[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Botànica - Viquipèdia

Botànica

De Viquipèdia

La botànica, del grec βοτάνη ("herba"), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalments considerats com a vegetals. El concepte de vegetal, que estava clar en temps d'Aristòtil, ha quedat desdibuixat pel desenvolupament del coneixement, de manera que al seu torn es defineix per ser l'objecte d'estudi de la botànica. En la pràctica, els botànics estudien les plantes, les algues i els fongs. En el camp de la botànica cal distingir entre una botànica pura, l'objecte de la qual és ampliar el coneixement de la naturalesa, i una botànica aplicada, les investigacions de la qual estan al servei de la tecnologia agrària, forestal, farmacèutica...

En anglès, l'estudi -en el seu concepte més ampli- dels vegetals es diu cada vegada més Plant Biology, que la seva equivalència en català seria Biologia Vegetal, reservant el terme Botany cada vegada més per a l'estudiNat de la diversitat (Sistemàtica) i les adaptacions dels vegetals.

Un sinònim poc utilitzat de Botànica és Fitologia, de les arrels gregues φυτόν ("planta") i λόγος ("tractat", "ciència"), que seria el terme homòleg de zoologia (l'estudi dels animals).

La botànica cobreix un ampli rang de continguts, que inclouen aspectes específics propis dels vegetals; de les disciplines biològiques que s'ocupen de la composició química (Fitoquímica); l'organització cel·lular (Citologia Vegetal) i tissular (Histologia Vegetal); del metabolisme i el funcionament orgànic (Fisiologia Vegetal), del creixement i el desenvolupament; de la morfologia (Fitografia); de la reproducció; de l'herència (Genètica Vegetal); de les malalties (Fitopatologia); de les adaptacions a l'ambient (Ecologia), de la distribució geogràfica (Fitogeografia o Geobotànica); dels fòssils (Paleobotànica) i de l'evolució.

Taula de continguts

[edita] Abast i importància de la Botànica

Com per a altres formes de vida, la vida de les organismes vegetals pot ser estudiada des de diferents perspectives, des de la molecular, a la genètica passant per l'estudi específic de la ultraestructura organul·lar i cel·lular i l'anatomia tissular, l'organografia (anatomia macroscòpica), la Geobotànica i l'Ecologia Vegetal. En cadascun d'aquests nivells el botànic pot detenir-se en la classificació, l'estructura anatòmica, o les funcions (fisiologia) de les plantes.

Històricament, la Botànica abasta tots els organismes que no eren considerats animals. Entre aquests estan els fongs (estudiats per la Micologia), els bacteris (estudiades en paral·lel per la Microbiologia), i les algues (estudiats per la Ficologia). Les algues, els fongs i els bacteris ja no són considerats mai plantes, però en el cas de les últimes ningú discuteix que són matèria per a la Botànica.

Quin és el significat de la ciència botànica? Els distints grups de vegetals participen de manera fonamental en els cicles de la biosfera. Plantes i algues són els productors primaris, responsables de la captació d'energia solar de la qual depèn tota la vida terrestre, de la creació de matèria orgànica i també, com subproducte, de la generació de l'oxigen que inunda l'atmosfera i justifica que gairebé tots els organismes treguin avantatge del metabolisme aerobi.

[edita] Alimentar al món

Gairebé tot el que mengem ve de les plantes, ja sigui directament d'aliments bàsics com fruita i verdura, o indirectament a través de bestiar, que és alimentat per les plantes que componen el farratge. En altres paraules, les plantes són la base de tota la cadena alimentària, formant el que ecòlegs anomenen el primer nivell tròfic. Entendre com les plantes produeixen el que mengem és important conèixer el seu paper per a ser capaços d'alimentar al món i proveir seguretat alimentària per a futures generacions. No totes les plantes són beneficioses als humans, les males herbes són considerades perjudicials per a l'agricultura i la botànica proveeix ciència bàsica per a mitigar el seu impacte.

L'etnobotànica és l'estudi del paper que juguen les plantes en les societats humanes.

[edita] Entenent processos fonamentals en la vida

Gregor Mendel va col·locar les bases de genètica dels seus estudis en les plantes.

Les plantes són organismes convenients en els quals els processos fonamentals de la vida (com divisió cel·lular i síntesi proteica per exemple) poden ser estudiades sense els dilemes ètics d'estudiar animals i éssers humans. La lleis genètiques de l'herència van ser descobertes d'aquesta manera per Gregor Mendel, qui estava estudiant la manera en què s'hereta la forma del pèsol. El que Mendel va aprendre de l'estudi de plantes ha arribat tan lluny incidint en els beneficis extra de la botànica. Addicionalment, Barbara McClintock va descobrir 'gens saltadors' en l'estudi del blat de moro. Són exemples per a demostrar com l'estudi de la botànica ha dut una importància per a l'enteniment dels processos biològics fonamentals.

[edita] Utilitat mèdica i per a materials

Moltes de les nostres medicines i algunes drogues, com el cannabis, la cafeïna, i la nicotina vénen directament del regne vegetal. L'aspirina, que originalment va venir de l'escorça de saüc, és un exemple. Pot ser que hi hagi moltes plantes que puguin proveir de medicaments que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir. Estimulants populars com el cafè, la xocolata, el tabac, i el te també vénen de plantes. Moltes de les begudes alcohòliques deriven de la fermentació de fruits, com el llúpol i el raïm.

Les plantes també ens proveeixen de molts materials, com el cotó, la fusta, el paper, el lli, l'oli vegetal, alguns tipus d'entenimentades i plàstic. La producció de seda no seriosa possible sense el cultiu de la plantes de morera. La canya de sucre i altres plantes han estat recentment usades com font de substàncies bioenergètiques, que són una alternativa important al combustible fòssil.

[edita] Enteniment de canvis ambientals

Les plantes també poden ajudar a l'enteniment dels canvis del medi ambient de moltes formes.

  • Enteniment de la destrucció de l'hàbitat i espècies en extinció depèn d'un catàleg complet i exacte de plantes, de la sistemàtica i taxonomia.
  • Resposta de les plantes a radiació ultraviolada pot ocasionar problemes com els forats en la capa d'ozó.
  • L'anàlisi de pol·len dipositat per plantes en temps passats pot ajudar als científics a reconstruir la història del clima i pronosticar el futur, una part essencial d'investigacions sobre canvis climàtics.
  • Recopilar i analitzar el temps, cicle de vida és important per a la fenologia usada per a la investigació de canvis climàtics.
  • Líquens, sensibles a les condicions atmosfèriques, tenen un ús extensiu com indicadors de contaminació.

En moltes maneres diferents, plantes poden actuar una mica com canaris -com donant senyals primerenques d'avís- alertant-nos dels importants canvis en el nostre ambient. En addició a aquestes raons practiques i científiques, les plantes són summament valorades en la recreació per a milions de persones que gaudeixen l'ús de les plantes tots els dies en la jardineria, l'horticultura i les art culinari.

[edita] Història

[edita] Orígens

Per la seva proximitat a la molt pràctica intenció d'obtenir aliment l'estudi de les plantes és un dels quals han deixat rastres més antics. Els primers escrits que es té notícia van ser registres de plantes alimentoses o medicinals, per exemple, el Llibre de jardineria de Marduk-Apal-Iddina II (segle VIII aC), rival de Sargon II d'Assíria i governant de Babilònia, que tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a Mesopotàmia.

Un primer interès científic, o més aviat filosòfic, ho trobem en Empèdocles d'Agrigent (490-430 aC), el representant més conegut de l'escola pitagòrica. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una planta no forma un tot integrat, com el d'un animal, sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte. Ara expressaríem la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.

Aristòtil (384-322 aC) va escriure extensament sobre animals, però no sobre plantes. Teofrast (372-287 aC), un poc més jove, va anar el seu deixeble i hereto d'ell l'adreça del Liceu, a més de la seva biblioteca. Teofrast va deixar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la ciència botànica: Història de les plantes i Sobre les causes (el creixement) de les plantes. Sobre aquesta temàtica, l'obra de Teofrast és la més important des de l'Antiguitat fins a l'Edat Mitjana.

Els romans abordaven tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Aquest caràcter pràctic ho trobem en l'obra de Plini el Vell (23-79), Naturalis Història (Història Natural), on l'atenció prestada a les plantes és per una altra part molt limitada. La mateixa orientació pràctica anima l'obra de Dioscòrides Pedaci (segle I), metge grec al servei de l'exèrcit imperial romà, l'obra del qual De matèria medica està dedicada, com el seu títol indica, a les fonts dels medicaments. No té res a veure amb l'obra de Teofrast, que és una veritable enciclopèdia botànica.

[edita] Edat Mitjana

Les primeres observacions innovadores es deuen a Hildegard von Bingen i a Albert el Gran, personatges que van exercir una gran influència en els segles següents.

[edita] Època moderna

[edita] Segles XVI i XVII

Durant l'edat mitjana i el renaixement, i també en el món musulmà, el text de Dioscòrides no va ser mai oblidat, ans el contrari, va ser copiat i, de vegades, comentat o ampliat. La primera versió impresa és de 1478, però a partir de 1516 van aparèixer nombroses edicions il·lustrades i comentades, entre les quals destaquen la italiana d'Andrea Mattioli, probablement la que més va contribuir a la difusió de l'obra, o l'espanyola d'Andreu Llacuna.

Al segle XVI, en el nord d'Itàlia, es van fundar els primers jardins botànics. Així, es podia realitzar l'estudi empíric de les plantes de cada país i de les exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en els jardins; van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sinó que, comprovada la insuficiència dels catàlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement el més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. Destaquen en aquesta tasca obres com les de Lonicer, Dalechamp, Monardes o Clusius (L'Écluse), Gesner o Fuchs. En aquest període, l'esquema classificador encara es fonamentava en el de Teofrast.

L'obra Pinax theatri botanici (1623), del suís Gaspard Bauhin, recollia ja unes 6.000 espècies vegetals que l'autor es va dedicar a classificar en grups naturals, en comptes de fer-ho en una llista alfabètica com els seus predecessors. Tot i així el criteri emprat, que es basava en la forma de les fulles, va resultar poc apropiat. Bauhin també va començar a usar les categories de gènere i espècie, en un sentit proper al que es faria servir en la Biologia sistemàtica.

La necessitat de definir uns criteris de classificació va impulsar la investigació de les parts de les plantes i de les seves funcions. Andrea Cesalpino, en el seu llibre De plantis libri XVI (1586) va explicar que la classificació havia de basar-se en els caràcters objectius de les plantes, i no en la utilitat. El seu intent d'assolir una classificació natural no va reeixir, però destaca perquè va ser el primer en incloure en l'estudi de vegetals organismes com les algues, les molses, les falgueres, equisets, fongs i coralls, molt abans que es comprengués que aquests últims són en realitat animals.

El treball més important de Sistemàtica vegetal en el segle XVII és la Història generalis plantarum (Història general de les plantes) de l'anglès John Ray, referent de Linné, que el va proclamar «fundador» de la Sistemàtica. Ray va introduir els conceptes de monocotiledònia i dicotiledònia en la classificació de les llavors anomenades «plantes perfectes».

El segle XVII és el del naixement de la ciència moderna, impulsada per l'obra de Galileu, i de la multiplicació de les acadèmies científiques, com l'Accademia dei Lincei, fundada el 1603, la britànica Royal Society, del 1660, o la francesa Académie donis Sciences (Acadèmia de Ciències), del 1666.

En 1665, utilitzant un dels primers microscopis compostos, Robert Hooke va descobrir en el suro que la matèria vegetal està constituïda per cel·les (cèl·lules). En la mateixa època, Anton van Leeuwenhoek va fer les primeres observacions d'organismes microscòpics, entre ells alguns de l'àmbit de la botànica, com els bacteris. Nehemiah Grew (1641-1711) va examinar metòdicament les estructures de les distintes parts de les plantes, observant que totes elles estan fetes de cèl·lules, publicant els seus resultats en la seva Anatomia de les plantes (The anatomy of plants, 1682). Marcello Malpighi (1628-1694) va aplicar el microscopi a l'estudi de l'anatomia de tota classe d'organismes; la seva obra Anatomia Plantarum (1671) conté les seves observacions sobre plantes.

Bernard Palissy (1510-1590) va explicar per què les plantes necessiten adobs. Woodward va mostrar en 1714 que les llavors germinades no es desenvolupen en aigua pura, però si en un extracte de sòl. Jan Van Helmont (1577-1644) va donar els primers passos per a la comprensió del paper de l'aigua en la nutrició de les plantes, però va ser I. Mariotte (1620-1684) qui va demostrar que per a formar la seva massa les plantes necessiten a més de l'aigua, matèria presa del sòl i de l'aire.

[edita] Segle XVIII

[edita] Època contemporània

[edita] La Botànica moderna (des de 1945)

Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi dels plantes com Arabidopsis thaliana. Aquesta mala herba va ser una de les primeres plantes a veure el seu genoma seqüenciat. Uns altres més importants comercialment com aliments bàsics com l'arròs, blat, dacsa, ordi, sègol, mill i soja estan tenint també les seves seqüències del genoma. Algunes d'aquestes són un repte ja que tenen en les seves seqüències més de dos jocs de cromosomes haploides, una condició coneguda com poliploïdia, comuna en el regne vegetal. Un alga verda unicel·lular Chlamydomonas reinhardtii és un altre model d'organisme important que ha estat extensivament estudiat i proveeix importants coneixements a la biologia cel·lular.

[edita] Botànics

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs