Fruit
De Viquipèdia
En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures. La paret de l'ovari es transforma en paret del fruit i es denomina pericarp. La funció principal d'aquest pericarp és protegir a la llavor.
A les plantes gimnospermes i altres plantes sense flors, no hi ha vertaders fruits, encara que a estructures reproductives com els cons dels pins, comunament se'ls pren per fruits.
Taula de continguts |
[edita] Funcions del fruit
Siga quin siga el seu origen i aspecte, el fruit compleix dues funcions importants:
- Contenir i protegir a la llavor
- Contribuir a la dispersió de la llavor.
- Atraure els animals que dispersen les llavors.
Els animals que mengen fruits i dispersen les llavors han contribuït a la reproducció selectiva de les plantes que produeixen els millors fruits.
Molts fruits tenen importància econòmica com a font d'aliment i matèries primeres. Als fruits comestibles se'ls coneix comunament com a fruita, i si tenen poc contingut d'aigua fruita seca.
[edita] Tipus de fruits
Si el fruit procedeixen d'un gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic, s'anomenen fruits simples; si procedeixen d'un gineceu pluricarpel·lar apocàrpic, s'anomenen fruits múltiples o col lectius; si en la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels, s'anomenen fruits complexos. Quan a la maduresa s'obren d'una forma determinanda per a alliberar les granes, s'anomenen dehiscents; en cas contrari, indehiscents. Quan el mesocarp és carnós, s'anomenen carnosos; quan és no carnós, s'anomenen secs.
[edita] Fruits simples dehiscents
- Fol·licle: Procedeix d'un gineceu unicarpel·lar. S'obre per la línia de sutura ventral. Ex. Delphinium (esperó de cavaller).
- Llegum: Procedeix d'un gineceu unicarpel·lar. S'obre en dues valves, per la línia de sutura ventral i també pel nervi central. Ex. Spartium junceum (ginesta).
- Càpsula: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar cenocàrpic paracàrpic o sincàrpic (en aquest darrer cas s'anomena caixa). Pot presentar diversos tipus de dehiscència. Ex. Papaver somniferum (cascall).
- Síliqua: Variant de càpsula que procedeix d'un gineceu bicarpel·lar paracàrpic, però amb un fals envà placentari que divideix l'ovari en dos lòculs. Fruit més de 2 vegades més llarg que ample; dehiscència en dues valves. Ex. Diplotaxis erucoides (ravenissa blanca).
- Silícula: Semblant a la síliqua, però menys de dues vegades més llarg que ample. Ex. Alyssum maritimum (caps blancs).
[edita] Fruits simples indehiscents secs
- Aqueni: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Pericarp coriaci no soldat a la llavor.
- Cípsela: tipus d'aqueni que prové d'un ovari ínfer pluricarpel·lar. Propi de Valerianàcies, Dipsacàcies i Asteràcies. Ex. Helianthus annuus (gira-sol).
- Cariopsi: Com l'aqueni, però amb el pericarp soldat a la llavor. Ex. Triticum sativum (blat).
- Nou: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Pericarp llenyós no soldat a la llavor. Ex. Corylus avellana (avellaner).
- Núcula: Semblant a la nou i també monosperm, però de pericarpi endurit i normalment petit. Ex. Rosmarinus officinalis (romaní)
- Sàmara: Nou proveïda d'una ala membranosa. Ex. Acer monspessulanum (auró).
- Esquizocarp: Procedeix d'un gineceu pluricarpel·lar sincàrpic. Conté moltes llavors. Aquest fruit s'obre per les línies de sutura dels diferents carpels donant lloc als mericarps. Ex. Malva rotundifolia (malva).
[edita] Fruits simples indehiscents carnosos
- Drupa: Procedeix normalment d'un gineceu unicarpel·lar i a vegades pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una sola llavor. Mesocarp carnós i endocarp petri. Ex. Olea europaea (olivera).
- Baia: Procedeix d'un gineceu uni o pluricarpel·lar cenocàrpic. Conté una o diverses llavors. Tot el pericarp és carnós. Ex. Lycopersicum esculentum (tomaquera).
- Hesperidi: Baia modificada en la qual l'epicarp és glandulós i ric en essències, el mesocarp carnós però eixut i l'endocarp membranós. Ex. Citrus aurantium (taronger).
[edita] Fruits múltiples o col·lectius
- Polifol·licle: Cada carpel dóna un fol licle i s'origina un conjunt de fruits polisperms i secs. Ex. Helleborus foetidus (el·lèbor).
- Poliaqueni: Cada carpel dóna un aqueni i s'origina un conjunt de fruits monosperms i secs reunits en un receptacle pla, còncau o convex. Ex. Ranunculus bulbosus (ranuncle bulbós).
- Polidrupa: Cada carpel dóna una drupa i s'origina un conjunt de fruits monosperms i carnosos. Ex. Rubus ulmifolius (esbarzer).
[edita] Fruits complexos
En la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels. Sempre provenen d'una sola flor.
- Pom: Fruit format d'un ovari ínfer, amb la porció externa provinent del receptacle floral; l'endocarpi és coriaci. Ex.: Pyrus malus (pomera).
- Eteri: Poliaqueni en què els aquenis es disposen sobre un eix molt desenvolupat i carnós. Ex. Fragaria vesca (maduixera).
- Cinòrodon: Polinou en què les nous provenen de carpels tancats en un receptacle còncau. Ex. Rosa canina (roser silvestre).