Ordovici??

El per??ode Ordovici?? ??s el segon dels sis per??odes del Paleozoic. Va comen??ar fa 488,3 ?? 1,7 milions d'anys i va acabar fa 443,7 ?? 1,5 milions d'anys.^[1] Segueix el per??ode Cambri?? i precedeix el Siluri??. L'Ordovici??, anomenat en honor de la tribu galesa dels Ordovicians, va ser definit per en Charles Lapworth el 1879, per resoldre una disputa entre els seguidors de n'Adam Sedgwick i en Roderick Murchison, que situaven els mateixos estrats del nord de Gal??les en els per??odes Cambri?? i Siluri?? respectivament. En Lapworth, reconeixent que la fauna f??ssil present en els estrats en disputa eren diferents tant dels del Cambri?? com els del Siluri??, i es va adonar que havien de ser situats en un per??ode propi.

Mentre que el reconeixement del per??ode Ordovici?? va ser lent al Regne Unit, altres zones del m??n el van acceptar r??pidament. Va ser sancionat internacionalment el 1906, quan va ser adoptat com un per??ode oficial del Paleozoic pel Congr??s Geol??gic Internacional.

[edita] Dataci?? de l'Ordovici??

El per??ode Ordovici?? va comen??ar amb un episodi menor d'extinci?? en massa, causat probablement per una explosi?? de rajos gamma, fa uns 488 milions d'anys, i va durar uns 45 milions d'anys. Va acabar amb un gran episodi d'extinci?? en massa fa uns 444 milions d'anys que va eliminar el 60% dels g??neres marins. Les dates donades s??n datacions radiom??triques recents i varien lleugerament d'aquelles usades en altres fonts.

Les roques de l'Ordovici?? contenen f??ssils i grans reserves de petroli i gas en algunes regions del planeta.

[edita] Subdivisions de l'Ordovici??

L'Ordovici?? es divideix generalment en:

Inferior (Tremadoci?? i Arenigi??): la primera etapa de l'ordovici?? correspon al per??ode geol??gic de fa 488 milions d'anys. La vida als mars es diversifica despr??s de l'onada d'extincions cambrianes, apart del tril??bits, apareixen diferents esp??cies de coralls i moluscs, aix?? com la primera estrella de mar.
Mitj?? (Llanvirni?? i Llandeili??)
Superior (Caradoci?? i Ashgil??li??).

Els estatges faun??stics, en ordre cronol??gic comen??ant pel m??s recent, s??n:

Hirnanti?? (Ashgil??li??)
Rawthey?? (Ashgil??li??)
Cautley?? (Ashgil??li??)
Pusgilli?? (Ashgil??li??)

Trentoni?? (Llanvirni??)
Onni?? (Llanvirni??)
Actoni?? (Llanvirni??)
Marshbrooki?? (Llanvirni??)
Longvil??li?? (Llanvirni??)
Soundley?? (Llanvirni??)
Harnagi?? (Llanvirni??)
Costoni?? (Llanvirni??)
Whiterocki?? (Llanvirni??)
Llanvirni?? (Llanvirni??)
Chazy (Llandeili??)
Llandeili?? (Llandeili??)

Cassini?? (Arenigi??)
Arenigi?? (Arenigi??)
Tremadoci?? (Tremadoci??)

[edita] Paleogeografia de l'Ordovici??

Durant l'Ordovici?? va haver un nivell de mar alt; de fet, durant el Tremadoci??, les transgressions marines en tot el m??n van ser les m??s importants que s'han experimentat mai.

Durant l'Ordovici??, els continents meridionals estaven agrupats en un ??nic continent anomenat Gondwana. Gondwana va comen??ar el per??ode en una latitud equatorial i, a mesura que el per??ode anava progressant, va derivar cap al pol sud. Es pensa que l'Ordovici?? inferior va ser bastant c??lid, almenys als tr??pics. Com Am??rica del Nord i Europa, Gondwana estava coberta en gran part per mars somers durant aquesta ??poca. Les aig??es clares i someres sobre la plataforma continental feien prosperar el creixement d'organismes que dipositen carbonat de calci en llurs closques i parts dures.

Les roques de l'Ordovici?? s??n generalment sediment??ries. A causa de l'??rea restringida de la terra ferma i la seva poca elevaci??, que limitava l'erosi??, els sediments marins que constitueixen una gran part del sistema Ordovici?? consisteixen principalment en calcaris. Les argiles i els gresos apareixen en menys abund??ncia.

Un episodi major d'orog??nia va ser la fase tac??nica, que ja havia comen??at durant el Cambri??.

Cap al final del per??ode, Gondwana havia arribat a prop del pol i estava gla??ada en gran part.

[edita] Fauna de l'Ordovici??

A Am??rica del Nord i a Europa, l'Ordovici?? va ser un temps de mars continentals somers rics en vida. Els trilobits i els braqui??podes en particular eren rics i diversos. Els primers briozous van apar??ixer a l'Ordovici??, a l'igual que els primers esculls de corall. Els coralls solitaris venen ja del Cambri??. Els mol??luscs, que tamb?? havien aparegut durant el Cambri??, van esdevenir comuns i variats, especialment els bivalves, els gaster??podes i els cefal??podes nautiloides. Abans es pensava que els primers vertebrats aut??ntics (peixos - ostracoderms) van apar??ixer a l'Ordovici??, per?? alguns descobriments recents a la Xina rebel??len que probablement es van originar a principis del Cambri??. Els grapt??lits, animals marins ara extingits, prosperaven als oceans. Alguns cisto??deus i crino??deus van apar??ixer durant aquest per??ode. Les primeres plantes terrestres van apar??ixer en forma de plantes diminutes semblants a les hep??tiques.

[edita] Final de l'Ordovici??

Article principal: Episodis d'extinci?? en massa a l'Ordovici??-Siluri??.

L'Ordovici?? es va acabar amb una s??rie d'episodis d'extinci?? en massa que, vistos en el seu conjunt, comprenen el segon m??s gran dels cinc majors episodis d'extinci?? en massa de la hist??ria de la Terra, pel que fa a percentatge de g??neres que s'hi van extingir. L'??nic m??s gran va ser l'episodi d'extinci?? en massa del l??mit Permi??-Tri??sic.

Les extincions van tenir lloc fa aproximadament 444-447 milions d'anys i marquen el l??mit entre l'Ordovici?? i el Siluri??. En aquell temps, tots els ??ssers vius multicel??lulars vivien al mar, i al voltant del 49% dels g??neres de fauna van desapar??ixer per sempre; els braqui??podes i els briozous van ser delmats, junt amb moltes de les fam??lies de trilobits, conodonts i grapt??lits.

La teoria m??s acceptada ??s que aquests episodis van ser desencadenats pel comen??ament d'una llarga edat glacial, potser l'edat glacial m??s severa del Fanerozoic, en l'estadi faunal Hirnanti?? que va acabar les llargues i estables condicions d'hivernacle t??piques de l'Ordovici??. L'episodi va ser precedit per un descens en el nivell de CO2 atmosf??ric que va afectar selectivament els mars somers on vivien la majoria dels organismes. A mesura que el supercontinent Gondwana derivava sobre el pol sud, s'hi van formar casquets de gla?? a sobre, que s'han detectat en estrats tardans de l'Ordovici?? a ??frica del Nord i a Am??rica del Sud, que eren al pol sud aleshores. La glaciaci?? va congelar l'aigua de l'oce?? global, i els per??odes interglacials n'augmenten el nivell, causant que el nivell del mar augment??s i es redu??s; els vastos i somers mars intercontinentals de l'Ordovici?? es van retirar, eliminant molts n??nxols ecol??gics, i despr??s van retornar portant poblacions fundadores delmades, on hi mancaven fam??lies completes d'organismes; despr??s es retiraren de nou amb la seg??ent pulsaci?? de la glaciaci??, eliminant la diversitat biol??gica amb cada canvi.

Les esp??cies que van sobreviure van ser les que pogueren resistir els canvis de condici?? i van omplir els n??nxols ecol??gics deixats per les extincions.

Al final del segon episodi, els glacials que es fonien van causar que el nivell del mar augment??s i s'estabilitz??s de nou. El retorn de la diversitat de la vida amb la inundaci?? permanent de les plataformes continentals al principi del Siluri?? va veure com s'incrementava la biodiversitat dins els ordres que hi van sobreviure.