Paleontologia

De Viquipèdia

Articles relacionats amb Paleontologia

Un paleontòleg extreu amb cura de les roques una columna de vèrtebres de dinosaure

La Paleontologia és la branca de la ciència que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en roques. Això inclou l'estudi de fòssils, petjades i nius (icnofòssils), fems fossilitzats (coprolits) i residus químics.

[edita] La paleontologia com a ciència

La paleontologia moderna situa la vida antiga dins el seu context corresponent, estudiant de quina manera els canvis físics a llarg termini de la geografia (paleogeografia) i el clima (paleoclima) globals han afectat l'evolució de la vida, de quina manera els ecosistemes han respost a aquests canvis i han canviat l'entorn planetari al seu torn, i com aquests canvis mutus han afectat els actuals patrons de biodiversitat. Així que la paleontologia és una ciència que toca amb la geologia, l'estudi de les roques i les formacions rocoses, i amb la botànica, biologia, zoologia i ecologia, camps que estudien les criatures vivents i com interactuen. La palinologia és l'estudi del pol·len, sigui antic o modern.

Les divisions més importants de la paleontologia inclouen la paleozoologia (animals), paleobotànica (plantes) i la micropaleontologia (microfòssils). Els paleozoòlegs poden especialitzar-se en paleontologia dels invertebrats, que tracta els animals sense columna vertebral, o en paleontologia dels vertebrats, que tracta els animals amb columna, incloent-hi els homínids fòssils (paleoantropologia). Els micropaleontòlegs estudien els fòssils microscòpics, incloent-hi els microfòssils amb capes orgàniques, l'estudi del qual s'anomena palinologia.

Hi ha moltes especialitats que s'estan desenvolupant, com la paleoecologia, la paleobotànica, l'icnologia (l'estudi de petges i caus) o la tafonomia, l'estudi d'allò que passa als organismes després que morin.

Els camps d'estudi més importants inclouen la corelació dels estrats rocosos amb la seva edat geològica i l'estudi de l'evolució dels éssers vius. La paleontologia utilitza el mateix esquema de nomenclatura binomial que s'usa en biologia, creat pel biòleg suec Carolus Linnaeus, i situa les espècies en un arbre genealògic, mostrant els seus diferents graus de relació, segons la tècnica cladística.

La importància econòmica principal de la paleontologia és l'ús de fòssils per a determinar l'edat i la naturalesa de les roques que els contenen o de les capes inferiors o superiors. Aquesta informació és vital per a la indústria minera i especialment per a la petrolífera. La simple observació dels fòssils continguts en una roca és un dels sistemes més ràpids i acurats per a calcular l'edat d'una roca.

Els fòssils ja eren coneguts per l'home primitiu i ja eren identificats, en ocasions, com a les restes d'antigues formes de vida. L'estudi formal de la paleontologia té els seus orígens en el segle XVIII.