistema Terciari Superior per descriure el que ara s'anomena Per??ode Neogen. En aquell temps, el Neogen acabava amb el comen??ament del Quaternari, ??s a dir, al l??mit Plioc??-Pleistoc??.
Actualment, hi ha un moviment entre els ge??legs (especialment els ge??legs marins del neogen) per incloure el Quaternari dins el Neogen, mentre que d'altres (especialment els ge??legs terrestres del neogen) insisteixen en qu?? el Quaternari ??s un per??ode diferent amb un registre distintiu. La terminologia un xic confusa i la manca d'acord entre els ge??legs pel que fa als l??mits jer??rquics ??s deguda a la difuminaci?? dels per??odes de temps, cada vegada m??s petits a mesura que s'acosta al present, i a la conservaci?? geol??gica, que fa que el registre sedimentari m??s recent quedi escampat en una ??rea molt m??s gran i mostrant molts m??s ambients. Dividint el Cenozoic en tres per??odes (Paleogen, Neogen i Quaternari) en lloc de fer-ho en set, els per??odes s??n m??s comparables a la duraci?? dels per??odes a les eres Mesozoica i Paleozoica.
El Neogen dura uns 23 milions d'anys. Durant el Neogen, els mam??fers i les aus evolucionaren bastant. Moltes altres formes romangueren relativament estables. Hi hagu?? moviments continentals, essent-ne el m??s important la connexi?? entre Am??rica del Nord i del Sud cap a finals del Plioc??. El clima es refred?? m??s durant el Neogen, culminant en les glaciacions continentals al Quaternari.