Cambrià

El Cambrià és un període geològic que va començar fa 542,0 ± 1,0 milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i va acabar fa 488,3 ± 1,7 amb l'inici de l'Ordovicià^[1]. En obres clàssiques el període anava dels 570 als 510 milions d'anys. És el primer període del Paleozoic dins l'eó Fanerozoic. El Cambrià és el període més antic en les roques del qual hom troba nombrosos organismes multicel·lulars grans i distinctivament fossilitzables, que són més complexos que les esponges o els medusoides. Durant aquest període, uns cinquanta grans grups d'organismes (o fílums) van aparèixer sobtadament, en molts casos sense precursors evidents. Aquesta aparició de fílums animals s'anomena explosió cambriana.

Taula de continguts

1 Etimologia
2 Subdivisions del Cambrià
- 2.1 Datació del Càmbrià
3 Paleogeografia del Cambrià
4 Fauna del Cambrià
5 Referències
6 Enllaços externs

[edita] Etimologia

Cambria o Cumbria és la forma llatinitzada de Cymry, nom en gal·lès per a Gal·les, i que significa cavaller rural que combat contra els anglo-saxons. Adam Sedgwick a finals de la dècada de 1830 estudià una zona rica en roques cambrianes que aleshores pertanyia al nord de Gal·les, però que actualment pertany a Anglaterra, i en feu l'àrea tipus per al període que proposava. A mesura que la sèrie estratigràfica s'anava omplint, les parts més joves del Cambrià començaren a encavalcar-se amb les parts més antigues de la seqüència d'estrats del Silurià, que havia estat identificat per en Roderick Murchison. El 1879, en Charles Lapworth va definir un període, l'Ordovicià, que incloïa els estrats encavalcats.

[edita] Subdivisions del Cambrià

El període Cambrià segueix el Sinià (Proterozoic Superior o Precambrià) i és seguit per l'Ordovicià. El Cambrià ha estat dividit clàssicament en tres sèries:

Cambrià inferior, també anomenat Caerfai (Anglaterra) o Georgià (obsolet).
Cambrià mitjà, també anomenat Davidià (Anglaterra) o Acadià (obsolet).
Cambrià superior, també anomenat Merionethià (Anglaterra) o Potsdamià (obsolet).

Cadascuna de les èpoques es dividia en dos estatges faunístics. Només un, el Paibià, ha estat reconegut per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Altres estan encara per anomenar. Tanmateix, el Cambrià es divideix en diversos estatges faunístics regionals:

	Xinès	Nord-americà	Rus-Kazakh	Australià	Regional
Cambrià superior		Ibexià (part)	Ayusokkanià	Idameà	Dolgellià
		Sunwaptà	Sakià	Mindyallà	Festiniogià
		Steptoà	Aksayà	Payntonià	Maentwrogià
		Marjumà	Batyrbayan
Cambrià mitjà	Maozhangià	Marjumà	Mayà	Boomerangià
	Zuzhuangià	Delamarà	Amgà	Undillià
	Zhungxià			Florià
				Templetonià
		Dyerà		Ordià
Cambrià inferior	Longwangmioà	Dyerà	Toyonià	Ordià	Lenià
	Changlangpuà	Montezumà	Botomià
	Qungzusià		Atdabanià
	Meishuchuà		Tommotià
			Nemakit-Daldynià

[edita] Datació del Càmbrià

El rang temporal pel Cambrià ha estat definit entre fa 570 milions d'anys i 510 milions d'anys. El límit inferior del Cambrià ha estat situat tradicionalment en la primera aparició dels artròpodes coneguts com trilobits i els animals primitius formadors de coralls coneguts com arqueociats. El final del període ha estat situat eventualment en un canvi en la fauna de gran importància ara identificat com un episodi d'extinció en massa. Els descobriments de fòssils i la datació radiactiva en l'últim quart del segle XX han qüestionat aquestes dates. Tanmateix, les inconsistències de dates (de fins a 20 milions d'anys) són comunes entre diferents autors. la Subcomissió Internacional de l'Estratigrafia Global va proposar l'any 2002 unes dates d'entre fa 545 i 490 milions d'anys.

Una datació radiomètrica de Nova Brunsvic situa el final del primer estadi del Cambrià al voltant de fa 511 milions d'anys. Això deixa 21 milions d'anys a repartir entre els altres dos períodes del Cambrià.

Recentment s'ha proposat una data més exacta (fa 542 milions d'anys, +/- 300.000 anys) per a l'episodi d'extinció en massa al principi del Cambrià. Aquesta proposta es basaria en una caiguda notable en l'abundància del carboni-13 al límit del Cambrià, una 'punxa inversa' que en paleontologia s'anomena una excursió. El fet que sigui molt comuna pot fer que sigui un bon indicador de la posició del límit Precambrià-Càmbrià en seqüències estratigràfiques de més o menys aquesta edat. Un dels llocs on aquesta excursió de carboni-13 ben definida es presenta és a Oman. Alguns autors (Amthor (2003)) sostenen que l'evidència d'Oman indica que l'excursió de l'isòtop de carboni està relacionada amb una extinció en massa: la desaparició de fòssils característics del Precambrià coincidiria exactament amb l'anomalia del carboni-13. A la seqüència d'Oman, també hi coincideix un horitzó de cendra volcànica els zirconis de la qual mostren una edat molt precisa de 542 milions d'anys (+/- 300.000 anys) (calculat a partir de la vida mitjana de l'urani). Aquesta nova i precisa data contrasta amb les dates menys precises obtingudes amb l'anomalia del carboni-13, derivades de seqüències a Sibèria i Namíbia. Hi ha la possibilitat que aquesta data pugui ser la més acceptada en el futur com l'edat definitiva del principi de l'eó Fanerozoic, i per tant del començament del Paleozoic i el període Cambrià, tot i que de moment no ha estat acceptada internacionalment.

[edita] Paleogeografia del Cambrià

Hom pensa que els continents cambrians eren el resultat de la fragmentació d'un supercontinent neoproterozoic anomenat Rodínia. Les aigües del període Cambrià semblen haver cobert molta superfície i haver estat someres. També es pensa que els climes cambrians eren significativament més càlids que els de temps anteriors que havien experimentat edats glacials en la glaciació Varanger. La deriva continental durant el Cambrià podria haver estat anormalment ràpida. Existeixen paleomapes que reconstrueixen la posició i els moviments dels continents durant el Cambrià (vegeu Enllaços Externs).

[edita] Fauna del Cambrià

A part d'algunes formes d'interpretació dubtosa (poden representar animals o no), tots els fílums moderns d'animals excepte els briozous semblen tenir representants en el Cambrià, i molts d'ells excepte les esponges semblen haver-se originat just abans o just després del començament d'aquest període. Molts fílums extingits i animals estranys que tenen relacions poc clares amb altres animals també apareixen al Cambrià. L'aparent aparició "sobtada" de moltes faunes diverses sobre un període de no més d'unes quantes desenes de milions d'anys rep el nom d'"explosió cambriana".

Les localitzacions més ben estudiades on s'han trobat parts toves fossilitzades d'organismes són els esquits de Burgess (Burgess Shale) a la Colúmbia Britànica. Representen estrats del Cambrià mitjà i donen una gran informació sobre la diversitat animal primitiva. Faunes similars també s'han trobat en alguns altres llocs -- més notablement en pissarres del Cambrià inferior a la província de Yunnan a la Xina (vegeu esquits de Maotianshan). S'ha identificat un bon nombre de faunes precambrianes ediacarianes durant els últims 50 anys, però llurs relacions amb les formes cambrianes no són clares.