Saüc

De Viquipèdia

Saüc
Sambucus nigra
Classificació científica
Regne: Plantae Divisió: Magnoliophyta Classe: Magnoliopsida Ordre: Dipsacales Família: Adoxaceae Gènere: Sambucus Espècie: S. nigra
Nom binomial
Sambucus nigra Linnaeus
Sinònims
Sambucus graveolens Sambucus peruviana Sambucus peruvianus [3]

El saüc (Sambucus nigra)^[1] és un arbust caducifoli del gènere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la família Caprifoliaceae però que les recerques genètiques han fet ubicar actualment dins la família Adoxaceae. Sambucus prové de la paraula grega sambuke^[2], un instrument fet amb fusta de saüc, i nigra^[2] prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs)

Taula de continguts 1 Ecologia 1.1 Distribució mundial 1.2 Distribució al principat 1.3 Hàbitat 2 Descripció 2.1 Forma vital 2.2 Port i dimensions 2.3 Òrgans vegetatius 2.4 Òrgans reproductors 3 Farmacologia 3.1 Part utilitzada 3.2 Composició química 3.3 Usos medicinals 3.4 Accions farmacològiques 3.5 Toxicitat 4 Observacions 5 Galeria d'imatges 6 Bibliografia 7 Referències i enllaços externs

[edita] Ecologia

[edita] Distribució mundial

L’espècie Sambucus nigra la trobem únicament a l’entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani

[edita] Distribució al principat

És un arbust comú a tot el territori dels Països Catalans, excepte a les Balears, on únicament existeix en cultiu.

[edita] Hàbitat

Troba el seu clima idòni a les muntanyes mitjanes i al domini de les rouredes, sempre buscant indrets frescos i humits com poden ser boscos de ribera i bardisses. També se sol trobar plantat prop de les cases de pagès, on pot arribar a tenir unes mides pròpies d’un arbre.

[edita] Descripció

[edita] Forma vital

nanofaneròfits.

[edita] Port i dimensions

Planta arbustiva entre 2 i 5 metres d’altura, de capçada densa i arrodonida

[edita] Òrgans vegetatius

• L’arrel és axonomorfa.
• La seva tija conté una ramificació simpòdica amb consistència llenyosa. Les branques més joves tenen una medul·la blanquinosa molt desenvolupada.
• Les fulles són pinnaticompostes, que contenen uns 5-7 foliols amb forma el·líptica. En aquests folíols podem diferenciar un àpex agut i una base atenuada, a més d’un marge serrat. La textura de les fulles es coriàcia i presenten una certa lluentor i una olor poc agradable.

[edita] Òrgans reproductors

.

• La sambucus nigra conté androceu i gineceu alhora, per tant, és un arbust hermafrodita.
• Presenta una inflorescència cimosa corimbiforme ^[1] .
• El seu periant presenta un calze soldat a l'ovari. És ovoide i porta cinc petites dents. La corol·la és d'una sola peça, amb cinc lòbuls oberts en estrella.
• L’androceu es caracteritza per uns estams exserts i al gineceu trobem un ovari ínfer que conté una croncrescència pluricarpel·lar.
• El fruit es una baia arrodonida de color negre i carnós d'uns 6-8 mm de diàmetre. És un fruit comestible quan es troba en estat madur, però en cas contrari pot tenir certs efectes tòxics.

Farmacologia

... AVÍS MÈDIC

[edita] Part utilitzada

Flor

[edita] Composició química

• Flavonoides: flavonols (camferol,quercetina),quercetina glicòsids (1,5-3,0%), entre les quals s’inclouen hiperósid, isoquercitrina i rutina.
• Triterpens: amirina, àcids oleanòlic i ursòlic.
• Sals minerals: Sals potàssiques
• Olis essencials (0,3%): 66% àcids grassos (principalment linoleic, linolenic i palmític) i 7% d’alcans. S’han identificat molts altres constituents, èters i òxids, cetones,aldehids, alcohols i esters.
• Altres constituents : àcid clorogènic, tanins, mucílag, plastocianina (proteïna) pectina i sucre.

[edita] Usos medicinals

S’afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S’ha utilitzat tradicionalment per tractar els estats gripals i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis Això és degut a que afavoreix la sudoració i facilita l’expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries.També és demulcent i les flors en via externa s'utilitzen per dolencies reumàtiques i dermatològiques.

Pot actuar com diürètic, laxant i agent antiinflamatori local. Decoccions d'escorça s'utilitzen per tractar cistitis, nefritis i litiasi renal.

El vinagre de saüc s’utilitza com a desinfectant.

Altres usos que se li han donat al llarg de la historia són: contra la gota o antihemorroïdal.

[edita] Accions farmacològiques

• Classificació terapèutica ^[3]: PR03. Plantes medicinals expectorants i mucolítiques

Flavonoides i triterpens representen els seus principals components biològics actius. S’han observat efectes antiinflamatoris, antivírics i diürètics en estudis in vivo , el que dóna suport al seu ús medicinal.

• diurètic i laxant  : S’ha descrit un efecte diürètic del saüc en rates que sobrepassa el que exerceix la teofil•lina. Una infusió d’extractes rics en potassi i en flavonoides provoca diüresis.
• antiinflamatori: s’ha documentat una activitat antiinflamatòria moderada (27%) d’un preparat de saüc (100mg/kg) via oral administrat una hora després de la carraguenina a l’edema de la pota de la rata induït per aquesta substància. La indometacina que va servir de control, va mostrar un 45% d’inhibició a una dosis de 5mg/kg.
• antivíric: Una infusió preparada amb flors de saüc, planta de hipèric i arrel de saponària (Saponaria officinalis) ha mostrat activitat antivírica front als virus de la grip tipus A i tipus B (in vivo i in vitro) i front al virus de l'herpes simple tipus 1 ( in vitro).

[edita] Toxicitat

L’arrel, la tija, la fulla i (molt menys) la flor i la baia sense madurar contenen un alcaloide verinós i un glicòsid cianogènic, anomenat sambunigrina que provoca nàusees, vòmits i diarrea. Les flors i el fruit madur poden menjar-se sense perill i són adequades com a remei medicinal. D'altra banda en vista de l’efecte diürètic, l’ús excessiu pot conduir a hipocalcèmia. Encara no s’ha establert que la ingestió de saüc sigui segura durant la lactància^[3] i l’embaràs^[3], per tant cal evitar el seu consum en aquests períodes.

No s’ha de confondre amb Sambucus ebulus, aquesta altra espècie és herbàcia i les flors formen inflorescències molt denses de color blanc i rosat amb olor nauseabund, i els seus fruits són baies molt tòxiques.

[edita] Observacions

El sauquer és una de les poques plantes conegudes des de l'antiguitat que encara en fem ús d'ella. a l'Edat de pedra ja consumien les seves baies i aprofitaven la seva fusta buida per crear xiulets. A Europa el sauquer era emprat perquè creien que atreia les divinitats benefactores. Passat el temps i fins l'actualitat va ser més usualment tractat com a planta decorativa.Les fulles desprenen una olor molt intensa i antigament s'utilitzaven com a repel·lent per als insectes. Es preparaven infusions de fulles i s'abocaven a sobre de les plantes per evitar mosquits i pugons.

A més de en l’àmbit medicinal, els fruits del saüc poden tenir ús culinari. Amb el seu fruit podem preparar sucs, melmelades, salses, sopes, etc. sempre i quan aquests fruits estiguin prou madurs, ja que en cas contrari, i com s’ha comentat anteriorment, són tòxics. Un altre ús curiós d'aquesta espècie és la seva capacitat per donar un color més pujat i un aroma particular als vins.

També cal destacar que, el mateix Hans Christian Andersen en el seu conte Mare Saüc té com a principal element aquest arbust.

[edita] Galeria d'imatges

Sambucus nigra	escorça	medul·la	flors i fulles
detall del fruit	cultiu	Il·lustració	diagrama floral

[edita] Bibliografia

• Joël Reynaud, La flore du pharmacien, 2002.
• Edmund Chessi, El mundo de las plantas medicinales, 1997.
• Rita Schnitzer, Les virtuts de les plantes.
• Joanne Barnes, Linda A. Anderson, J.David Phillipson, Plantas Medicinales Segunda edición,2005
• Unitat de Botànica. Facultat de Farmàcia. Botànica Farmacèutica (pràctiques).Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. 2a edició,2008. [4](català)
• Ginés A. López González Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2006 ISBN:8484762726[5] (castellà)

[edita] Referències i enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Germplasm Resources Information Network: Sambucus nigra (anglès)
• National Institute of Health - Medline page on Sambucus nigra L. (anglès)
• Sambucus from wikipedia (anglès)
• Botanical-online Sambucus nigra (castellà)
• Diccionari de les plantes medicinals(castellà)
• MedlinePlus herbs and supplements Elder (anglès)

1. ↑ ^{1,0 1,1} Saüc al DIEC
2. ↑ ^{2,0 2,1} Etimologia del nom científic de gèneres i espècies[1](anglès)
3. ↑ ^{3,0 3,1 3,2} Propietats farmacològiques del Saüc (dossiers Universitat de Barcelona)[2](castellà)