[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Extinció en massa - Viquipèdia

Extinció en massa

De Viquipèdia

Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic.
Gràfic sobre l'extinció de gèneres marins. No representa el total de la biodiversitat, sinó una disminució a cada moment geològic.

Una extinció en massa (o ELE, sigles de l'anglès extinction-level event, "esdeveniment amb nivell d'extinció") és un període de temps en el qual desapareixen un nombre molt gran d'espècies. S'estima que en períodes normals les espècies desapareixen a un ritme d'entre dos i cinc famílies biològiques d'invertebrats i vertebrats marins cada milió d'anys.

Taula de continguts

[edita] Períodes d'Extinció Massiva

Des que la vida es va iniciar a la Terra han ocorregut sis extincions massives fa uns:

  1. 488 milions d'anys. Extincions massives del Càmbric-Ordovícic, anomenades així perquè es van produir entre les acaballes del període Cambrià i el principi de l'Ordovicià. Durant aquest esdeveniment van desaparèixer molts braquiòpodes i conodonts, i també es va reduir significativament el nombre d'espècies de trilobits.
  2. 444 milions d'anys. En la transició entre els períodes Ordovícic i Silúric, es van produir les dues extincions massives de l'Ordovícic-Silúric. La seva causa probable va ser el període glacial. El primer esdeveniment va ocórrer quan els organismes marins van haver de canviar de manera dràstica al descendir el nivell del mar. El segon va produir-se entre 500.000 i un milió d'anys més tard, quan el nivell del mar va augmentar ràpidament.
  3. 360 milions d'anys. Es va produir l'extinció massiva del Devonià, durant la transició entre els períodes Devonià i Carbonífer, i en el qual van desaparèixer el 70% de les espècies. Aquest va ser un esdeveniment que probablement va durar uns tres milions d'anys.
  4. 251 milions d'anys. Durant l'extinció massiva del Permià-Triàsic, es van extingir al voltant del 95% de les espècies marines. Aquesta va ser la catàstrofe més gran que ha conegut la vida a la Terra. Va desaparèixer el 53% de les famílies biològiques marines, el 84% dels gèneres marins i aproximadament el 70% de les espècies terrestres, incloent-hi plantes, insectes i vertebrats.
  5. 200 milions d'anys. L'extinció massiva del Triàsic-Juràssic va eliminar un 20% de les famílies biològiques marines, els arcosaures no dinosaures, la majoria dels teràpsids i els darrers grans amfibis.
  6. 65 milions d'anys. Va produir-se l'extinció massiva del Cretàcic-Terciari en la que van desaparèixer a prop del 50% de totes les espècies, incloent els dinosaures.

[edita] Causes

Aquestes extincions s'han atribuït generalment a causes endògenes de la pròpia biosfera, a l'acció de grans volcans i a l'impacte d'asteroides, entre d'altres fenòmens.

Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans extincions, o gairebé totes, a impactes meteorítics. S'ha establert de manera estadística que, aproximadament, cada 100 milions d'anys de mitjana un asteroide quilomètric impacta contra la Terra. Si es té en compte que la vida pluricel·lular porta uns 600 milions d'anys hi hauria d'haver hagut entre 5 i 6 grans extincions des de llavors. I aquestes són les que realment han ocorregut. Les altres possibles causes atribuïdes a grans glaciacions globals o a erupcions massives es consideren com a efectes secundaris que un gran impacte podria produir per la qual cosa, segons algunes hipòtesis, no serien més que sinergies d'aquesta mateixa catàstrofe còsmica.

També es considera com a causa probable d'extincions menors, o fins i tot de les més massives, a explosions de supernoves properes. De fet existeix una altra teoria que diu que aproximadament cada 25 milions d'anys la Terra entra a la zona densa de la galàxia, en els braços espirals, i el planeta es veu sotmès a un major risc d'explosions violentes o a l'assot de vents estel·lars intensos. Així mateix, el núvol d'Oort té un major risc de veure's deformat i pertorbat pel pas d'estrelles properes, amb la consegüent tramesa de cometes i asteroides cap al sistema solar interior.

[edita] Prospectiva

Molts biòlegs pensen que som a les portes de l'extinció massiva de l'Holocè, que serà causada per l'home. Wilson, [1] estima que amb l'actual ritme de destrucció humana de la biosfera, la meitat de les formes de vida s'extingiran en 100 anys. Altres científics consideren que aquestes estimacions són exagerades.

[edita] Referències

  1. Wilson, E.O. (2002): The Future of Life, Vintage (pb), ISBN 0-679-76811-4

[edita] Enllaços externs