Corol·la
De Viquipèdia
En botànica corol·la és la part del periant de la flor formada pels pètals. Es troba envoltada exteriorment pel calze i al seu interior hi trobem per la part fèrtil constituïda, en el cas més complet, per estams i pistils.
La corol·la és la part més vistosa de la flor amb color blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd dins l'espectre visible o invisible (infraroig). Amb aquestes coloracions, derivades de pigments diversos i les olors atrauen els pol·linitzadors, les plantes que es pol·linitzen per insectes i altres animals (zoògames). La corol·la normalment es marceix aviat i rarament participa en la formació del fruit.
Si els pètals estan soldat s'anomenen gamopètales (simpètales) i sinó dialipètales.
Si una corol·la dialipètala actinomorfa té 4 pètals, aquests prenen la forma d'una creu i la corol·la s'anomena cruciforme. Un cas especial de corol·la dialipètala zigomorfa és la papilionàcia. Consta de cinc pètals, un de més gran que els altres anomenat estendard, dos de laterals iguals entre ells, les ales i dos sota l'estendard lleugerament units entre ells, també iguals entre ells, que constitueixen la quilla o carena. En el cas de les gamopètales, si són actinomorfes tenim les corol·les: rotàcia, quan els pètals estan soldats només per la base; urceolada, quan estan soldats totalment i el conjunt adquireix forma d'olla, dilatat a la part mitjana i amb un petit orifici superior; infundibuliforme, amb els pètals totalment soldats i el tub eixamplat per dalt, en forma d'embut; campanulada, de pètals també totalment soldats i el tub eixamplat per dalt, però no tant com en el cas anterior, amb forma de campana; tubulosa, amb els pètals totalment soldats i tub isodiamètric en tota la seva longitud, amb obertura superior estreta. Si són zigomorfes, tenim les corol·les: bilabiada, de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis; unilabiada, igual i amb un sol llavi, gibosa, amb un pètal més gran que els altres en forma de gep o casc i amb el tub poc o gens obert; i esperonada, si és proveïda d'un esperó o prolongació digitiforme. Un cas molt especial és el de la família Asteràcies, en què les flors poden presentar corol·les de forma tubular (flòsculs) o unilabiada (lígules).
Perigoni és el nom donat a les plantes amb les flors amb calze semblant a la corol·la.
